HABRÁ OTRAS SOLUCIONES , NO ??TRASLADEN A LAS CABRAS, VALLAR LA ZONA , ETC.....
QUE PRIME EL SENTIDO COMÚN , SRES.
ARANTXA

Des de fa molts anys camín per la Serra de Tramuntana i puc afirmar que el tema de les cabres ha arribat a ser una plaga.
Us convit a qualsevol persona a caminar dins els alzinars i observarà com no hi ha cap tipus de vegetació que es regeneri que faci menys d'1,5 m d'alçada (aprox), és a dir, fins allà on arriba una cabra quan s'aixeca. Si no es cerca una solució JA no caldrà que ningú d'AnimaNaturalis es preocupi per les cabres: elles mateixes hauran acabat amb tota la vegetació i després moriran per no tenir res a menjar, però desgraciàdament la desertització pot ser irreversible.
No dic d'eliminar-les, però si cercar una solució, i molt urgent, perquè si això segueix així els boscos, i sobretot els alzinars i les espècies que hi habiten més prest que tard passaran a ser història a la nostra illa.

Anem per parts:

1. No conec Anima Naturalis per dins, però les principals activitas que han protagonitzat fns ahir tenen el meu recolzament.

2. Per la trajectòria que han duit fins ara, crec senzillament que han confós la velocitat amb la magnèsia. Cosa ben fàcil de reconduir tot just parlant amb ecologistes coneixedors de la Serra.

3. Si les cabres tenen algun dret adquirit només pot esser el de menjar herba dins un corral. A la Serra no hi tenen cap feina. No n’hi han tingut mai.

4. Suposar que repoblarem amb cabres alloure és com suposar que buidarem la mar amb un paner foradat.

Tots els extrems són dolents, crec que cal trobar un terme mitjà, en el qual no s'hagin de sacrificar animals però que tampoc es converteixin en una plaga, s'ha esmentat el control de natalitat o la reubicació temporal, crec que podrien ser solucions mes assenyades en comptes d'una matança de cabres.
Queda molt per fer per recuperar el dany, estaria bé que el senyor que va provocar el desastre, participi en tots els treballs de neteja i reforestació de la Serra, no de forma voluntària si no obligatòria, tant si li agrada com si no i durant tot el temps que sigui necessari.

quina culpa en tenen les cabres si un irresponsable va calar foc a sa serra

Aquests danimaturalis fan casi tan de mal com el govern. No son ecologistes, ni entenen res d'ecologia. Fora cabres i a reforestar!

L’estafa de les cabres:

Al comellar de les Fontanelles, per la Victòria, Alcúdia, eren proverbials les lletreres arbustives i els ullastres... idò s'hi estan extingint. Què més ha de passar per aturar el barram de les cabres? Per això volem ser patrimoni de la humanitat i tenir espais protegits? Jo no.

Què hi fan, les cabres (species omnia), en un espai natural protegit? Què protegim? Per què? Per a qui? Contra qui? A les darreretes del segle passat ja es descobrí que els pagesos havien desertat de la Serra, però hi havien deixat les cabres. La conseqüència és el que de totes les altres bestioles se'n diu una plaga. Però en aquest cas, en lloc de flitar, una sèrie d'espavilats decidiren complicar els problemes de la Serra fins al paroxisme, començant per inventar una raça regionalista.

L'estafa és fer creure a la gent que una raça té una importància equivalent a una espècie autòctona, i si aquesta raça, a més a més, és mallorquina, bono!: encara hem de deixar que arrasi la flora més important i hem de fer mamballetes.

Doncs no. La natura no és això. Les espècies autòctones són les que han evolucionat amb l'ecosistema durant milions d'anys, o sigui, que hi han estat sempre. Aleshores la vegetació autòctona ha evolucionat en paral•lel, o sigui que esta adaptada a conviure, també, amb els animals del seu ecosistema. Si parlam de vertebrats terrestres en una illa, ben segur que es tracta d'endemismes. Si no és el cas, la resta són espècies introduïdes per l'home: són espècies forasteres (en registre vulgar), al•lòctones (en registre fi) o invasores (en la moda actual). Val a dir que la consideració d'això darrer és molt desigual. Així, mentre que per cada exemplar de coatí s'han penjat 50 rètols de "Wanted coatí", per a les serps de Capdepera ja ens varen dir que ens sortiria més a compte acostumar-s’hi.

Les races no tenen res a veure amb tot això, ja que pertanyen exclusivament al domini domèstic. Això vol dir que l'home primer espenya l'equilibri natural que hi ha hagut sempre introduint-s'hi ell mateix, després donant prioritat a les espècies domèstiques, inicialment profitoses per a ell (no per a la natura). La selecció artificial i la inèrcia de qui dia passa any empeny pot arribar a produir races de corral, d'on no haurien d'haver sortit mai.

Les races són, doncs, un producte artificial conseqüència d'un tipus de vida abolit. De fet, la curolla de les races és just posterior a la desaparició de l'agricultura tradicional. Els anys que vaig anar a aplegar ametles a Porreres, no en vaig sentir a parlar mai, de tanta raça. Però no es tracta de dubtar que l'ase mallorquí estiri del carretó molt millor que els ases forasters, es tracta que ja no queda ningú que hi vulgui anar, en carretó, ni a la fira. Més: no hi ha cap jove mallorquí que vulgui fer de jornaler a foravila. Si en trobau cap, de jornaler jove, ben segur que serà dels anomenats ‘extracomunitaris'.

Resumint. Les cabres no tenen res a veure amb cap Ànima Naturalis sinó ben Artificialis. Un problema creat amb premeditació i alevosia pels polítics que odien la Natura, extremadament agreujat pel silenci dels que van de mestres de la repoblació.

Jo m´afegeix a la protesta d´Anima Naturalis.