«Diàlegs d'Evèmer» és l'última mirada que fa Voltaire sobre el món, poc abans d'escapar definitivament d'ell amb la seva mort. El diàleg és entre un presumpte estoic, Evèmer, i l'epicureisme del seu interlocutor, Calícrates.

Salvador Dalí comentava que Gala el protegia del món irònic i pululant d'esclaus, en ajudar-lo a destruir en la seva vida, la imatge de Voltaire i les restes de l'escepticisme (forces que havien actuat durant molt temps paral·leles al federalisme, a l'Empordà. La Creu i la Croada del franquisme, trencaren amb tot això). Aleshores Dalí pintà «Mercat d'esclaus amb l'aparició del bust invisible de Voltaire» era l'any 1940, i observant amb atenció, Dalí digué que mentre el pintava, recitava contínuament un poema de Joan Salvat-Papasseit, que acaba dient: «L'amor i la guerra són la sal de la terra».

En el llibre de Voltaire, Evèmer torna de la campanya bèl·lica d'Alexandre el magne i observa quan li fa preguntes Calícrates, que «no existeix un poble a la terra del que es pugui predicar la justícia». Evémer li assegura que «no n'hi ha cap!» i l'altre insisteix: «Digau, doncs, quin és el més neci i més malvat». E: «El més supersticiós». C: «Per què pensau que el més supersticiós és el més malvat?». E: «Perquè el supersticiós creu fer per obligació el que els demés fan per hàbit o en un rampell de bogeria. Un bàrbar ordinari, com un grec, un romà, un escita o un persa, quan ha matat i robat bé, quan s'ha begut tot el vi d'aquells que acaba d'assassinar, quan ha violat a fons les filles de pares degollats, com ja no necessita res, es torna tranquil i humà a descansar...; però el supersticiós és com el tigre que mata i desgarra, inclòs quan ja està saciat».

Els bàrbars d'Al Qaeda i els bàrbars que han envaït l'Iraq, supersticiosos ells, saben que els infidels de cada banda, la gent dels pobles que sota els seus poders porten el jou de l'amenaça, tard o prest pecam o pecarem i, per això mateix, fuetegen els febles fonaments del nostre futur.

Dalí, que s'exercitava en els jocs òptics de la percepció i assegurava que «ni un sol minut de la meva vida passa sense que el sublim espectre catòlic, apostòlic i romà de la mort m'acompanyi en la menor de les meves fantasies més subtils i capritxoses», a la seva obra «Vida secreta» reduïa l'Europa de postguerra en un «enterrar i desenterrar» el cadàver espanyol de la guerra. Tornant definitivament a l'Empordà, que fou el primer bres del laïcisme arreu de la península ibérica, terra de frontera on Josep Pla en la seva obra completa parla dels seus amics que havien de nom Darwin o Arquímedes (no portaven noms cristians, com els marcava la moda del moment) féu ironia d'aquest moviment. Per la mateixa moda, l'avi de servidor portava com a resultat de la mateixa fórmula, el nom del filòsof francès Volney, que se suposa havia marcat en la seva lectura el seu pare, potser, en una d'aquelles lectures que feien els lectors d'ofici, als tallers (dels tapers) de Palafrugell. Cobraven per llegir mentre els companys feien la feina (taps de suro). Potser s'haurien aturat un cop més, com nosaltres, avui, en aquest fragment de «Les Ruïnes de Palmira» mentre es desagna l'Iraq (i de rebot Europa), potser posant un poc de llum en el que ha consistit el nostre pogrés:

«MILLORAR L'ESPÈCIE HUMANA?: Qui podrà posar un fre a la cobdícia del fort i del poderós? Qui podrà il·lustrar la ignorància del dèbil? Qui instruirà la multitud dels seus drets, i obligarà els caps a complir els seus deures? D'aquí es dedueix que la generació de l'home estigui condemnada per sempre a patir, que l'individu no deixi d'oprimir l'individu, una nació d'atacar l'altra, i que mai no reneixen per a aquestes regions els dies de glòria i prosperitat. Pobre de mi! Vindran conquistadors, faran fora els opressors, s'establiran en el seu lloc; però heretant el seu poder, heretaran també la seva rapinya, la terra canviarà de tirans sense haver canviat de tirania». Es publicava per primer cop el 1791, tretze anys després de la mort de Voltaire, l'autor viajtà a Síria i Egipte, i fou un gran coneixedor de la cultura musulmana.