Sembla que, definifitivament, els esdeveniments a Catalunya s’estan precipitant, d’una manera o altra: o s’acaba el Procés, o s’acaba el Processisme, definitivament. Si tot va com diuen que anirà, el minut 0 és més a prop que mai. El referèndum d’autodeterminació de Catalunya pot ser el punt de fissió nuclear de la 2a Restauració borbònica d’Espanya. Passi el que passi, sigui el que sigui que s’esdevengui aquests mesos que vénen, l’Espanya constitucional entrarà en crisi, política i democràtica, sobretot. L’ona expansiva del que passi a Catalaunya ressonarà per tot l’estat, però sobretot, ens ressonarà a nosaltres, a les Illes Balears.

Què farem, idò, aquí, quan arribi el moment. El govern espanyol ha anunciat els darrers dies que farà “tot el que calgui” per impedir el referèndum -i ja sabem, per experiència, fins on pot arribar aquest “tot el que calgui”-. S’apunta repetidament a dos articles de la constitució espanyola que l’estat podria invocar: els famosos 155 i 8 (el de les forces armades com a garants de la unitat d’Espanya).

Deixant de banda la intervenció militar -que no cal descartar-la, ja que ha estat la solució generalment escollida per Espanya per resoldre aquest tipus de situacions-, el 155 sembla un article “legalista” redactat al seu moment ja pensant que tard o d’hora l’estat es trobaria en l’escenari dels propers mesos. L’apartat 1 anuncia que el govern espanyol pugui prendre medidas necesarias contra una comunitat autònoma, sense entrar especificar quines. Tanmateix, el que ens afecta directament a nosaltres és el punt 2, menys popularitzat, però no per això menys important:

2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónoma

És a dir, que és possible que, donat el cas, el govern de l’estat obligui al Govern balear, consells i ajuntaments de les nostres illes a alinear-se i actuar contra l’acte de sobirania popular del poble de Catalunya. És a dir, més encara: és possible que un govern i institucions (consells, ajuntaments) amb presència de forces sobiranistes -una, bàsicament-, hagi d’actuar, seguint les ordres d’Espanya, en contra de la sobirania de Catalunya que, recordem, també és la nostra. A nivell polític i institucional, idò, què passaria, per exemple, amb l’IRL o els projectes de la recent Declaració de Palma o la col·laboració ja en marxa IB3-TV3?

Tot això, dic, és només possible, perquè a hores d’ara és difícil concretar un escenari probable, tan d’actuació de les institucions catalanes -com gestionaran el referèndum- com de resposta de l’estat. Però entenc que hauria de ser l’obligació del Govern balear i, especialment, del món sobiranista illenc -polític i social- tenir ja fet un gabinet de crisi, observatori, etc., per encarar de la millor manera possible el ventall de situacions que es poden produir al “minut 0”.

Juguem -o no- a imaginar escenaris! Posem per cas que, en el pitjor dels casos, el govern espanyol tanca l’espai aeri i marítim català: no ens afectaria això a les illes, especialment a Mallorca i Menorca? Quin impacte tendria tal mesura en l’economia insular, sobretot pel que fa a subsistències? O la intensa activitat econòmica d’empreses que tenen seu i activitat a Catalunya i Balears, com es veuria afectada? Ho té previst, això, el Govern balear? I el desplegament de l’exèrcit als carrers de Catalunya -gens descartable, si ens atenem al “tot el que calgui” anunciat-, quanta d’intranquil·litat no generaria en els milers de famílies balears que tenen parents, fills, germans, etc., a Catalunya, especialment estudiants, molts d’ells, a més, compromesos en la causa sobiranista o de transformació social?

Aquesta és una altra: el nivell de repressió i rergressió democràtica que ja es viu a tot l’estat -aquí tenim el cas dramàtic d’en Valtònyc- augmentaria espectacularment a Catalunya, però és segur que també a la resta dels Països Catalans, que tanmateix existeixen, i molt, a l’agenda política espanyola -que li ho demanin a Pedro Sánchez-. Així, les organitzacions i associacions en defensa de la llengua, la cultura i el territori de les nostres illes, a més de partits sobiranistes com Més, quedarien automàticament sota vigilància extrema de les autoritats espanyoles, o podrien quedar directament il·legalitzats; pens per exemple, a tir segur, Esquerra Republicana, que a Mallorca compta amb diversos regidors i una batlia, i a Menorca participa dins Més per Menorca, a més de la CUP Palma i altres grups locals que han donat suport a les CUP, com Alternativa per Pollença o el Bloc per Felanitx. Col·lectius com l’Ateneu de Felanitx, Lo Tort Ballester de Manacor, el de Pollença, etc., també es podrien veure intervenguts. I centenars d’activistes que, en general, es trobarien encara més vigilats i amenaçats per un estat d’alerta general.

Tot això, dic, tenint un govern i unes institucions governades per una força sobiranista que, a més, ha expressat públicament el seu suport al procés català, però que, com tantes altres coses, sembla que no passa de declaració simbòlica, sense haver cal·librat ni previst les conseqüències ni d’aquest suport ni de l’ona expansiva del terratrèmol que l’acte de sobirania del poble català pot comportar per les nostres Illes.

Des del govern, però també des del món sobiranista, és necessari preveure tots els possibles escenaris, des del més lleu fins el pitjor de tots. Fins i tot els pitjors. Perquè, coneixent com actua l’estat espanyol, qualcú dubta que farà tot el que calgui per impedir l’autodeterminació de Catalunya?