Ens ve un mes complicat, un mes sense descans i sense a penes temps de dirigir un resultat per una nova oportunitat. La victòria d'avui a més de clau és imprescindible. L'entorn ha tornat a dubtar de l'equip. Una persona pessimista sempre troba raons quan l'excel·lència no està present. Som una persona positiva i no em sent còmode amb aquesta situació. No m'agrada haver de sentir crits de guerra contra l'equip o demanant el cap del nostre entrenador sense més argument que no serveix. Per això deman un crit a la calma. Encara així respect totes les opinions mentre aquestes no es fomentin en la mentida per danyar en un moment delicat al club al qual estim.
Jordi Freire mostrava al seu TL de Twitter una sèrie de dades que assenyalaven l'estat de forma de l'equip els darrers partits de lliga. Sis punts dels darrers devuit possibles, essent el pitjor equip del top cinc del nostre grup. Dades per pensar en l'inici de la decadència d'un equip. Però les fotografies d'un moment no emmarquen tot el context i a pesar d'això, que demostra que l'equip no passa pel millor moment, l'Atlètic Balears avui en dia depèn de si mateix. Si fem l'anàlisi com per toca de la dinàmica del 2022 dels cinc equips top descobrim:
Andorra 10 de 15
Vila-real B B 6 de 15
Albacete 2 de 9
Atlètic Balears 6 de 12
Castelló 7 de 15
Si guanyem avui estarem pràcticament a l'altura de l'Andorra, així doncs la dinàmica no semblarà tan dolenta. Seguint el mateix criteri si mirem els enfrontaments directes davant aquests equips, en aquestes alçades únicament tenim perdut el goal-avarage davant el Castelló. L'equip ha demostrat que davant els partits importants dona la cara i competeix com el millor. Un motiu més per creure amb aquest equip, sempre present al tassó mig ple.
A tots els aficionats ens agradaria trobar-nos en millor situació, gaudir amb la tranquil·litat de mirar als altres per sota amb la distància suficient per no sentir la pressió del resultat. Al futbol això és un fet excepcional que poques vegades passa a una categoria tan competida com a la Primera RFEF i no és una excusa, és el context de la competició. El Còrdova de la Segona RFEF està vivint una situació com aquesta, sentint goig d'una temporada esplèndida. Però ben segur tots els seus aficionats es canviarien en un aclucar d'ulls pel nostre Atlètic Balears, i sabeu qui va ser l'entrenador que va evitar una caiguda lliure al vertader pou del futbol semiprofessional? El mateix que ara com ara ens té amb opcions de campionar o el mateix que ens va somiar amb la Copa del Rei.
No em vull posar el santet de defensor a ultrança i sense motius de l'entrenador. A mi personalment sempre m'ha agradat Xavi Calm, m'agrada el seu missatge i com el transmet. Evidentment, no estic d'acord amb totes les decisions que pren, però estic segur que ho fa intentant aconseguir el millor per l'equip. I tinc la percepció que ens esperen dies de glòria i un final de lliga trepidant a on aquest equip ens farà gaudir moltíssim. I és una percepció fruit de l'evolució en el joc i de l'augment de la competència.
Els jugadors incorporats i reincorporats estan entrant en dinàmica de grup progressivament i això en dos partits vista com a màxim veurem els resultats en el joc. Així i tot, m'agradaria fer dues peticions pel partit d'avui:
Cordero al mig del camp amb Petcoff i Armando a la mitja punta crec que amb aquesta disposició l'equip té major profunditat i millor tracte de pilota.
Una defensa de tres centrals amb Gorka dins l'onze per suplir la baixa de Carlos Delgado sancionat.
No sé quina decisió prendrà el nostre qüestionat entrenador respecte a l'alineació i del plantejament. Avui l'equip ha de sortir a guanyar i l'Estadi ha de tornar a fer el crit de guerra, a una batalla important que se sent com una final, però que en cap cas serà definitiva. Avui només val la victòria per calmar les aigües i des de la tranquil·litat lluitar el cap de setmana per confirmar el canvi de dinàmica. Antis i palmeros ens veiem avui animant al nostre equip a l'Estadi Balear.
