Frit i porcella

TW
18

Com pot un més que demostrat incompetent i mentider com José Ramón Bauzá tornar a guanyar les eleccions? Sabem que quedarà lluny de la majoria absoluta, i que no li bastarà per governar, però així i tot, tots donam per descomptat que tornarà a ser el més votat. El mateix passa amb na Marga Duran, o amb l’estantissa -no ho pot ser més- Maria Salom. Gent que difícilment trobaria una feina decent si tengués decència, per la seva incompetència, i de fet, els seus currículums respectius són més aviat curtets: vaja, que fora del PP passarien rusca.

És la rusca el que els alimenta. La de les ganes de menjar frit i porcella, menjars tan típics de cada campanya electoral com ho són els botifarrons pels Darrers Dies o les panades per Pasqua. Ens hem acostumat tant a veure taulades carregades de padrins inflant-se de xulla i colesterol amb paperetes del PP de postre, que ja no ens sorprèn ni ens indigna. I tanmateix, ens hauria d’indignar: és aquesta la “democràcia”, són aquests els “demòcrates”? És això allò tan sagrat que no podem ni posar en dubte a risc de ser quasi il·legalitzats? La política, el benestar ciutadà, el medi ambient, la llengua, la cultura o els serveis socials, valen tan poc com una platada de frit, un bocí d’ensaïmada o un tros de cocarroi? Un president com en Bauzá, que no sap si les panades duen pèsols, xítxeros o estiragassons, que just ha sentit a parlar dels crespells i no en té ni idea de que són els senyorets -a part de ser-ho ell, per descomptat-, guanyarà per fer-se una foto davant una escala de collir figues i repartir bocins de sobrassada lonostra feta amb carn catalana de porc de la plana de Vic, perquè com tothom sap, a Mallorca no hi ha animals suficients per a tanta sobrassada? Idò sí.

El frit i la porcella formen part de la nostra democràcia com les cases de putes i l’explotació sexual. Dues cares de la mateixa moneda: porcella per comprar el poder; prostitutes per exercir-lo. Ni l’una ni l’altra els costa car, als del PP: el vot de molts mallorquins és tan barat com això, i les putes els surten gratis, ja que el sexe és inherent a aquesta forma d’exercir el poder, el de les relacions público-privades alts nivells, dels contractes i les comissions, els sobres i les caixes caixes B. Sorprèn que sorprengui.

Tot això és ben sabut, i tanmateix, el PP segueix i seguirà guanyant. Per què? Perquè domina el joc de la democràcia millor que ningú: perquè aquest joc va ser inventat per ells, ells en feren les normes i ells poden decidir, en funció del resultat, allargar el partit o inventar-se un penal dins l’àrea. Són àrbitre i jugador i tenen la maquinària per guanyar sempre. L’error fou creure que, dins aquest sistema, dins aquest joc, dins aquesta autonomia, es podria canviar res. Ca! Res ha canviat, només les formes, però el caciquisme decimonònic segueix: porcella pel poble, prostitutes pels senyors.

Durant tots aquests anys, és ver que qualque vegada l’esquerra parlamentària -empesa sempre no per la seva pròpia inèrcia sinó els moviments populars- ha pogut arribar al poder institucional. De vegades passa -qualque cosa ha de canviar perquè res canvïi-, i probablement aquest diumenge tornarà a passar. Però el que no ha fet mai ha estat destruir o intentar desmuntar aquestes relacions de poder que van molt més enllà de les cadires del Parlament. Limitant-se a treure més escons que els altres, l’esquerra només fa el moneiot, mentre la dreta, es digui PP, C’s, CAEB o Federació Hotelera, comanda. A base de frit, porcella i sexe, les seves xarxes de control, la seva estructura caciquil està sana i forta com des de fa més de 100 anys. 

El repte ha de ser, per tant, aquest: tenir el govern, però sobretot, tenir el poder, l’hegemonia, al carrer i acabar amb les xarxes caciquils, desmuntar les seves associacions de gent gran de veïnats fantasma i totes quantes mandangues que han fet el PP imbatible i que conformen la xarxa mafiosa caciquil més gran de la nostra història.

I qui vulgui frit i porcella, que s’ho pagui.