L'exeurodiputat Bernat Joan escriu una 'Catta avietta a zu mahettá Felipe Zekto' en 'andalú'
L'escriptor eivissenc Bernat Joan i Marí, exeurodiputat per la coalició Europa dels Pobles amb Esquerra Republicana, i exsecretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha escrit una carta oberta a Felipe VI. La missiva està escrita en un suposat «idioma andalú» amb què ironitza sobre l'atorgament del títol 'Reial' a l'autodenominada 'Acadèmi de sa Llengo Baléà', entitat secessionista de la llengua que defensa l'existència del 'baléà'.
També a Illes Balears
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bon dia Darrerament veig que van en augment el nombre de lingüistes en aquesta terra. Sé que no tenen cap titulació referent aquesta temàtica però sí molt d'auto-odi i ignorància. Us imaginau que, també, aumentàs la gent que parlàs de física, medicina... sense cap tipus de formació? Aviat se'ls veuria el llautó. El mateix passa amb la temàtica de la nostra llengua però, a part de la ignorància, hi ha odi i poca estima cap ella. La història de la seva persecució, l'augment ideològic ultradretà... fan que haguem d'estar sempre defensant la nostra llengua i la nostra cultura.
Tomeu, se't veu el llautó d'una hora lluny. Totes les pardalades que escrius les fas contra la nostra llengua pròpia, però, no t'atreveixes a fer el mateix amb el castellà o espanyol imposat pels teus admirats col·legues des del xovinisme espanyol. La incultura i la ignorància supina fan escriure moltes poca-soltades. Informa't millor de com funciona el món, de com funcionen les llengües i de l'excés de renegats col·labos que hi ha entre nosaltres. La lletra que ha escrit el professor Joan és senzillament una crítica a la collonada del borbó, interpretar literalment fil per randa i treure'n les conclusions que escrius d'aquesta lletra irònica, és de betzol.
Mem Tomeu, per curiositat zoològica, aquest mallorquí del qual xerres, de què s'ha separat prou, del català o del llatí? En el cas andalús, tal vegada sí que puguem parlar d'un procés de castellanització "a mitges". En el cas murcià és exactament això: la castellanització d'una parla catalana. Vindria a ser un catanyol antic, el que podem veure que passa amb la castellanització progressiva de les parles catalanes actuals on, cada vegada més, parlam en castellà amb paraules catalanes (i també paraules castellanes). Idò això és el murcià. Per cert, serveixi el murcià d'exemple de com de beneita és la idea que "flexibilitzar" la llengua per fer-la "simpàtica" i propera als que parlen castellà, pretenent que això l'empri més gent. Si ja costa promoure que la gent adopti un idioma amb tots els ets i els uts, ja em direu qui punyetes deixarà de xerrar castellà per passar-se a un híbrid bord de castellà amb catalanades.
Existeix una gramàtica andalusa per si no ho sabíeu i és ben comprensible, perquè, posats a cercar diferències i no coincidències, hi ha més diferències entre l'andalús i el nord de Castella, que entre el mallorquí i el català de Girona. També existeix una gramàtica del murcià, per cert.
Como se puede llegar a este grado de estupidez y estulticia. ¿Que tienen que ver los andaluces con los cuatro pelagatos de la Academi?. Vete a consolar al Llunqueras.
No hi ha res pitjor que un que es vol fer el graciós, com en Bernat Joan, tan allunyat, per cert, de la gràcia andalusa. A més d'escriure malament en català, ara també ho fa en un andalús grotesc. Que pesat que ets, Bernadet!
no té gramàtica, ido no és llengua
Molt ben fet. Per que s'andalús es una llengo. Hi ha molt d'estudis que així ho confirmen. Quan un dialecte se separa lo suficient d'una llengo, passa a considerar-se una llengo distinta. Sinò aquí, ni xerram mallorquí, ni català, ni llemosí ni res de res. Simplement xerram un dialecte del llatí.