algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 24°
33°

La Revolució dels Somriures

Des de mitjans nacionals, però també des d'alguns internacionals, s'ha denominat el moviment independentista català d'aquests darrers anys com «La Revolució dels Somriures».

Allò cert és que el que més ha corprès l'opinió pública internacional ha estat que les mobilitzacions d'aquests anys s'han caracteritzat pel pacifisme, el civisme, l'optimisme, la transversalitat, els somriures, les abraçades, l'emoció i la voluntat integradora.

Podríem tirar tan enrere com volguéssim per trobar l'origen d'aquesta Revolució. 300 anys si voleu. Però el cert és que aquest cicle mobilitzador s'enceta amb la fi del pujolisme l'any 2003.

Recordem que el Tripartit d'esquerres enceta un meló que havia estat tabú per Pujol: la reforma de l'Estatut, que va acabar capolat per les Corts espanyoles i el Tribunal constitucional.

Però recordem que el 18 de febrer de 2006 (poc abans del referèndum sobre el nou Estatut) i l'1 de desembre de 2007, es varen fer dues grans manifestacions, a Barcelona, amb el Dret de Decidir com a eix central i amb la “desafecció” a Espanya com a teló de fons.

El 13 de setembre de 2009 a la localitat d'Arenys de Munt es fa la primera consulta popular sobre la independència que s'escamparia per la meitat dels municipis de Catalunya, Barcelona inclosa.

El 10 de juliol de 2010 es va convocar una manifestació per mostrar el rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra el nou Estatut. La gent va col·lapsar el centre de Barcelona.

L'11 de setembre de 2012, Barcelona va viure una de les manifestacions més grans de la història: la gent omplí tot el centre de Barcelona a favor de la independència i mostrà quina és la idea que aplega més catalans i catalanes.

L'11 de setembre de 2013, ho varem fer més difícil, ens varem posar en cadena humana des de la Catalunya Nord fins al País Valencià. A Barcelona, la cadena era tan massiva que, a la pràctica va ser una gran concentració i una immensa festa de somriures pel futur.

Un any després, l'11S del 2014, vàrem dibuixar una immensa V, amb els colors de la senyera amb gairebé dos milions de persones.

El 9 de novembre de 2014, 2'3 milions de persones votaren en una consulta autoorganitzada i demostraren una vegada més que la demanda d'un Estat propi per a Catalunya és la proposta política majoritària entre la ciutadania. L’Estat espanyol va fer com si no hagués passat res i els líders polítics catalans s'estimaren més continuar el procés que assumir el mandat ciutadà.

La Diada del 2015, prop de dos milions de persones desbordaren l'avinguda Meridiana de Barcelona i l'ompliren de colors per donar suport al naixement de la República catalana.

Després de tot això, ens posàrem una prova més complicada: convertir unes eleccions en un plebiscit i guanyar-lo.

El 27 de setembre d'aquest 2015, es varen fer unes eleccions de caràcter plebiscitari. La independència va guanyar clarament. Les formacions que proposen la independència de Catalunya obtingueren 1.966.768 vots (48%). Les formacions que defensaven el no a la independència aconseguiren 1.608.870 vots (39%). Dit d'una altra manera, les formacions independentistes (Junts pel Sí i la CUP) obtingueren 72 escons d'un total de 135. Disposen, per tant, d'una còmoda majoria absoluta.

La Revolució dels Somriures ha estat, és, una experiència preciosa, però ara és l'hora de que els polítics assumeixin la seva responsabilitat i posin en marxa la República catalana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ramon Ribera, fa mes de 6 anys

I L'ABANDÓ DE LA LLUITA ARMADA
Voldria afegir que un altre aspecte important pel que s'ha arribat a aquesta Revolució dels Somriures, es el fet que als anys 80 es va desactivar i reconduïr tot el moviment armat de Terra Lliure, reintegrant els seus membres en la lluita política i pacífica. Aquest fet ha "desarmat" al govern espanyol per poder actuar i justificar internacionalment una intervenció militar, o una retallada de les llibertats. I actualment es té molta cura de que en els actes reivindicatius per exemple es cremin banderes espanyoles.

Valoració:3menosmas
Per Clar i Català, fa mes de 6 anys

En cap nació occidental sense estat l'independentisme ha obtingut una victòria tan rotunda en unes eleccions com a Catalunya el 27S.

Valoració:7menosmas
Per Pitagores, fa mes de 6 anys

És un consol saber que si en qualque moment l'independentisme arriba al 50% dels vots, els espanyols reconeixeran immediatament la independència... hahahhaha

Valoració:7menosmas
Per jbm, fa mes de 6 anys

A favor de la independència 48 per cent
En contra de la independència 39 per cent

La resta ja han dit que no esl posin dins cap dels dos sacs eprque entre els seus vtatnts n'hi hauria que votarien si i altres que votarien no en un referendum oficial.

Qui ha guanyat????

Valoració:10menosmas
Per Guiem, fa mes de 6 anys

Lo que esta clar es que si ses eleccions eran en clau plebiscitari , no arribareu an es 50% lo que vol dir que no estau llegitimats per declarar sa independencia.
Aixó no lleva que si que guanyareu ses autonomicas i teniu majoria si vos juntau amb sa Cup,
Enfora de lo que digué en Mas , a sa campanya , que ja tenien 90 escons segurs i volian asolir es 100

Valoració:0menosmas
Per nin, fa mes de 6 anys

Això és el positivisme català que atreu més que el negativisme espanyol.
O si voleu,,....DEMOCRÀCIA versus DICTADURA.
Està clar, no?

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente