El seminari de formació i estudi organitzat pel Grup Blanquerna a Lluc va finalitzar ahir amb una jornada dedicada a estudiar algunes propostes de futur.

El primer dels conferenciants del tercer i darrer dia del seminari, va ser el vicepresident del Govern de les Illes Balears, el nacionalista Pere Sampol, qui va dedicar la seva xerrada a analitzar la situació socioeconòmica de les Balears i a apuntar algunes de les línies de treball del nou govern en aquest àmbit. Sampol destacà la importància del petit i mitjan comerç tant pel que fa al desenvolupament econòmic com a la vida social que aporten els petits comerços a les ciutats. Igualment apostà per fer créixer l'agricultura i la ramaderia, ja que segons digué, «un país sense aquest sector és un país hipotecat».

El polític nacionalista es mostrà partidari d'ordenar i racionalitzar el sector de la construcció i també proposà la socialització de l'aigua i una legislació més restrictiva pel que fa al sector turístic, en el sentit de no crear més places turístiques.

Pere Sampol, en la seva conferència també denuncià que «les Balears tenim les institucions més pobres de tot l'estat» alhora que, paradoxalment, «som la comunitat que tenim el producte interior brut més elevat de l'estat».

Finalment, Sampol, que va titllar el Règim Especial de les Balears de decepció, va explicar que, segons un estudi de diverses universitats, la balança fiscal entre les Illes Balears i l'estat espanyol, és a dir la diferència entre allò que aporta aquesta comunitat en forma d'imposts i allò que rep en forma de serveis, va ser el 1997 de 130.000 milions negatius per a les Balears.

La segona conferència del dia va anar a càrrec del membre de Justícia i Pau, Carmel Bonnín, qui parlà sobre un model social per al futur a les Balears. Segons Bonnín, «entre nosaltres hi ha pobresa i marginació: 55.000 persones a Balears viuen en la pobresa» i va destacar que aquesta circumstància es produeix en un context de benestar ja que «som la comunitat autònoma amb la renda per càpita més alta de tot l'estat». El representant de Justícia i Pau, assenyalà tot un seguit de pautes que haurien de definir el model social per al proper mil·lenni, entre les quals destaquen la planificació, la prevenció i l'atenció personalitzada de cada cas. Per Bonnín, els responsables d'eradicar la pobresa són, bàsicament les institucions.

Finalment, va cloure el quinzè seminari Blanquerna el filòsof català Àngel Castiñeira, qui va parlar dels grans reptes per al tercer mil·lenni tant pel que fa al nostre país, com pel que fa a la resta del món. En aquest sentit, les qüestions relacionades amb el medi ambient, la equitat social, el reconeixement i respecte de totes les identitats i la generalització i potenciació de la cultura com a motor del desenvolupament són per a Àngel Castiñeira els grans eixos per a la construcció d'un nou futur més just.