Molt bé. Ja hi som. Davant els escenaris prevists: imminent proclamació formal de la República de Catalunya i imminent cop d’estat dels partits espanyols contra el sistema autonòmic. De fet, ja era això, l’autonomia: una caritat, una almoina administrativa, que el poder espanyol va concedir en un moment donat, per conveniència política. I amb la mateixa condescendència que la donaren, ara la prenen, perquè els torna a convenir.

L’escenari, doncs, és el que és, de la recentralització administrativa, vulneració de drets fonamentals i constitucionals, retallada de llibertats bàsiques, preos polítics i violència policial i d’esquadrons feixistes. Si qualque il·lús pensava que el problema català només era català, era això: un il·lús. I a Mallorca, com sempre, tot el que passa a Catalunya, per bé o per mal, ens afecta més que a ningú.

Ens afecta, perquè aprofitant l’atac a l’escola catalana, ja han aprofitat per atacar la nostra; ens afecta, perquè amb la intervenció de TV3 segur que deixarem de rebre-la a les Illes; ens afecta, perquè el procés d’il·legalització contra Òmnium Cultural que ja esta en marxa s’estendrà en poc temps i amb qualsevol pretext contra l’OCB; ens afecta,  perquè no és casualitat que la violència feixista aparegui a Barcelona, València i Palma els mateixos dies, perquè a por ellos també és que ens volen a nosaltres.

Ens afecta, perquè el simple fet que existeixin presos polítics a Espanya ens afecta i ens ha d’incomodar i indignar com a societat, i perquè l’empresonament de dues persones per manifestar-se per un projecte polític que no agrada a l’estat és l’anunci que qualsevol de nosaltres pot anar també a la presó si a l’estat li dóna la gana. Ens afecta, perquè la reforma constitucional que han pactat els partits espanyols i la monarquia serà en clau centralista i restrictiva de drets i llibertats essencials. Ens afecta perquè així com ara prohibiran les organitzacions i partits independentistes, aviat també prohibiran les republicanes, i qui sap si les ecologistes, feministes, anarquistes, o qualsevol cosa que li molesti a Felip VI o als partits del règim.

Però més ens afecta perquè tot això es farà amb el suport i el vot afirmatiu de PSIB, per molt que la presidenta Armengol miri de fer equilibris dialèctics. La mateixa presidenta que va ser valenta per fer rompre la disciplina de vot als seus diputats per no investir Rajoy, però que ara no ho és per oposar-se al cop d’estat institucional que les elits de Madrid preparen. Perquè allò en el fons era teatre, però amb Espanya no s’hi juga, ni en broma: tots vàrem poder veure com d’enfadat estava el rei per televisió.

És lleig dir-ho ara, però alguns ja ho vàrem dir fa uns mesos: què faríem quan això passàs? Qualcú, discretament, em va comentar que, en petit comité més o manco oficial, s’estava treballant en els possibles escenaris, però la veritat és que falta una setmana perquè el senador Francesc Antich, del PSIB-PSOE, voti a favor de perpetrar el cop, i avui finalment, Més per Menorca diu que demanarà que dimiteixi en cas que ho faci: és que no hi havien pensat abans? Ha estat per falta de temps, o què? No s’entén, i fins i tot resulta lleugerament ridícula, l’urgència d’ara davant una situació que es veia venir fa mesos.

L’estat d’excepció encobert que ja es viu a Catalunya, i que tard o d’hora s’escamparà a la resta de l’estat, no hagués estat possible sense la col·laboració del PSOE. Així doncs, l’estat espanyol ha posat el límit d’allò possible dins l’autonomisme: ja no dona per més, i qui ho intenti, anirà a la presó -com a mínim-.

Cal preguntar-se, per tant, fins a quin punt poden ser creïbles i viables encara els Acords pel Canvi signats pel PSOE amb els partits sobiranistes, Més per Mallorca i Més per Menorca, que han donat suport explícit al procés català. O fins a quin punt pot ser creíble el sobiranisme i el compromís d’esquerres d’aquests partits mantenint un acord amb l’aparell repressor de l’estat espanyol. Cal preguntar-se també si val la pena mantenir-los, més enllà de la coherència ideològica, tenint en compte que el model autonòmic sobre el que es basen és mort, i que el mateix PSIB, amb el seu vot afirmatiu, el dóna per liquidat. Que tota la política autonòmica que es faci a partir d’ara, amb PP o PSOE, serà pur teatre, perquè quan convengui, ho liquidaran.

I sobretot, cal recordar i rellegir el segon punt de l’Acord de Governabilitat, signat per la mateixa Francina Armengol: De l’autoritarisme al diàleg i a la radicalitat democràtica.  Perquè quedi clar que els únics responsables de rompre el pacte i per tant el donar-lo per acabat no són ni Més per Mallorca, ni Més per Menorca, ni Podem, sinó només i exclusiavament el PSOE i la seva marca local anomenada PSIB.