"Una paròdia de novel·la negra aguda i divertidíssima". Miquel Rayó, portaveu del jurat del XXVIII Premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya, descrivia així divendres vespre a Pollença la novel·la Marc Trena, detectiu privat: el cas de l'hipopòtam segrestat, de l'autor català Joan de Déu Prats. Aquesta obra, guanyadora de l'edició del premi Guillem Cifre d'enguany, serà publicada per l'editorial Galera. "És escrita amb ofici, amb intenció i amb coneixement dels arquetipus del gènere", va manfestar Rayó, que tampoc no va oblidar les altres obres finalistes. El jurat recomana especialment la publicació d'Un lloc anomenat Neu, de Monserrat Galícia i Gorritz, i El príncep de la corona de vidre, presentada sota pseudònim.
Els originals que han competit pel premi enguany han estat vint. El guanyador rep una quantia econòmica de 7.000 euros. Joan de Déu Prats disposa de més de setanta llibres publicats i ha rebut mitja dotzena de distincions. Això no obstant, emocionat, després de conèixer el veredicte del jurat, afirmà que "guanyar és per a un escriptor una vitamina que reforça les ganes de continuar escrivint". "Marc Trena, detectiu privat: el cas de l'hipopòtam segrestat és una aguda i divertidíssima paròdia de novel·la negra escrita amb ofici, amb intenció i amb coneixement dels arquetipus del gènere: el detectiu descregut, el barman esquerp, la seductora dona fatal, la partida de pòquer en un antre, la cambra de l'hotel on s'ha produït el fet desencadenant, el rastre d'un perfum que és la pista essencial per destriar els caps que emboliquen la troca...
Cada ingredient té la seva dosi i el seu lloc: humor, un punt d'incorrecció política, una polzadeta d'absurd...". Miquel Rayó es mostrà fascinat amb el llibre guanyador. Sobre la finalista Un lloc anomenat Neu, presentada sota pseudónim, digué que "és una raresa en la literatura infantil i juvenil en llengua catalana, cal situar-la en un entreforc de gèneres: la novel·la fantàstica, la narració utòpia i la ciència-ficció". "El príncep de la corona de vidre és encara més singular", indicà per afegir que "el que escriu oculta sensacions profundes, fuig de la superficialitat que sovinteja els llibres per a joves i obliga la lectura amb pausa".
