Fa molts anys que tinc una certa desconfiança a les manifestacions amb vehicles de quatre rodes. Em recorda la política de tractorada o de camionada, quan algunes patronals es dedicaven a comparèixer davant el Consolat de la Mar amb tractors o camions d'enderrocs. Eren el mateix bestiar, però amb colleres diferents; els mateixos interessos econòmics i polítics vestits amb indumentàries distintes.

Ara tota aquesta esqueinada de la patronal dels cotxes de lloguer té un aire que recorda aquelles manifestacions en dissabte dematí, que acabaven amb un bon dinar d'arròs brut a un restaurant popular de la carretera de Manacor. La manifestació de divendres partia de Son Oms -el polígon de referència de no sabem exactament quantes coses-, transitava per l'autovia i arribava a la capital amb la finalitat de fer soroll contra les polítiques impositives d'un govern que juga fort amb els dèbils i és especialment poruc amb els forts. Els pagesos i els camioners també estan molt pitjor que quan es manifestaven davant el Consolat, però han pactat amb el Govern tot allò que necessiten per anar fent.

La darrera operació de Son Reus és una prova més de la composició d'aquesta ceba que és la societat insular, feta de tels que es tapen un a l'altre. Allò més evident és que el sector dels cotxes de lloguer deu ésser el més insignificant en la cadena del turisme illenc, el més dividit i el més dèbil, per això s'atreveixen a tocar-li l'oremus i l'afecten amb taxes suplementàries. La legislatura del 99, el Govern ja no tenia competències amb el tema d'enderrocs, però la patronal tenia ordres de pressionar Antich i actuava seguint el protocol de l'estratègia que marcava el Partit Popular, llavors molt més potent i atrevit que no ara. Sabien que les competències eren del Consell de Mallorca però no s'atrevien amb la presidència d'aquella institució.

La patronal mai no s'equivoca de porta, sap perfectament per on entrar als castells fortificats del poder. Ara passa exactament el mateix, el Govern disposa d'un quadre de comandament on hi ha classificats els col·lectius de les classes mitjanes illenques i sap on pot fer sang, perquè té una estratègia clara de quina sang és la que taca i quina redimeix. Allò que no sabem és si la patronal del sector del lloguer té una idea i unes estratègies fetes sobre quin paper representa en el conjunt del poder a les Illes Balears.

La seva escenificació és conservadora, de dretes, amb quatre rodes, amb la simbologia tradicional; però el teixit i el discurs sembla més aviat la de la petita empresa, desarticulada i poc cohesionada que juga a fer sentir la seva veu, darrere els vidres d'un cotxe, ocults i protegits. Si aquest sector anés clarament contra el govern, si tingués clar que es vol oposar a les polítiques neoliberals, donaria la cara i no s'amagaria a l'interior d'un vehicle.

Es manifestarien com fan tots els sectors socials afectats clarament per les retallades, que surten al carrer, donen la cara i no els importa que els fitxin i demà puguin esser tractats encara pitjor. Tal com està tot, les amenaces són ridícules i les manifestacions d'encotxats no tenen gaire credibilitat.