«Queda prohibida la proyección cinematográfica en otro idioma que no sea el espanyol» (Orden del 23 de abril de 1941, art.8).

Aquest era el «regal» que feia el règim franquista pel Sant Jordi del 1941. Encara avui arrossegam els efectes devastadors d'aquella prohibició.

No passa enlloc d'Europa que una llengua oficial comparable, de prop de 10 milions d'espectadors potencials, no sigui la llengua del doblatge o el subtitulat de l'oferta majoritària de les pel·lícules al cinema. L'única excepció és el català. A Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa i Finlàndia, hi ha normatives que regulen a l'ús de les llengües pròpies per a les pel·lícules exhibides en el territori on són oficials.

La indústria del cinema gairebé mai ens deixa escollir, i els primers responsables que fan de la possibilitat de veure les estrenes en català una missió impossible, són les grans companyies productores de Hollywood, que no tradueixen els títols més comercials en la nostra llengua.

Pensem que la traducció generalitzada de pel·lícules en la llengua pròpia implica una major dinamització del sector (actors, lingüistes, directors, empreses de so i subtitulat) i aporta beneficis per al prestigi de la indústria pròpia que produeix en aquesta llengua.

A partir del proper divendres tendrem ocasió de veure 'Segon Origen', l’adaptació cinematogràfica de la mítica novel·la de Manuel de Pedrolo 'Mecanoscrit del segon origen' en la versió en català. Serà als cinemes Portopí de Palma en la sessió de les 20:20 hores.