Als dos últims articles parlàvem de les diferències entre paraules com ara gens, res, cap i ningú, i explicàvem que són paraules que, en general, indiquen polaritat negativa. Així, gens i cap són especificadors i solen acompanyar noms (incomptables en el primer cas i comptables en el segon) per indicar ni una mica o ni un. En canvi, res i ningú són pronoms i equivalen a cap cosa i a cap persona respectivament.
Si indiquen polaritat negativa, però, cal posar-hi l’adverbi negatiu no, en les frases en què apareixen? És a dir: podem queixar-nos, per exemple, del fet que ningú va dir res davant de la injustícia o hem de queixar-nos del fet que ningú no va dir res? La resposta és, en aquest cas, que les dues opcions són bones. Així, encara que tradicionalment s’optés per fer la doble negació en els registres formals, actualment es considera que, si la paraula o l’expressió que té un valor negatiu (cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, en ma vida, etc.) va davant del verb, l’adverbi no és opcional en tots els registres. Així, tan vàlid és afirmar que cap dels medicaments no li feia l’efecte esperat com que cap dels medicaments li feia l’efecte esperat; tan vàlid és afirmar que ni l’un ni l’altre no volien deixar l’orgull de banda com que ni l’un ni l’altre volien deixar l’orgull de banda, per exemple.
Aquesta opcionalitat, però, només és possible si la paraula amb valor negatiu precedeix el verb: si el segueix, llavors l’adverbi no és obligatori. Així, una frase com *això diu ningú no és gramatical en català, i ha de ser això no ho diu ningú. Tampoc (no) és gramatical afirmar que *hi ha res a la gelera, sinó que hem de dir que no hi havia res (i, si convé, anar a comprar alguna cosa). En canvi, l’adverbi no esdevé agramatical si, independentment de la posició del quantificador negatiu, hi ha algun altre element, com ara la preposició sense o la conjunció ni, que atorguen aquest valor negatiu a l’oració: així, puc dir que avui, sense que ningú m’ho hagi demanat, m’ha vingut de gust parlar de la doble negació.
Que expliqui coses sense que me les demani ningú, però, no vol dir que no estigui oberta a resoldre dubtes dels lectors del DBalears. Així, si hi ha algun tema de llengua que us agradaria resoldre, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i en parlarem més endavant.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
