Mateu Alemany ha dit adéu, una altra vegada, a la presidència del Reial Mallorca, satisfet amb la seva gestió durant els set mesos que ha tornat a comandar el club però cansat després de la tensió viscuda durant les darreres setmanes. Alemany se'n va satisfet, una mica més ric i amb la sensació d'haver deixat la feina feta. Reivindicà el seu dret per treure profit de la venda del paquet accionarial que adquirí de Vicenç Grande, una operació de la qual "el passat dia 15 de gener ningú no es volia fer càrrec", recordà, i es posà a disposició de la nova propietat, això sí, per donar consell "fora de la institució i sense cap tipus de càrrec". El ja exmàxim accionista del Reial Mallorca va comparèixer ahir vespre davant els mitjans de comunicació a la sala de premsa de l'Ono Estadi, després de presidir el seu darrer consell d'administració, per passar revista als set mesos de gestió i agrair la col·laboració rebuda per part dels membres del consell i de les diverses entitats que fan costat al club.

També donà les gràcies a la plantilla i al cos tècnic per l'esforç realitzat, tant esportivament com econòmicament, fent referència a l'ajornament que la majoria d'ells acceptà per cobrar els seus salaris. Alemany recordà la "complicada situació econòmica" en la qual es trobava el club el mes de gener, "l'allunyament de la massa social, la mala imatge de l'entitat" i, sobretot, "la dura situació esportiva, amb l'equip camí de Segona Divisió". Per això, i amb el club encarant la tretzena temporada de manera consecutiva a Primera, el mandatari considerà que deixava els "deures fets" perquè havia restaurat la situació i evitat la crisi. Sobre la seva situació personal, Alemany explicà que se sentia content per la feina feta, però trist alhora "per abandonar l'entitat que estimes", confessà. L'expresident apuntà que no tornarà a posar-se al capdavant del Reial Mallorca, però també reconegué que havia considerat el mateix en el seu primer comiat de la presidència vermella. Quan se li demanà si ja estava fart de futbol, Mateu Alemany contestà amb un "no" rotund. "És la meva vida, el futbol és la meva passió, és el que som", afirmà.

Alemany es mostrà convençut que deixa el club en les mans correctes, "gent molt seriosa", i que en aquesta nova etapa hi haurà canvis en el model de gestió. "És una etapa nova, els conceptes de gestió seran diferents, és bo que hi hagi canvis i que entri gent nova al club", digué. "L'entitat queda, però les persones passen. Estaré a la seva disposició, però intentant mantenir una actitud distant, elegant". Així, explicà que el buit que ell i la resta de membres del consell d'administració deixen en el club serà ocupat per altres persones amb noves idees. "La gent ha de saber quan acaba un cicle, les renovacions dins una entitat con el Mallorca són bones", asseverà. Mirant enrere, l'expresident reconegué que el que li havia resultat més difícil havia estat esperar que l'equip funcionàs. "Hi va haver moments molt difícils, encara que el dia a dia ha estat més controlable. El que va ser més complicat fou que l'equip funcionàs", digué, recordant que el conjunt dirigit per Gregorio Manzano portava una trajectòria que semblava conduir directament a Segona Divisió.

La venda

Mateu Alemany no va tenir problemes per defensar la seva actuació al capdavant del Mallorca en el tema de la venda del club. El ja expropietari recordà que poca gent confiava que adquirir el paquet accionarial de Grande fos una bona idea i que tampoc ningú no va fer una passa endavant per mirar de resoldre la situació. "Ha estat una operació en la qual tothom ha sortit guanyant. A l'entitat no li ha costat un euro", apuntà Alemany, qui insistí que la situació del club en el moment de comprar les accions de Grande semblava abocat al desastre. "Quasi tothom pensava que seria una mala operació. El 15 de gener ningú no se'n volia fer càrrec. Si algú ho hagués fet, hauria tingut les mateixes condicions que jo o fins i tot milllors", opinà. Alemany afirmà que no sabia qui serà el seu substitut, encara que donà el vistiplau a la possiblitat que aquest sigui José María Lafuente, que veu com una persona "implicada en el club i amb molts anys d'experiència a la casa".

Mateu Alemany: mitja vida dedicada al Mallorca

L'arribada

Era el 1989 quan un jove de 26 anys que s'acabava de llicenciar en Dret s'incorporava al Mallorca, llavors presidit per Miquel Contestí, en qualitat d'auxiliar de gerència. Mateu Alemany entrava així al club en el qual desenvoluparia gran part de la seva activitat professional. Les seves bones maneres li permeteren anar ascendint dins l'estructura de l'entitat. Així, va arribar al càrrec de director general sota la presidència de Bartomeu Beltran i després va passar a ser conseller delegat amb Guillem Reynés. Finalment, fou president amb Antonio Asensio Pizarro, Antonio Asensio Mosbah i Bartomeu Cursach.

El retorn
El 2009 acabava de començar i el club anava a la deriva. Enmig del concurs de creditors sota el qual es trobaven les empreses del grup Drac, Alemany va ser la proposta dels administradors concursals per tal d'agafar les regnes de l'entitat i tractar de reconduir una situació que era crítica, després de la gestió que havia duit a terme Vicenç Grande.

15 de gener
Aquesta va ser la data en la qual l'advocat andritxol es va fer càrrec per segona vegada de la presidència del Reial Mallorca. Alemany va signar una opció de compra que expirava el 30 de juny i per la qual podia agafar el control de l'entitat per un milió i mig d'euros. Tal com ell mateix va explicar, se sentia en deute amb el club i havia arribat el moment de saldar-lo.

Suport unànime
La primera missió que va executar Alemany va ser la d'aconseguir el suport unànime de tot el mallorquinisme per tal de salvar l'equip del descens i l'entitat d'un futur ben negre.

La vella guàrdia
El misser es va envoltar d'un equip de feina de la seva confiança i amb el qual ja havia treballat en l'etapa anterior; a més, va crear la figura del consell assessor, presidit per Xavier Cabotà. En aquells moments, la seva principal preocupació era posar els comptes en ordre i possibilitar que el club pogués sobreviure fins a trobar un comprador.

Salvació i venda
Una vegada aconseguida la permanència de l'equip a la Primera Divisió a finals d'abril, l'objectiu primordial, es va posar en marxa la maquinària per trobar un comprador que asseguràs una propietat solvent. A més, va comunicar als administradors concursals la seva intenció d'executar l'opció de compra que havia adquirit. Dia 30 de juny, la va fer efectiva i passava a ser el propietari del club.

Negociacions
A final de maig va aparèixer el primer grup interessat a adquirir el club, l'encapçalat per Llorenç Serra Ferrer. Gairebé un mes després, l'empresari madrileny Carlos González va entrar en la pugna. A principi de juliol, les negocioacions amb Serra Ferrer es romperen i, enmig de les converses amb González, Tomeu Vidal s'interessa per l'entitat en nom dels germans Martí Mingarro. Tot i tenir un preacord amb González, l'operació es va frustrar i dia 7 d'agost es va fer pública la venda de l'entitat vermella al grup Safín, propietat de Javier Martí Mingarro.