Aquest 15 d'octubre fa setanta-cinc anys de l’afusellament del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys per part del règim feixista del general Franco. L’assassinat era la darrera etapa de l’indigne tour de la infàmia a que havia estat sotmès el President Companys. Segrestat per la Gestapo alemanya, va ser lliurat a les autoritats feixistes espanyoles al pont d’Hendaia, posteriorment, va ser sotmès a un consell de guerra amb sentència predeterminada. Aquest crim i aquesta persecució feixista contra la llibertat, encarna l’odi racista contra la catalanitat del règim franquista, digne de fer seure a Franco i a Serrano Suñer, al costat dels seus amics Goering i Hess al banc dels acusats dels Tribunals de Nuremberg.
A Mallorca, uns anys abans, havia estat assassinat, entre molts altres, un altre representant de poble, ni més ni menys que el batle de Palma, n’Emili Darder. Havia estat detingut el 20 de juliol del 1936 i reclòs al castell de Bellver. Se li embargaren gairebé tots els seus béns (altres com la seva casa, la compraren els militars a punta de pistola i a preu de patató i fa molt bé l'Ajuntament de Palma de reclamar la seva desocupació) i va ser sotmès a un consell de guerra, en el qual va ser condemnat a mort, encara que el fiscal havia demanat 20 anys de presó. El 24 de febrer de 1937, tot i que es trobava greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma.
Les bales feixistes fetes amb el plom d’odi i acarnissament, acabaren amb les vides de dues persones que, com a electes i presidents de les institucions a les que pertanyien, eren representants de la voluntat popular. Però Emili Darder i Lluís Companys eren molt més que això. Companys i Darder encarnaven la combinació de l’amor a la terra i la defensa d’uns valors de progrés i justícia social. I va ser per això que les bales feixistes acabaren amb les seves vides.
Amb l’eliminació física de Darder i Companys els feixistes volgueren fer desaparèixer la consciència nacional i social del nostre poble. Els qui regaren de sang les cunetes del nostre país volien sembrar-lo de sal i deixar la seva terra erma per sempre més. El volien liquidar.
Avui agafam Companys i Darder, com podríem agafar qualsevol dels noms inventariats al Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, o algun padrí nostre, per simbolitzar la persecució del feixisme espanyol contra el sentiment de nació i de progrés del nostre poble. I ho feim per significar que malgrat no s’ha estalviat ni esforços ni brutalitat, la remor persisteix i el testimoni de Companys i de Darder ha estat recollit per altra gent, que continua fent avançar els ideals de llibertat i preservació de la nostra identitat col·lectiva.
Mataren les persones, però les idees continuen més vives que mai.
Qui era el sinistre Lluís Companys:
– Lerrouxista, antinacionalista y rabassaire en su juventud, y conocido por disolver sardanas a golpe de estaca, según recuerda su amigo Rossend Llates.
– Apodado El pajarito cuando ejercía de abogado de los terroristas de la CNT.
– Afiliado a la masonería, sociedad secreta alejada de la transparencia democrática.
– Fundador por Decreto de Presidencia del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (26 de julio de 1936), responsable de miles de paseos, fusilamientos, torturas y asesinatos, y creador de decenas de chekas infernales.
– Nombró conseller de Gobernación a Dencàs, creador de los “escamots” militarizados de Estat Català y autor de frases como “nuestro odio contra la vil Espanya és gigantesco” (17 noviembre 1934), al que ordenó preparar un “Comité Militar Revolucionario” en mayo de 1936, entregar 20.000 fusiles a revolucionarios adictos y alistar 8.000 voluntarios para “preparar la resistencia armada”.
– Nombró conseller a Ventura Gassol, que en Vendrell arengaba al pueblo diciendo “tendréis que acudir de nuevo a Barcelona esgrimiendo las hoces” (1934). Nombró Jefe de los Servicios de Policía a Miquel Badía, que convirtió la Jefatura en cámara de martirios y torturas. Es sospechoso de ordenar su asesinato en 1936, movido por celos a la amante de ambos, Carmen Ballester.
– Dio un golpe de Estado contra la República legítima (6 octubre 1934), de la cual había sido Ministro de Marina, incurriendo en delito de rebelión militar, contribuyendo al estallido de una guerra fratricida y causando 107 muertos en 10 horas.
– Firmó la proclama radiofónica de Dencàs el 6 de octubre de 1934, llamando a la “toma militar” de Barcelona por el “Somatén Republicano de Cataluña”. Promovió ese día el reparto de armas a los anarquistas en la Plaza Universidad.
– Firmó decretos de confiscación de bienes de la Iglesia y de honrados ciudadanos (5 agosto 1936), colectivizó ilegalmente unas 500 fábricas, implantó el comunismo libertario en Cataluña con sus decretos económicos (25 enero 1937), mientras sus consejeros de Economía (Tarradellas) y su delegado en Francia (Puig y Ferreter) rapiñaban el expolio para asegurarse un exilio desahogado.
– Bajo su mandato fueron asesinados 8.129 catalanes, la mayoría sin juicio, entre ellos el 3er presidente de la Generalitat desde su restauración, Jiménez Arenas. Firmó sentencias de muerte contra mujeres y civiles, incluso de un pobre hermano de La Salle por saber latín; fueron eliminados 47 periodistas.
– Organizó infernales campos de concentración, como el de Omells de Na Gaia, donde “tot el terme estava sembrat de cadàvers”.
– Promovió la mayor persecución religiosa de la historia de Cataluña, ejecutada por el Comité de Milicias que él fundó. Fueron asesinados 4 obispos, 1.536 sacerdotes (el 30% del clero catalán) y miles de católicos sólo por serlo. Prohibió el culto católico y destruyó 7.000 edificios religiosos. Contestó así cuando la revista francesa L’Oeuvre (agosto 1936) le preguntó sobre la restauración del culto católico: “¡Oh, ese problema no se plantea siquiera, porque todas las iglesias han sido destruidas!”.
– Destruyó el patrimonio artístico catalán, incluida la quema de la Sagrada Familia y de los lienzos de Borrell en la Merced. Ordenó el robo del patrimonio artístico de Montserrat, incluidos el La Fontaine de Jacinto Rigau-Ros y el San Juan Evangelista de El Greco.