El glamour dels Oscar de Hollywood va superar la tensió per la guerra a Iraq que va precedir a la 75a edició d'aquests premis, i va celebrar amb sòbria brillantor i una crida a la pau la festa anual del cine. Només els Oscar podien oferir aquest contrapunt a la guerra contra Iraq, reflectint entre els elegants vestits de nit de les seves estrelles les ferides que està deixant en aquesta societat la confrontació.
El millor exemple el va oferir l'esperada victòria de Chicago, amb un total de sis Oscar, inclòs el de millor pel·lícula, per a un film tot brillantor, tot música i «tot jazz», davant el sorprenent triomf d'El pianista, un drama sobre l'Holocaust jueu que va obtenir tres estatuetes. «La meva experiència en fer aquesta pel·lícula m'ha fet conscient de la tristesa i la deshumanització de la gent en temps de guerra», va assegurar Adrien Brody -Oscar al millor actor- en una emocionada crida per la pau que encara així va alternar amb un apassionat petó que li va robar a l'actriu Halle Berry quan li va lliurar el premi.
Com va dir a la premsa entre bastidors, «si tens una excusa per fer una cosa així, ho fas. I jo, vaig aprofitar la meva oportunitat». Això mateix és el que va fer Hollywood en la seva gala més esperada. Enmig de l'ambient sobri que va dominar una cerimònia sense catifa vermella i on la major part dels convidats van vestir de fosc, les estrelles van lluir la mateixa elegància de sempre als seus vestits de Carolina Herrera (Renée Zellweger), Valentino (Jennifer López) o Oscar de la Renta (Diane Lane). Mostres d'activisme que van quedar emmarcades en un desig de celebrar l'art del cine, com va assenyalar l'australiana Nicole Kidman en agrair l'Oscar com a millor actriu per Las Horas.«Per què hem vingut a la cerimònia quan el món està tan agitat? Perquè l'art és important», va recordar la intèrpret. Michael Moore, guanyador de l'Oscar al més ben documental per Bowling for Columbine, va ser el millor reflex d'aquesta dicotomia, rebent el guardó amb la sala posada dempeus per una obra que fa una crida al control de les armes, però esbroncat -com fa anys que no se sentien aquestes expressions en aquesta gala- en arengar contra el Govern «fictici» del president dels EUA, George W. Bush».
Altres veus a favor de la pau van ser les de Chris Cooper en rebre l'Oscar com a millor actor secundari per Adaptation i la del mexicà Gael García Bernal, que saltant-se tot el protocol i el seu guió com a presentador, va recordar que «Frida (Kahlo) també estaria al nostre costat en contra de la guerra». L'Acadèmia va intentar controlar la cerimònia, ja que va retirar la catifa vermella, va deixar un reduït grup de periodistes a la porta del teatre i els va prohibir fer preguntes als convidats sobre la guerra o els seus models.
