Madrileñufets, d'on prové es LLINATGE MALLORQUÍ Albons?
Sa conquista de Mallorca no va ser totalment però sí principalment catalana.
Com hi hagué una repoblació no totalment però sí majoritàriament catalana.
S’illa és repoblada, ja que sa població musulmana per poc s’esvaeix.
A Mallorca hi roman una minoria sarraïna que en part se converteix an es cristianisme i adopta com a llengua pròpia es "pla catalanesc", com l'anomenaven es nous pobladors –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca–.
Ben igual va passar amb un nucli important de població jueva, que se va mallorquinitzar, o sigui, catalanitzar lingüísticament.
A més des catalans, que són majoritaris, també hi ha una minoria d'occitans i d'italians, així com altres pobles estrangers, com per exemple hispans i europeus orientals.
Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista, que igualment se catalanitzen lingüísticament, o sigui, se mallorquinitzen.
A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Franquesa de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria de "catalans de nació", que era com s'anomenaven es nous mallorquins i que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.
Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això també passa amb so portuguès, lleonès, castellà i aragonès.
Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua espanyola tal com l'entenem ara.
Aquests ciutadans de Mallorca —catalans, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenvolupament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I de Catalunya i Aragó.
Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Espanyolistes go home barco de rejilla arruuuix de Ca Nostra !! Partiu tots cap a españistan ara mateix d'una puta vegada!!

Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.

Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.

Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Pancatalanistes go home barco arruuuix de Ca Nostra !!

Catalanisme de Mallorca = Cuatre replegats = cuatre matats.. = cuatre renegats de sa NOSTRA TERRA... cuatre venuts en es principat...

Vatualmón de renegats!
Barco de rekilla cap a españistan!
VISCA MALLORCA INDEPENDENT!

Madrileñufo, d'on prové es LLINATGE MALLORQUÍ Martorell?
Sa conquista de Mallorca no va ser totalment però sí principalment catalana.
Com hi hagué una repoblació no totalment però sí majoritàriament catalana.
S’illa és repoblada, ja que sa població musulmana per poc s’esvaeix.
A Mallorca hi roman una minoria sarraïna que en part se converteix an es cristianisme i adopta com a llengua pròpia es "pla catalanesc", com l'anomenaven es nous pobladors –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca–.
Ben igual va passar amb un nucli important de població jueva, que se va mallorquinitzar, o sigui, catalanitzar lingüísticament.
A més des catalans, que són majoritaris, també hi ha una minoria d'occitans i d'italians, així com altres pobles estrangers, com per exemple hispans i europeus orientals.
Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista, que igualment se catalanitzen lingüísticament, o sigui, se mallorquinitzen.
A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Franquesa de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria de "catalans de nació", que era com s'anomenaven es nous mallorquins i que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.
Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això també passa amb so portuguès, lleonès, castellà i aragonès.
Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua espanyola tal com l'entenem ara.
Aquests ciutadans de Mallorca —catalans, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenvolupament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I de Catalunya i Aragó.
Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Espanyolistes go home barco de rejilla arruuuix de Ca Nostra !! Partiu tots cap a españistan ara mateix d'una puta vegada!!

ESTUDIANTS LLIURES DE BALEARS DENUNCIA MÉS APOLOGIA PANCATALANISTA EN ES LLIBRES DE TEXT

Es Sindicat d'Estudiants Lliures de Balears ha denunciat a través de ses xerxes socials un exemple més d'adoctrinament i d'apologia d'uns suposats "Països Catalans" on Balears o "les illes", segons es llenguatge nacionalista, seria un país català.

ELB demana una "educació apolítica i sense una geografia i història tergiversada", precisament un des punts educatius que s'actual Govern Balear duia en es seu programa electoral..

Pancatalanisme i adoctrinament NO !!

Catalanisme de Mallorca = Cuatre replegats = cuatre matats.. = cuatre renegats de sa NOSTRA TERRA... cuatre venuts en es principat...

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

@ Foner Vermell i Negre
Llevat de qualque falta ortogràfica, t'he de felicitar: escrius un perfecte català de Mallorca.
Ara convé que ensenyis a altres defensors de "sa llengo baléà" com escriure d'una manera mínimament intel·ligible; que més d'una vegada no sé cert si el que llegesc és català mal escrit o alguna de les llengües que inventà Tolkien per a "El Senyor dels Anells".

Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.

Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.

Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.

Pancatalanistes go home barco arruuuix de Ca Nostra !!