Aquest passat diumenge he tengut l'honor de fer un dels discursos de l'acte central de l'Aplec del Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat en la diversitat dels Països Catalans.
Una de les idees en la qual vaig insistir durant el parlament va ser que cal persistir en la feina per escampar i fer més popular i més majoritària encara la idea de la necessitat de la independència de la Nació Catalana.
Sabem com es fa perquè és el que s'ha fet de manera intensa des del 2007: combinar la tasca intel·lectual per oferir anàlisis de la situació actual i les alternatives que ofereix una república independent, amb la feina de base intensa i generalitzada per fer arribar aquestes dades a més ciutadans.
Ho tornarem a fer, perquè en algun moment es tornarà a obrir una nova finestra d'oportunitat. I serà aviat.
L'octubre de 2023 és possible que des del govern escocès s'impulsi un referèndum per impulsar la independència de la nació escocesa. També es probable que a l'illa d'Irlanda s'hi celebri un referèndum per la (re)unificació de la Nació irlandesa.
Si és així, és necessari que a Catalunya s'impulsi una votació per reactivar la declaració d'independència de l'octubre de 2017 que es va fer a partir de la victòria del SÍ a la independència en el referèndum del primer d'octubre d'aquell any.
2.- Este pais que despectivamente llamas "mierda" y que por supuesto se llama España, no es perfecto ni de lejos. Pero es el nuestro. Por lo menos de los que le queremos.
3.- En el caso de Tomeu Martí, que ni siquiera es español, no sé exactamente qué es lo que volverá a hacer ya que lo único que hizo fue mirar los "toros desde la barrera". Comparar Escocia o Irlanda con Cataluña, por mucha imaginación que se le ponga, demuestra un grado superlativo de ignorancia. Como no le deseo ningún mal, ni a él ni a nadie, mejor que viva con sus fantasías.
Está instalado en aquel pegote referéndum de 2017. Ya está todo dicho.