A una part del batiport d'entrada del convent hi ha la corda de la campaneta, a l'altra un porter automàtic amb càmera inclosa. Desconeixem qui obre la porta en funció del mitjà que es triï per tocar.
El cas és que a la Concepció hi conviuen dos ordres de monges: les Agustines Ermitanes, originàries, i les Agustines Germanes de l'Empar, nouvingudes.
N'hi ha quatre de cada casta. Les primeres són una congregació antiquíssima, de clausura, originària d'època medieval, que tenien presència arreu d'Europa. El primer lloc de Mallorca on feren acte de presència fou a l'ermita del puig de Maria de Pollença. D'ençà del Concili de Trento, al segle XVI, quan l'Església manà que les religioses s'havien d'acostar al poble, es troben al convent de la Concepció de Ciutat.
Les quatre monges, que conserven el nom d'ermitanes, passen dels noranta anys i són les darreres representants d'aquest ordre que queden a l'illa. L'avançada edat i la manca de vocacions ha fet necessari que unes altres monges, les Agustines de l'Empar, una congregació autòctona fundada al segle XIX, època d'efervescència religiosa a Mallorca, s'encarreguin d'elles.
Fa devers tres anys que les dues comunitats conviuen plegades. Tenen en comú que totes dues segueixen l'ordre de Sant Agustí. D'ençà que les de l'Empar hi són han iniciat un procés de modernització del convent: obres de reforma, han obert nous portals, noves tecnologies, etc.
Les Agustines de l'Empar es dediquen, sobretot, a l'ensenyament. Tenen alguns col·legis arreu de Mallorca, com és el cas de Santa Mònica a Palma. Són dues maneres diferents d'entendre la vida religiosa: unes de labor cap al poble, les altres de clausura i contemplació a Déu. Així i tot la necessitat ha fet que unes i altres hagin de conviure juntes. Fa uns deu anys que un grup de monges, procedents de la Península es traslladà per atendre les més velles.
Això va provocar que deixassin de banda alguns convents seus d'allà on les monges també havien tornades grans. Així fou com el bisbe va demanar que les Agustines de l'Empar tenguessin cura d'elles i es cuidassin de la Concepció.
La majoria dels convents de monges tancades que queden a Ciutat viven, si no hi ha vocacions, situacions semblants en què es fa difícil de resoldre. Algunes vegades són monges joves del mateix ordre que es traslladen aquí, si n'hi ha, sinó s'han d'optar per altres vies, com és aquest cas.
A la part forana només en queden tres de convents de clausura: les benedictines de Manacor, Sant Bartomeu d'Inca, i les de Sineu. En el cas de Palma en perviuen uns quants, per exemple els convents de Sant Jeroni, caputxines, de Santa Magdalena, carmelites...
