Des de la distància

Però, i de més enfora: com és veu, Mallorca? Enguany, a Belfast, he pogut conèixer com veu Mallorca la gent de fora, com és coneguda la nostra illa des de la distància. A Belfast he conegut catòlics i protestants, unionistes i nacionalistes, lleialistes i republicans, gent de classe treballadora i professors d’universitat, gent jove i vells; també he conegut i he fet amistats d’altres països, de Polònia, d’Espanya, d’Euskal Herria. Gent diversa amb interessos diversos, de cultures i opinions, però tots, tots, tots, coneixen Mallorca pel mateix: aquell lloc on anar-hi una setmana com a molt, a un preu molt barat, a prendre el sol, sortir de festa i emborratxar-se. Això és Mallorca, myfriends. I no parlem d’Eivissa!

Les Balears, fins i tot pels republicans irlandesos més aguerrits, veterans de l’IRA inclosos, no deixen de ser les “Spanish islands”, com les Canàries, on hi fa bon temps, l’alcohol és barat, s’hi menja paella -o això creuen ells- i la festa hi és garantida. Molta de la gent que ve de turista cada any a Mallorca, al seu país són activistes amb consciència nacional, social, ecològica i política en general, persones implicades, com les que he conegut aquí a Irlanda del Nord, en diverses causes, moltes de les quals em seria ben fàcil simpatitzar-hi, i que lluitarien en totes les seves forces si al seu país s’hi fes el que s’ha fet a Mallorca; tanmateix, tot això no importa a l’hora de comprar el billet cap, no compta, no existeix. Pels europeus, les Illes som un autèntic forat negre de farra descontrolada i alcohol barat on descansar-hi fins i tot les consciències més profundes i els desitgs més nobles. Som el lloc més barat on qualsevol europeu, del nivell cultural que sigui, hi ve a cagar tan com pugui, a fer qualsevol cosa que mai per res del món faria a ca seva. Som la versió Mediterrània de la Cuba de Batista. El femer d’Europa.

Un punt de vista xocant me’l va donar una al·lota alemanya que vàrem acollir a casa fa uns dies, a través de la web anomenada Couchsurfing (allotjament altruïsta a qui ho demana; és estrany que la FEHM no hagi demanat al Govern que ho prohibeixi). Quan li vaig demanar si havia estat a Mallorca, em va dir que sí, però que no li havia agradat gens. La raó: massa gent. “Massa alemanys”, em va dir, “massa turístic”. No és la primera persona que m’ho diu, que no li agrada Mallorca precisament, per ser el que és: un femer bulliciós de gent ociosa. Tot i el paisatge, tot i els monuments, tot i la nostra riquesa cultural, el que és conegut internacionalment de Mallorca és que s’hi pot fer de tot i no té conseqüències. No hem sabut vendre res més, i som el que venem: la marca turística del bordell més al sud d’Europa.

Molts dels que ara vénen a no fer res o no fer res de bo, gent amb estudis, amb interessos, amb consciència, estic segur que gaudirien de Mallorca si sabessin que se’n pot gaudir: si fóssim capaços de donar a conèixer el patrimoni cultural i natural, la història, la llengua, i per què no, la nostra situació singular dins Espanya -com ja comença a ser coneguda la situació de Catalunya-. Gent que apreciaria Mallorca pel que és, i no per la imatge de xabacaneria internacionalment famosa.

Des de la distància, Mallorca es veu totalment desdibuixada, i com a mallorquí, sovint fa vergonya constatar, als ulls d’Europa, amb què ens hem convertit. Canviar-ho ha de ser un imperatiu immediat del nou govern, per dignitat, per orgull i per higene.