lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
21°

[VÍDEO] El futbolista petrer Mateu Morey deixa clar que és «mallorquí» quan li diuen «espanyol»

Ja se sap que als mitjans de comunicació espanyols quan un equip o esportista dels Països Catalans triomfa, s'hi refereixen com a «espanyol» i, en canvi, quan perd, aleshores és «mallorquín», «balear», «catalán» o «valenciano».

Aquest dimarts, després que el Borussia Dortmund es classificàs per a la final de la Champions de futbol masculí, els comentaristes de Movistar Futbol, varen entrevistar el futbolista mallorquí que juga al conjunt alemany, Mateu Morey. L'entrevista es desenvolupa en un to divertit i quan ja acaben, el periodista destaca que, com a mínim, ja tenim «un espanyol» a la final. Mateu Morey reacciona i li diu «un mallorquín» i el periodista assenteix. De fer Movistar ha titulat la piulada amb el vídeo amb «un mallorquí que segur que estarà a Wembley».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Via fora els adormits!, fa devers d'un mes
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus."

Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html
Valoració:0menosmas
Per una pàtria completa, fa devers d'un mes
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó."

Josep Maria Llompart (1991)


Pissarra_1992_n065.pdf
Valoració:0menosmas
Per catalanitat cultural, lingüística i política, fa devers d'un mes
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme."

Josep Joan Casasnovas (2022)
Valoració:0menosmas
Per la meva glòria, fa devers d'un mes
«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!»

Pere Capellà (1935)

Valoració:0menosmas
Per aqueixa total Catalunya, fa devers d'un mes
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari».

Gabriel Alomar (1931)
Valoració:0menosmas
Per Res d’Estat Balear, res de provincianisme, fa devers d'un mes
«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.»

Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)
Valoració:0menosmas
Per Catalunya integral, fa devers d'un mes
«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit».

La Nostra Terra (1930)
Valoració:0menosmas
Per Catalunya Gran, fa devers d'un mes
"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."
Valoració:0menosmas
Per deixau-vos anar de regionalismes, fa devers d'un mes
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius [sic] de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat».

Joan Pons i Marquès (1919)
Valoració:0menosmas
Per mil vegades comprovat, fa devers d'un mes
«Això de què [sic] els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat».

Estanislau Aguiló (1907)
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente