algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

Amor idiota

Al meu parer, dos dels espectacles més trists que hom es pot tirar en cara, és observar reflectits en la fesomia els clars símptomes de malaltia en una persona, i l'altre besllumar la idiotesa del que no es sap situar al seu lloc, es sobre dimensiona, pixa fora del test, fa el ridícul estrepitosament i no se n'adona. O si se n'adona, se'n ben refot. Avui em referiré justament a una autoritat pública que, així com jo ho veig, és paradigmàtica dels dos cassos amb exactitud i puntualitat.

Circula per l'Arenal i Can Pastilla (i per més llocs, supòs) un pamflet dels que es reparteixen de casa en casa, (mailing se'n diu d'això, ara) de l'ASI del senyor Joaquin Rabasco, el Regidor de Festes, Disturbis Diversos, Berbenes Multiformes i Campionats Mundials de Tir al Plat de l'Ajuntament de Llucmajor, no ho perdem de vista, que una vegada que m'ha passat la indignació davant les mal alletades, fingides ingenuïtats, i m'ha donat la real gana de veure en fred la mala bava que supura tot plegat, he aglapit el llapis i m'he posat a escriure això sense cap pretensió ni una, com sempre, pensin, però coentet.

Don Joaquin aquest pic ens ofereix en forma de còmic amb pretensió de graciós, i aprofitant que som a l'any Cervantes, una publicacioneta a molts colorins titulada: «Don Forastero, el hidalgo guerrero de Mallorca». Té sis pàgines i totes elles són repussall, deixalla, gens ni mica de seny ni intel·ligència per mostra. L'idioma que tant genialment manejà don Miquel de La Mancha, és malversat cruelment. Dins el sac del «catalanismo» els hi fica a tots: PP, PSOE, UM, PSM, ERC i IU. Tots. Ni un per llavor en deixa. L'únic just i equànime és ell, per lo vist. I diu: «'''¿ Y si en las elecciones municipales y autonómicas vuelve a ganar el catalanismo ?!!! Me echareis de menos», afirma mentre el cavall comença a galopar i els forasters de per aquí l'acomiaden braços enlairats, no s'explica ben bé si per l'alegria de perdre'l de vista d'una punyetera vegada o què. Tot està farcit d'arguments i preguntes sense resposta perquè no demanen res, sols emprenyen; com per exemple: «¿Porqué tiene que ser malo en esta tierra, ser forastero, aunque seamos personas sencillas de a pié?» I què tendran a veure els dallons amb les témpores? O també: «Protesto porque el catalán se emplea en Mallorca para diferenciarse de los forasteros». I ara? Ho troba, senyor Rabasco? No se n'adona que això no és una opinió: és una collonada? I la darrera pàgina, la de «Verdades como puños», és antològica es miri pel caire que sigui. Miri, un dia d'aquests vengui a Sineu, jo pag els beures, i farem de veure, jo que sé, n'Afrodisio Aguayo per exemple, un peninsular que és un bonàs que va venir a Mallorca a fer el servei militar en això dels cavalls pares fa devers quaranta anys llargs, es casà amb una sineuera i aquí s'establí. Altre tant va fer el seu germà Antolín, ja desaparegut pobre home, i comprovarà per boca seva i de la d'un bon grapat més que jo li presentaré, li podran demostrar a vostè que: «Los del catalán en un prostíbulo = buscan placer// Los forasteros en un prostíbulo = Buscan a su hermana», i també :«Los del catalán cansados = ejecutivos con estréss.// Los forasteros cansados = flojos de los cojones», tot plegat és execrable, toix, desairós, idiota. D'aquí el títol d'aquí dalt, amb permís del Ventura Pons. S'ho faci mirar, don Joaquín, que això en medecina té un nom: esquizofrènia. I no fa gràcia. Fa pena.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.