Aquesta setmana, potser de puntentes, sense fer gaire remor i en ple estiu, qui sap si perquè la gent li passàs per alt la dada, s'ha acabat la plaga egípcia número no sé quin. Sí, una de tantes, la que la gent va batejar amb el nom, quasi holocàustic quan es pronunciava, de la Grip A. I qui l'ha declarada extinta, amb la mateixa autoritat que la va entronitzar ha estat ni més ni pus que l'OMS. Un organisme del quan ens hauríem de poder fiar i que, atès com han anat les coses, no sé si d'ara en endavant podrem fer-ho. Perquè ningú no digui res, la notícia ha anat acompanyada de la xifra de morts que ha produït.

Si volen la més alarmant, la més grossa, és la d'unes 18.000 persones a tot el món i no arriba a tres-centes a l'Estat espanyol. Les xifres absolutes, més que res, serveixen per difuminar la notícia que no per aclarir-la. I abusar de la ignorància de la gent, no perquè siguem ignorants, sinó perquè no ho podem saber tot. Per exemple, quan t'has de comprar o construir una casa et poden dir que la cuina tendrà x metres quadrats. I tu, si no ets un entès en la matèria et quedes amb un pam de nas. No saps si serà grossa o serà petita. I et pot passar, com li va passar a un amic meu, que cada vegada que anava de visita a una casa es posava com un boig a comptar rajoles per poder canar les superfícies i així tenir uns paràmetres amb què comparar i fer-se una idea quan li diguessin les dimensions de la pròpia.

Vaja, que 300 morts per la grip A ens poden semblar molts, però potser si es compara amb els que ha produït durant el mateix període la grip normal, la que no era plaga egípcia, resulta que no són tants. O si es compara amb els morts per accident de trànsit durant el mateix període. Són estratègies, no vull dir que emprades amb mala fe pel mitjans de comunicació, per no deixar tan en ridícul l'OMS. Segurament, no és notícia o no s'arribarà a aclarir mai si la mesura de l'OMS va ser encertada o no. De totes maneres, per a la gent del carrer, la grip A fa estona que ha deixat de ser una preocupació. Era inexistent.

Tanmateix, per a moltes persones amb esperit crític, rere la decisió de l'OMS, vull dir de declarar-la pandèmia, hi veuran les bubotes o la mà negra de les multinacionals farmacèutiques, que són, aparentment les que han fet el negoci del segle. Segons han denunciat veus, que com a mínim se'ns han fet familiars i creïbles, com el vídeo de la monja Forcades.

Tot plegat, agafat pel caire que crema, ens podria conduir a una situació, en major o menor grau, de paranoia individual, que sumades, en resultaria una de col·lectiva de dimensions considerables contra les grans organitzacions mundials i també les grans multinacionals. M'explicaré una mica. Segons m'han dit, no sé si veus autoritzades, resulta que el mercat de producció de plaques solars, és a dir, d'energies renovables i teòricament barates, està monopolitzat per les grans companyies que dominen les matèries primes energètiques. Vaja, que qui controla la producció de panell solars és la mateixa gent que t'augmenta el preu de la benzina, sense que tu sàpigues per què, com si una munió de Déus veterotestamentaris, ja sabeu com n'era el nostre d'inclement i arbitrari, s'haguessin aliat per fer-nos anar a tots de roda batuda, per fer-nos ballar dins el call de la mà.

Així s'entén que els panells solars siguin tan cars, la qual cosa fa que la gent se n'afluixi de posar-ne. I així s'entén que una de les coses que estaran vetades a la humanitat serà l'autosuficiència energètica. No interessa, com tampoc interessa a les multinacionals petrolieres, que els cotxes elèctrics, malgrat els passeigs reials, estiguin a l'abast de totes les butxaques. Potser no interessa a petrolieres i als estats. Si fos així, si l'energia, com dic jo, fos democràtica, se'ls acabaria una font d'ingressos de dimensions més que considerables.

Però ja sabem que no podem viure en paranoies, la nostra vida seria irrespirable, val més que mirem la botella mig plena, sinó ens pot passar com a un diputat a les corts espanyoles, del PP, de Castelló, que ha afirmat que el bus turístic barceloní és una eina separatista. De propagació d'idees separatistes.