De tant en tant sentim a dir que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa i que el sistema autonòmic és «gairebé» federal.
La veritat és que tot això hauria pogut ser cert, si no fos per l'eterna tradició de fer política de les classes dirigents castellanes, que s'ha basat, des de temps immemorials, en l'engany i l'estafa. Una tradició basada en aquella dita «feta la llei, feta la trampa».
Avui per avui, les úniques comunitats que gaudeixen d'una autonomia real (i encara així vigilada) són les del País Basc i Navarra. Les que poden fer els comptes a ca seva.
La resta de comunitats, en realitat, són presoneres d'un Estat que fa i desfà els comptes així com l'interessa. D'un Estat que mai no ha cregut en la vertadera autonomia, que mai no ha eliminat ministeris que, en teoria, ja no tenen competències i que manté intervingudes les comunitats amb el sistema de finançament i controlades, amb un Tribunal Constitucional que interpreta les regles de la manera que convé en cada moment a l'Estat.
O sia que, segons els espanyolistes, Catalunya no podrà esser independent "perquè no ho ha estat mai".
A part que avui dia són independents nacions que no havien estat mai independents, i moltes, no hi veig problema per la raó següent:
Les Balears varen formar (amb altres regions) en Regne de Mallorques. Un regne independent.
Altre tant el Regne de València.
No cal esser cap expert en política per a veure que, en aquestes dues entitats, l'independentisme va pujant, i que pujarà molt més.
En esser independents el País Valencià i les Balears, ens annexarem Catalunya i fora problemes. I tothom content.
Creis que ric? No gaire, no. I després, rient rient es diuen grans veritats. De més verdes n'han madurades, i això ja madura de bon de veres.
Diversos col·laboradors d'aquest diari declaren que "fa un parell de mesos" que s'han desconnectat d'Espanya. Jo fa anys que vaig fer la passa. Quin alè!
Per acabar, deixeu-me dedicar aquest bolero (en espanyol) a Espanya:, perquè aqueix país monolingüe ho entengui:
"Me tienes, però de nada te vale;
soy tuyo porque lo dicta un papel (aquí podríeu mostrar el DNI als qui vos escolten);
mi vida la controlan tus leyes,
però en mi corazón, que es el que siente amor
tan solo mando yo.