La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, ha afirmat aquest dilluns que coordinarà amb els directors afectats el recurs contra els últims pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fixà un 25% de castellà a l'horari lectiu de cinc escoles on estudien alumnes de famílies que volen l'educació bilingüe per als seus fills.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera ha afirmat que aquesta setmana es coordinarà amb els directors de centre afectats, perquè considera que «cal afinar molt bé la resposta a les resolucions», que ha qualificat de disgregadores i pròpies d'un retorn a l'estat-nació.
Fi del plurilingüisme
«Espanya ha deixat de ser un estat plurinacional i plurilingüístic, i hem tornat a una 'Espanya nació' i una 'Espanya nació' és una llengua», ha constatat, lamentant que aquesta situació és una involució per als catalans i una «recuperació per a ells -els recentralitzadors-, que es veu reflectida en molts nivells», ha assegurat.
Rigau ha reiterat que el 14% de les escoles ja fan alguna assignatura en castellà per respondre a necessitats concretes dels centres, i ha recordat que només hi ha 24 causes pendents des del 2006 de famílies que han recorregut el model d'immersió lingüística.
El model balear
En aquest context, la responsable educativa del Principat ja afirmà la setmana passada, en conèixer-se la decisió de l'alt tribunal català, que tenia la sensació que "s’està imposant a Catalunya per via judicial el model que el PP està imposant al País Valencià i les Illes Balears".
La consellera analitzà l'última sentència des d'un punt de vista judicial, pedagògic, i polític. Jurídicament, assegurà que “costa d’entendre que no s’hagi esperat a la resolució del Tribunal Constitucional". Per la banda pedagògica, considerà que la interlocutòria canviarà la manera de treballar dels centres i implicarà un trasbals que pot afectar el clima en les aules.
També exposà que la interlocutòria suposa un menysteniment a les famílies de la resta dels alumnes catalans. “És absolutament incompressible pels pares, pels centres i pel sistema estendre a tot el grup classe la petició d’una família sense atendre el que vol la resta de l’aula. És una situació inimaginable, un xoc que sempre hem volgut evitar als centres”, afirmà en aquella ocasió.
A Catalunya, almanco tenen una consellera d'Educació que sap què diu i que es fa. I no consentirà segons què. No com a Balears que tenim una colla d'impresentables que no fan més que el ridícul, besant-li el cul cada dia a en Rajoy.