Amadeu Corbera
I ara que passa, què feim?
Molt bé. Ja hi som. Davant els escenaris prevists: imminent proclamació formal de la República...
I què farem quan passi?
Sembla que, definifitivament, els esdeveniments a Catalunya s’estan precipitant...
Escenaris de ruptura
Sabem, per experiència pròpia recent, que les enquestes electorals són bastant poc de fiar -encara reim de les que es publicaren el maig-, però les que darrerament s’han publicat s’orienten totes cap a una mateixa tendència estatal...
Black Friday
Avui que llegeixes aquest article, sàpigues amic que aquest no és un divendres qualsevol, com ho han estat tots els darrers divendres de novembre anteriors de la teva vida.
Passejar per Perpinyà
Els atemptats sanguinaris a la capital de França m’aplegaren a Perpinyà, la nostra ciutat del Nord. Si no encara no ho heu fet, hauríeu de conèixer Perpinyà, tranquil·la, discreta, vella, bellíssima, exquisitament provinciana.
Ser-hi o no ser-hi
Que em perdoni Shakespeare perquè, una vegada més, li gastem més o menys la seva cita més famosa i manipulada alhora. El príncep Hamlet, quan es plantejava el dubte, de ser o no ser, de viure o no viure, passava, de fet, una situació complicada, en l’amor, amb la seva família, en el regne de Dinamarca.
Les víctimes del Baleares
La meva repadrina, deu fer devers 100 anys, potser no tants, es va jugar amb un veïnat seu que el qui morís primer dels dos li sortiria a l’altre a contar-li com era el més enllà, si és que de veres existia.
Pensar diferent
Tot i els problemes dels darrers dies, estic convençut que els pactes d’esquerres acabaran bé, de la millor manera possible. Han estat quatre anys de molt d’esforç, lluita, i també il·lusió, i unes ganes immenses de canvi, com perquè ara no hi acabi.
Hem guanyat
Hem guanyat. Estam tan acostumats a perdre que ens ha sorprès a nosaltres mateixos, això de guanyar, i diumenge, no sabíem ben bé com celebrar-ho; a Bunyola com a mínim, no havíem preparat res.
Frit i porcella
Com pot un més que demostrat incompetent i mentider com José Ramón Bauzá tornar a guanyar les eleccions? Sabem que quedarà lluny de la majoria absoluta, i que no li bastarà per governar, però així i tot, tots donam per descomptat que tornarà a ser el més votat.
Des de la distància
Com es veu, Mallorca, des de la distància? Des de dalt d’un avió, Mallorca encara es veu prou verda, la Serra escarpada, els ametlerars sembrats, les albuferes, i entre mig, les autopistes i urbanitzacions que, com nafres, la deformen: estries de lletjor, perquè com més lletja sigui Mallorca, manco es farà estimar. Aquest és el seu pla: que no l’estimem.
Ara que arriba un altre juny
M’encanta allò de “de porc i de senyor, se n’ha de venir de casta”, sempre m’ha fet gràcia. Aquesta fina ironia, com també les cançons, que en els temps que a Mallorca encara hi manaven els botifarres -tampoc fa tants anys- era el canal discret per a la disconformitat, la dissidència, però sobretot, el consol de tanta de gent: que per fer grans porcades no es pot ser un qualsevol.
La Sentència
Diumenge passat, dia del Ram, va començar oficialment la Setmana Santa. Als Països Catalans, les festes de Pasqua i de Nadal, descomptant els dies de Carnestoltes, són els dos cicles de l’any més rics i abundants en expressions culturals i de religiositat popular.
Jo també hi hauria entrat
Aquests darrers dies s’ha confirmat la sentència contra els 44 companys que, pacíficament, el 22 de maig de 2012 entraren a la Conselleria d’Educació per protestar contra la llista de barbaritats que aquest departament del govern de Bauzá havia començat a dur a terme.
Bunyola com a símptoma
Permeteu-me ser una mica més personal, quotidià, i parlar-vos del meu poble, de Bunyola. Un poble petit, entreforcat entre muntanyes, tan a prop de Palma, de vegades, que sembla adormit, com a absorvit, pel pes de la ciutat, però que, a l’hora, està suficientment arraconat com per defugir-ne, per escapar-ne: per evadir-se.
Autopistes
Va arribar Bauzá al Govern anunciant autopistes de l’educació, però d’aquestes no en surten comissions, només grans manifestacions. Així que, com és habitual quan el seu partit governa, les úniques que s’han vist són les de sempre, les que es cobren al 3%, asfalten el paisatge i el tenyeixen de negre, l’embruten de pudor de fum i, en definitiva, fan malbé, un poc més, el territori que encara ens queda.
Bauzá i el racisme
«Arruix cap a morolandia, moros de merda!», «Y los moros con sus turbantes ya han llegado a meterse en la foto oficial. Haber si no es una invasion en toda regla.» VESTE’N A SA TEVA TERRA, ES A DIR, ÀFRICA!!!!! I NO EN TORNIS PUS!!!!! SOM BALEARS MAI AFRICANS, NO COM TU!!!!» «Vaya, parece que los judíos de la UIB han salido de sus guaridas para leer la noticia.» «T´has equivocad de comunidat autònoma, t'en pots tornà a Àfrica, aqui no volem forestés des norest africà.»
La bena de Jaume Matas
Va causar certa sensació l’ostentós cap embenat de Jaume Matas en la seva vídeo-comparaixença des de la presó per no dir res a la comissió que investiga l’estafa de Son Espases. A la presó, pel que hem vist fins ara, pareix que Matas ha tornat vint anys vell. I trist. I poca-cosa.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis