El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat aquest divendres que quan un alumne ho demani s'imparteixin a la seva classe almenys el 25% de les hores lectives en castellà, incloent com a mínim una assignatura troncal i la de llengua i literatura castellana.

En cinc resolucions que donen resposta a les peticions d'altres tants pares perquè els seus fills rebin educació en castellà, el TSJC estableix que el català ha de ser considerat com el «centre de gravetat» del sistema educatiu, si bé fixa una presència mínima del castellà com a llengua vehicular en un 25% de les hores lectives.

En les actuacions, que es poden recórrer davant el mateix tribunal, la secció cinquena del TSJC ordena als directors de les cinc escoles afectades que adoptin les disposicions pedagògiques oportunes per a «l'efectiva execució» de la seva resolució en un termini màxim d'un mes.

En concret, l'alt tribunal català considera que en els casos en què els pares demanen l'ensenyament dels seus fills en castellà s'ha de fixar una «presència mínima» del castellà com a llengua vehicular en les seves classes o cursos d'un 25% de les hores «efectivament lectives».

D'aquesta manera, s'han d'impartir en castellà «a més de l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, com a mínim una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga».

Fins ara, el TSJC havia ordenat a la Generalitat que, si els pares ho reclamaven, adoptés «totes les mesures que siguin necessàries» per adaptar el sistema d'ensenyament lingüística a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que va considerar també al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català.

L'alt tribunal català entén ara que la Generalitat no ha «emplenat degudament» aquest requeriment, ja que considera que no n'hi ha prou amb prestar atenció individualitzada en castellà a l'alumne que ho sol·liciti.

Segons el TSJC, es tracta que, «sense perjudici del manteniment del català com a centre de gravetat» del sistema educatiu, es faci efectiva la presència vehicular del castellà «en una proporció raonable».

Els centres
Els cinc casos que han portat al TSJC a establir aquest mínim del 25 % d'hores lectives en castellà si un alumne ho demana es refereixen a les escoles Pia Sarrià - Calassanç de Barcelona; Sant Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú (Barcelona); Alba del Vallès, de Sant Fost de Campsentelles (Barcelona); Mare de Déu del Roser, de Barcelona, i Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell (Barcelona).

L'alt tribunal català es remet en les actuacions a les seves pròpies resolucions anteriors sobre la qüestió, a una sentència de 1986 del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre Bèlgica, així com a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya.

En les actuacions, el TSJC subratlla que a vegades ha rebutjat peticions de pares d'alumnes que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà perquè a les escoles afectades hi ha una «suficiència» de presència vehicular del castellà, en una «proporció raonable».

No obstant això, en els cinc casos que han motivat que fixés aquesta proporció del 25% no va detectar una «proporció raonable» de l'ús del castellà a les classes, pel que va requerir sense èxit a la Generalitat perquè el solucionés.

En un comunicat enviat als mitjans, el TSJC sosté que amb aquestes resolucions es pretén donar compliment a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut perquè la utilització del castellà en les escoles catalanes no sigui «tan reduïda o marginal que esdevingui simplement retòrica».