L'anomenat corrent constitucionalista, conformat pels dos grans partits d'implantació estatal, PP i PSOE, afegint-hi els cinc diputats d'Unión Progreso y Democracia (UPyD) recolzaran previsiblement aquest dimecres la llei d'abdicació al Congrés dels Diputats, la primera passa formal de cara a la coronació de Felip de Borbó i Grècia com a nou rei d'Espanya.

Els dubtes que just hi havia en alguns sectors dels socialistes quedaren esvaïts ahir horabaixa, quan una reunió del grup parlamentari deixà clar el suport quasi unànime a la posició oficial del partit, al costat de la Corona, malgrat que bona part de les bases del PSOE, així com la direcció del partit a les Illes, s'han pronunciat partidaris de realitzar com a mínim una consulta a la ciutadania sobre el model d'estat.

De fet, a Ferraz només consideraven probable que dos diputats dels 109 girassin el sentit del seu vot, entre els quals hi ha el menorquí Guillem García Gasulla. L'altre és el guipuscoà i exbatle de Sant Sebastià Odón Elorza qui no garantí el seu suport a la llei d'abdicació i assegurà que votaria d'acord amb la seva "consciència republicana".

Grups petits
El cert és que fora dels grans grups parlamentaris varia molt la posició pel que fa a aquest procediment per succeir Joan Carles I al capdavant de la Prefectura de l'Estat.

Així per exemple, els cinc partits integrants de l'heterogeni Grup Mixt tenen previst participar en el debat parlamentari del projecte de llei, però no tots ells votaran el text. Amaiur, la coalició que agrupa a l'esquerra abertzale amb Eusko Alkartasuna (EA) i Aralar, ja avançà que s'absentarà de la Cambra en el moment de la votació. A més, tot a punta a què el grup de Convergència i Unió (CiU) s'abstendrà, i el de l'Esquerra Plural votarà en contra.

En canvi, d'altres com els nacionalistes gallecs del BNG, Esquerra Republicana (ERC), Compromís-Equo i Geroa-Bai posen la mirada en la cerimònia de proclamació de la pròxima setmana, i ja avancen que no fan comptes d'assistir-hi.