Des de la mort del dictador feixista, Francisco Franco, la llengua catalana ha anat recuperant, de manera lentíssima, espais de presència pública. Durant els darrers anys de la dècada dels 1970 i de la següent dècada, els cursos d’alfabetització per a adults varen tenir una participació massiva i entusiasta per part de moltes generacions de persones que havien vist com se’ls prohibia l’accés a la seva llengua escrita. Paral·lelament s'incorporava l’ensenyament de la ‘llengua vernacla’ a l’EGB.
El 1983, amb l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, la llengua pròpia, la llengua catalana, recuperava l’oficialitat.
A partir del 1986, amb la Llei de Normalització Lingüística, la llengua catalana, ja era accessible a la majoria de centres d’ensenyament i, fins i tot, n’hi havia que feien l’ensenyament en català.
Per a desesperació d’ultres, espanyolistes i pepsgonella, l’ensenyament en català esdevenia, lentament, majoritari i els centres públics i els privats hi veien una excel·lent eina pedagògica i de cohesió social.
Va se en aquest context que Antoni Alemany Dezcallar, primer des de Diario de Mallorca i després des dels mitjans que va anar arruïnant (Sovint, El Dia, Diario 16, la Voz de Baleares, El Mundo, libertadbalear.com i l'agència de notícies Agencia Balear de Noticias), amb el finançament dels empresaris anticatalans Abel Matutes, Gabriel Barceló i Jaume Domenech, va anar escampant entre els polítics de la dreta, la superstició de que «el català lleva vots». Una afirmació tan repetida des de les múltiples tribunes de l’acomplexat Alemany, com desmentida per les dades. En aquesta ocasió, també, le dades maten el relat.
La idea va anar calant en els polítics de la dreta mallorquina posteriors a Cristòfol Soler.
De fet, Jaume Matas va ser el primer que va intentar legislar en contra del català, per bé que va acabar aprovant, l’any 1996 el famós i imcomplit Decret de Mínims, que garanteix (legalment) que un mínim del 50% de l’ensenyament es faci en llengua catalana.
José Ramón Bauzá, que odiava totes les seves identitats excepte la de ser ‘español y muy español’ va intentar eliminar el català dels pocs espais on aquest idioma havia recuperat presència: mitjans de comunicació, administració pública i ensenyament.
L’any 2013 va fer dues consultes als pares sobre en quina llengua volien que s’educàs els seus fills i com que les dues varen donar al voltant d’un 90% a favor del català es va treure de la màniga el famós TIL: ensenyament obligatori un terç en castellà, un terç en català i un terç en anglès.
La comunitat educativa i la societat en general el va triturar: vagues de fam, vaga indefinida de docents, camisetes verdes, manifestacions simultànies a les quatre illes amb més de 120.000 participants…
Des d’aleshores deambula patèticament per la política, sense cap altre nord que el de guanyar doblers i viure d’allò que ell anomenava «la sopa boba».
Després de vuit anys de presidència de Francina Armengol tudats per a l’ensenyament en català, amb un conseller d’Educació exhibint uns aires de superioritat que allò únic que testimoniaven és que és més curt que les mànigues d’un guardapit, va arribar a la presidència del Govern Marga Prohens, que jurava i perjurava a tothom que la volgués escoltar que havien après la lliçó de l’època Bauzá.
No ha tardat ni dos anys a treure el punyal i, seguint les consignes dels neofeixistes de Vox ha trait tot allò que havia promès.
Prohens ha repetit la història i duu camí que els votants la posin on varen situar Bauzá… a més avall.
El cert. Allò que les dades diuen i repeteixen és que els pares i les mares dels alumnes que cursen els seus estudis a les Illes Balears, volen que els seus fills estudiïn en la llengua pròpia d’aquesta terra: la llengua catalana.
Les dades diuen que el 80,52 % de les famílies que han hagut de triar enguany, han triat el català com a llengua de primer ensenyament i només el 19,48% opta pel castellà.
Que els qui opten pel castellà són minoritaris a les quatre illes i residuals a Mallorca i Menorca.
Tant és així, que a la vista dels resultats, bona part dels pocs que optaren pel castellà, si els tornassin a demanar (com ja va passar el 2013) optarien pel català.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Artículo de opinion