Ja fa uns quants anys que el món de l’educació mira amb esperança envers les noves tecnologies, com si fossin una mena de salvavides per ajudar-lo a remuntar les dificultats que el món globalitzat on vivim ens provoca. En aquest cas, i per col·laborar per vuitè any consecutiu en la recerca de mecanismes que afavoreixin l’entorn docent, s’ha duit a terme del 2 al 22 d’aquest mes el VIII Congrés Internacional Virtual d’Educació (CIVE) i ha obtingut un èxit remarcable. Es tracta d’un esdeveniment organitzat i promogut per l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics (STEI-i), que rep el suport tècnic de la UIB i el suport institucional de la Conselleria d’Educació. Ara que els resultats són acabats de sortir del forn, és hora de fer-ne balanç.

Segons esmentà ja en la seva presentació el director de l’ens organitzador de tot aquest complex entramat, Pere Polo, "es tracta d’un fòrum anual sobre educació en tots els àmbits que utilitza en exclusiva el canal d’internet per afavorir l’encontre de professionals docents d’arreu del món". En particular, uns 800 participants d’una vintena de països han treballat i debatut el contingut de 130 ponències, en què s’han tractat tota mena de qüestions relatives a l’ensenyament i també a l’ús de les noves tecnologies en aquest context.

Trobada científica virtual

Per afavorir que persones de distintes procedències puguin participar en aquest encontre, el canal digital s’ha revelat com a imprescindible. Una de les virtuts principals d’aquesta iniciativa és que s’articula totalment per via telemàtica, i d’aquí neix precisament aquest caràcter de no-presencialitat. Bàsicament, això repercuteix en aspectes com ara la mobilitat i el veritable cost mínim que comporta accedir-hi. Basta amb un ordinador i una connexió a internet i seguir fidelment les passes marcades per crear l’usuari. Fins i tot, una vegada la cita ha arribat a la fi, els participants no han hagut de trescar gens ni mica perquè se’ls reconegui el mèrit, ja que el certificat que acredita que s’ha assistit al CIVE 09 està disponible directament en la xarxa.

Allò cert és que aquest congrés esdevé una trobada científica en tota regla, com ho pugui ser qualsevol altre congrés al qual s’ha d’assistir personalment. Així mateix, se’n podrien destacar alguns avantatges per sobre dels més estrictament econòmics, com són un major contacte entre els participants, tot i la distància real entre ells. Tot plegat, gràcies a eines dinàmiques com els xats i fòrums de discussió, completats per una fitxa personal més exhaustiva, per afavorir els nexes entre els congressistes i, de passada, possibilitar l’inici de projectes conjunts i futures investigacions. Cal recordar que no fa encara deu anys que s’han impulsat estudis i trobades com aquesta, en una àrea del coneixement prou novella: la tecnologia educativa.

Aquesta dinàmica d’estudi s’ha iniciat quan els professionals de la docència s’han adonat que la implantació de les noves tecnologies en la societat anava massa per davant de l’ús que en feien les entitats educatives, des d’escoles infantils fins a les universitats, en aspectes ben quotidians com la gestió administrativa. Conscients de l’extraordinària potencialitat del nou horitzó que s’acabava d’albirar en el seu moment, s’ha impulsat des de diferents punts del sector el repte d’assistir a aquesta revolució cultural que suposa l’aparició de les noves tecnologies d’una manera més activa, participant en la creació de l’"home nou", marcat per la seva cultura digital. Sovint es parla de com els més petits són sorprenentment els que tenen menys dificultats per avenir-se a l’ús de nous instruments tecnològics. Per això, els professors no poden permetre’s el luxe de ser impermeables a aquests avenços, a tot els nivells, i potser se’ls demana un esforç extra, amb cites com la que us presentam.

Només cal un cop d’ull al llistat per veure que les ponències d’enguany han comprès àmbits molt diversos, malgrat estar sempre relacionats amb trets específics del món de l’ensenyament. En particular, l’edició del CIVE 09 ha reportat 25 nuclis temàtics, que engloben segons el contingut la totalitat de treballs presentats, entre els quals han destacat algunes novetats. Per exemple, l’examen de la figura de la dona que ensenya i com històricament se l’ha apartada de tota consideració. D’altra banda, la cooperació internacional i l’educació pel desenvolupament també han esdevingut temes de debat novedosos, no inclosos en les set edicions anteriors d’aquesta cita anual.

Estimular la reflexió

Fent la vista enrere, el cert és que ja són milers les persones d’indrets diversos de tot el món que en aquestes vuit edicions que comptabilitza el CIVE hi han pres part, hi han presentat ponències per estimular la reflexió o bé han opinant sobre els treballs impulsats per altres, la qual cosa permet descriure quina ha estat l’evolució en aquest temps de les qüestions que han anat sorgint. Pel que fa a la valoració global dels trets més bàsics de l’organització del congrés, val a dir que des de la primera edició del 2001 les opinions dels qui hi han intervingut són manifestament positives. I aquesta és una tònica que es manté en l’edició que fa tot just uns dies va posar punt fins a l’any que ve. Si bé en les primeres edicions les valoracions dels temes tractats se situen devers el vuit sobre una escala de deu, val a dir que la tendència és a l’alça en les darreres edicions, en què ha assolit nivells "excel·lents" quant als continguts temàtics de les ponències en l’edició de l’any passat i la d’enguany.

Així mateix, quan es demana als participants que avaluïn l’estructura i la funcionalitat del sistema, la sensació que reflecteixen les opinions dels congressistes és altra vegada exitosa, sols amb l’excepció de l’anàlisi dels continguts que s’expressen als diferents xats, on els que hi han pres part pensen que encara es pot millorar. Aquest extrem pot estar marcat d’alguna manera pels canvis que s’han adoptat en aquesta matèria en l’edició de 2009, tenint en compte que s’ha aplicat una nova metodologia tant als xats com als fòrums associats als nuclis temàtics i a les ponències, respectivament.

Són clares les millores i beneficis que aporta una cita amb les característiques d’aquesta, en contraposició a les tradicionals. En qualsevol moment es pot consultar la informació, les vegades que es desitgi o siguin necessàries, i es poden enviar tantes preguntes als ponents com es vulgui i se n’obté normalment una resposta en un marge de temps més que raonable. Ens permet d’imprimir o desar a l’ordinador els temes que més ens interessin, consultar totes les preguntes i respostes generades durant el congrés. Generades per tots els participants i ponents.

Intercanviar vivències i opinions en temps real, com si fóssim partícips del mateix espai físic, i navegar durant vint dies, endinsats en un espai de debat amb gegantines proporcions d’informació, és una oportunitat que cal tenir en compte. I més si la nostra tasca professional es relaciona amb l’ensenyament, al nivell que sigui. Des de l’escola bressol passant per l’educació especial, la Primària, la Secundària o la universitat. Tots els professionals que viuen en contacte amb infants i joves diàriament, i es dediquen a ampliar els horitzons de coneixement dels que seran els ciutadans del futur, han de ser especialment curosos en la tasca. Per sort, en la missió tindran el suport de materials concrets i especialitzats de la mà de l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics i gaudiran de l’orientació teòrica que dispensen cites científiques a l’estil del nostre CIVE.