Fa uns mesos que escolt el programa esportiu que el bon periodista Tomeu Terrasa dirigeix a Última Hora Ràdio entre les 14.30 i les 16 hores. No hi puc ser cada dia ni tot els temps del programa. Voldria, no obstant, fer unes observacions que escriuré aquí ara mateix:
La credibilitat personal del senyor Terrasa és coneguda de tothom sense necessitat que ell mateix ens recordi sovint les seves credencials per haver assistit a grans esdeveniments mundials, etc. També estan clares les idees polítiques a favor del PP del periodista i de la majoria dels amics que du a les seves tertúlies radiofòniques on la senyora Catalina Cirer n'era una estrella estimada, admirada i mimada. No passaven pel mateix colador els representats esportius del fins ara govern del pacte de progrés. Ni tampoc el mateix Francesc Antich.
Quan el senyor Terrasa deixa el caire de la informació, de les notícies, és per fer reflexions i meditacions, que és quasi sempre. Està bé però abusa del seu propi criteri en unes dissertacions pausades que semblen voler convèncer sempre a tothom. Com per exemple el dia en què Samuel Etoo li degué dir fill de puta. Supòs que li degué dir això encara que no ho vaig sentir. Aquí en Tomeu va treure dramàticament la respectable figura de la mare ofesa, vilipendiada, maltractada, etc. Tot el programa dramatitzant sobre el tema de la greu ofensa. Crec que dies després degué denunciar n'Etoo amb l'esperança de rentar el bon nom de sa mare. No sé què dirà el jutge sobre tal fet perquè ¿a qui no li han dit alguna vegada fill de puta? Aquesta és una expressió tan, tan remenada per tothom que pràcticament ningú més que en Tomeu no es creurà que la mare d'un perdi per ella la fama i l'honra. «Fill de puta» no vol dia mai el que literàriament expressa. Els significats dels diàlegs no són la traducció exacta de les paraules. La mare d'en Tomeu serà sempre la millor mare del món per molt que digui n'Etoo i en Tomeu ho sap i n'Etoo també. El que passa és que Etoo volia significar que en Tomeu era dolent per ell que el degué ferir per algun comentari, etc.
Així, reflexionant sobre les paraules i no sobre les intencions, i emprenyant amb les cròniques alguns dels més importants de l'esport i de la política illenca, el senyor Terrasa s'ha aïllat voluntàriament de certs personatges com el senyor Alemany, Gregorio Manzano, etc.
En Tomeu és bona persona, no és un bicho. Li fa bé que algú li dugui la contrària fins i tot a les bones xerrades que ell mateix organitza al seu programa radiofònic. El responsable esportiu del vostre diari és, al meu veure, qui amb més seny hi participa i el que més el torna a la realitat quan ell fuig d'ella i està a punt de pixar fora del test.
A pesar del que he escrit aquí, quedi clar que no vull ofendre per res al bon locutor i millor periodista. Li volia fer aquestes petites reflexions d'amic. Així com ell en fa tantes a tots els seus oients.
Una abraçada.
Rafel. Portocolom.
