lluvia ligera
  • Màx:
  • Mín:

No me diguis, Areal!

Fernando Areal, extresorer del PP a les Balears i cunyat de l'expresident del Govern Jaume Matas, es va declarar culpable d'un delicte electoral en haver pagat fins a 71.958 euros «en negre» a l'agència de publicitat Nimbus per organitzar part de la campanya electoral del partit de l'any 2007.
El fet que pagàs amb doblers no declarats és greu, sobretot, pel fet que el PP ja havia arribat al màxim legal establert per a les despeses electorals.

Ara que el cas esta sub iudice, francament, no té gaire sentit parlar-ne molt més, però sí que vull recordar que un servidor va publicar diversos articles denunciant aquests fets durant aquells anys.

I cal recordar que, aleshores, bastaven els dits d'una mà per comptar els que ens atrevirem a parlar d'aquestes qüestions. Eren uns temps en que l'entorn mafiós que enrevoltava Jaume Matas tenia controlat i/o atemorit el sistema mediàtic de les Balears. Eren temps en que El Mundo dirigit per Eduardo Inda, cobrava molts de doblers per «protegir» Jaume Matas. Eren temps en que Javier Mato, que ara es dedica a «fer classes» als alumnes de periodisme de Madre Alberta, es dedicava a (intentar) fer xantatge als directors i propietaris de mitjans de comunicació i a perseguir els pocs que ens atrevíem a criticar el seu amo Matas.

Avui, idò, me permet de recuperar alguns articles escrits en aquella època (D'on surt tanta tela?; Volem saber...; Com es finança el PP?; Ho torn a demanar: com es finança el PP?). No com a autohomenatge, sinó com a vacuna perquè no tornem mai a aquells temps. I com a reconeixement a qui era el director d'aquesta casa aleshores... que entre uns i altres no li ho posàrem gaire fàcil.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per SPAINISPAIN, fa mes de 7 anys

Crec que el que hauria de fer el PP és dissoldre's. Sense més.

Valoració:6menosmas
Per Idò sí, fa mes de 7 anys

Era evident, en aquell temps, que cap partit que actuàs dins la legalitat es podia permetre unes despeses com les que requerien penjar fotos dels candidats que ocupaven la totalitat de façanes d'edificis de vuit o nou pisos, entre d'altres, com les convidades multitudinàries a dinars o sopars per tal de comprometre el màxim de gent amb poc criteri ètic a votar-los, però les autoritats que hi haguessin pogut intervenir, evitant aquella gran estafa al poble, miraven cap a una altra banda.

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente