nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
23°

Prohens mostra el seu servilisme amb l'Exèrcit espanyol: «Sou un exemple de compromís i vocació de servei»

Prohens saludant ben riallera un militar espanyol durant el Dia de les Forces Armades. | Foto: Marga Prohens/X

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha agraït aquest dissabte a l'Exèrcit espanyol el seu «compromís i vocació de servei públic» en la vigilància «de la seguretat i benestar de tots els ciutadans de les Balears», amb motiu de la celebració del Dia de les Forces Armades, que a Palma s'ha dut a terme en el Parc de la Mar. Tot un acte d'enaltiment del militarisme espanyol.

En un missatge en xarxes socials, Prohens ha convidat la ciutadania a acostar-se a l'exposició dels diferents cossos de les forces de seguretat, «per a conèixer de primera mà com desenvolupen la seva extraordinària i valuosíssima tasca per mar, terra i aire, i amb tot un ventall d'oportunitats laborals».

La presidenta ha assistit als actes i ha participat, al costat del comandant general de Balears, Fernando Luis Gracia Herréiz, en l'homenatge als caiguts després de l'hissada de la bandera espanyola.

A la celebració també ha acudit el president del Parlament, el neofeixista Gabriel Le Senne. La celebració del Dia de les Forces Armades es prolonga fins a les 20.00 hores i compta amb 'estands' d'exposició i exhibicions de diferents cossos militars espanyols.

En aquests actes participen l'Exèrcit de Terra, l'Armada, l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, la Guàrdia Civil, la Policia espanyola, la Policia Local, la Delegació de Defensa, la Germanor de Veterans de les Forces Armades i Guàrdia Civil i Càritas Castrense.

Al llarg de tot el dia s'ofereixen exhibicions de diferent tipus: de l'equip cinològic de la Policia espanyola, les patrulles de Policia Muntada de la Policia Local, un simulacre de rescat de l'helicòpter de la Guàrdia Civil i una mostra d'assistència sanitària en combat del Regiment d'Infanteria Palma 47.

El Dia de les Forces Armades també convida a una exhibició de desactivació d'explosius de la Guàrdia Civil, una altra d'una operació de cerca subaquàtica dels GEAS i una altra de l'equip cinològic. Els actes conclouran amb l'arriat de bandera espanyola i la clausura de l'exposició.

Al marge d'aquestes activitats, el 23 de maig tindrà lloc el concert pel Dia de les Forces Armades al Castell de Sant Carles (19.00 hores), i el 31 de maig, el relleu de la Guàrdia d'Honor en el Palau de l'Almudaina.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Almogàver, fa devers d'un mes
@Multi Nick Patriota, destroyer i més "xusma" nyòrda: Ja ho va dir un dels vostres, En Cánovas del Castillo, "espanyol és aquell que no pot esser altra cosa". Una gran veritat!!!
Valoració:4menosmas
Per Catalunya és una nació, fa devers d'un mes
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius [...] de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat».

Joan Pons i Marquès (1919)
Valoració:7menosmas
Per ben positiu, fa devers d'un mes
«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat».

Estanislau Aguiló (1907)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:5menosmas
Per la unitat de Catalunya, fa devers d'un mes
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana».

Enric Prat de la Riba (1906)
Valoració:5menosmas
Per tenim per molt de ser catalans!, fa devers d'un mes
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».

Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
Valoració:2menosmas
Per Catalans som, fa devers d'un mes
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: 'Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, [...].

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca'. El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Valoració:4menosmas
Per la catalanitat reviu, fa devers d'un mes
"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (...) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:3menosmas
Per faig part de l'àmbit de la nació catalana, fa devers d'un mes
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
Valoració:3menosmas
Per La catalanitat de les Mallorques, fa devers d'un mes
"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/
Valoració:3menosmas
Per Tinga lo nom de Catalunya, fa devers d'un mes
Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873:

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente