Ho diu tothom. No hi ha mal que cent anys duri. Fins fa poc temps semblava que ens estàvem convertint en un nou Sàhara obligat a viure de les dessaladores i ara resulta que els embassaments no basten. En dècades anteriors ja passava el mateix, un lustre de sequera horrorosa donava pas a un parell d'anys mig humits. Per tant, ara és el moment de fer càbales de futur. Sabem segur que la sequera tornarà, i ara que anam grassos d'aigua és el moment de fer les previsions, no sigui cosa que passi com abans, que s'anunciava la dessaldora a corre-cuita quan no es podia beure aigua del grifó, hi havia restriccions a algunes zones i a altres el subministre sortia magre i groc. És ara quan s'ha d'exigir l'aplicació al màxim del Pla Hidrològic i quan s'han d'establir mesures de futur, començant, clar, per treure el màxim profit a l'actual regal dels niguls. La diferència entre una bona i una mala política es troba entre la capacitat de previsió o el posar pegats foradats de darrer alè. Aquest país s'estorbarà molt de temps abans d'oblidar el «show» de l'Operació Vaixell, amb el ministre Borrell tastant aigua de l'Ebre amb gust de pintura de buc cisterna al dic de l'Oest. Però aquella vergonya, pròpia d'un Estat incapaç de planificar el futur amb seriositat, ha de donar pas a un altre tipus de fer les coses. Ara plou. Ara és el moment de pensar en la sequera, amb el paraigua ben obert i anant alerta a no trepitjar bassiots. És en aquests moments que s'ha de pensar en sa Costera, en si és necessari construir més dessaladores i en les mesures que s'han de prendre perquè l'Albufera no s'assequi. Perquè aquí només es pensa l'Albufera quan put d'animal mort o quan es crema. I això no és seriós: és tercermundista.