Per primer cop en la història recent un Govern espanyol ha estat acusat d'alinear-se amb els Estats Units per donar suport a un cop d'Estat a un país estranger, concretament Veneçuela. Així ho ha afirmat el ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, i ho ha corroborat el mateix president veneçolà, Hugo Chávez, referint-se a l'actuació del Govern Aznar ara fa dos anys. Resulta, segons aquestes acusacions, que els dos únics ambaixadors que corregueren a felicitar els colpistes veneçolans varen ser el nord-americà i l'espanyol a les ordres de l'Executiu del PP. Aquesta acusació és gravíssima. No és estrany que el PP mostràs la seva indignació i que a darrere hora de l'horabaixa el mateix president Zapatero anuncià que Moratinos compareixerà en el Parlament per donar explicacions. Però l'estat de tensió al voltant de l'intervencionisme d'Aznar a l'exterior ve de lluny. Com se sap, aquella dèria per fer costat a la Casa Blanca arribà al seu punt culminant just abans de la guerra de l'Iraq, quan Aznar va córrer a les Açores a fotografiar-se devora Bush. Després, les tropes espanyoles varen intervenir. Tot acabà amb els atemptats de l'11-M i la derrota electoral del PP. Un partit ara obsessionat a demostrar que aquella matança va ser una «conspiració». Però per «conspiració» la que denuncià Moratinos a Veneçuela. Està clar que un PSOE indignat amb el PP assenyala els cops d'Estat allà on de veritat es produïren.