La tossudesa del president en funcions del Govern espanyol va fer que es convocassin unes noves eleccions, quan les estadístiques li proporcionaven una victòria amb creixement. Però el temps ha transcorregut sense fer res per solucionar el problema català, I d’això se n’han aprofitat tots els partits de dretes, Finalment i quan ja no es podia modificar res, les estadístiques varen començar a no ser gaire favorables i així es va arribar al 10 de novembre, dia en què el poble de l’Estat espanyol havia d’exercir el que en diuen democràcia, anar a votar, allò que es dificulta tant al poble català, no fos cas que es rompés la sagrada unitat d’Espanya.

El matí del dia de la votació, ja era gran dia quan vaig anar a votar. A la taula on em tocava votar, la persona que votava davant mi, anava amb un capellet, era de més de mitjana edat i quan anava a depositar la papereta va mirar un conegut seu, i amb veu rogallosa, gruixada i com a escanyada li va dir que votava Vox, per veure si les coses canviarien. Jo vaig pensar que aquest partit tendria molts de vots si a mi m’havia tocat votar al costat d’un dels seus votants. Això es va confirmar a la nit i vaig pensar més d’una vegada en el votant que havia votat al meu costat, encara que també es percebia que no sabia ben bé, per què votava aquell partit, ja que en la seva explicació no havia dit gaire bé res.

Llavors vaig pensar en el debat que s’havia fet a les cadenes privades, a Antena 3 i la Sexta, crec. Un debat que com a mínim va tenir un 50% de dedicació al problema català, al procés català, debat on es varen dedicar a atacar el president del Govern i on es varen oblidar del que parlava en nom de Vox. Per tant, les tesis de Vox no varen ser rebatudes. A més, tant Casado com Rivera, varen fer propostes en el sentit de modificar el sistema educatiu català, l’ensenyament del català i l’amenaça del 155 si continuaven pel camí del procés independentista. En canvi V0X, que anava per lliure, volia solucionar el problema eliminant totes les autonomies, i centralitzar el poder a Madrid, com en temps d’en Franco.

Aquesta era, per tant, una de les claus de l’ascens de l’extrema dreta. Vaig pensar en aquell home, de poques lletres, que no devia entendre que era això del 155, però que sí entenia, que si se centralitzava el poder, es gastaria menys quan no s’haurien de pagar diputats autonòmics, o si se’ls deia que si votaven Vox quedarien garantides les pensions, cosa que no passaria si continuaven governant els permissius, els tolerants, els liberals...

Segurament també estava motivat, perquè els voxeros d’aquí, de les Illes, deien que volien aconseguir foragitar el català de l’escola, com a mínim que no fos la llengua vehicular, o el que més entenia és que tot tornaria a estar en castellà, que aquesta llengua tornaria a presidir a totes les institucions, i que a poc a poc s’anirien arraconant els minsos progressos que hagués pogut fer el català, i d’aquesta manera no hauria de sentir xerrar polacos, ni persones que paregués que estaven lladrant, quan xerraven.

Aquest home, que es veia que no era nadiu d’aquí, que segurament era un immigrant, encara que ell no s’hi consideràs perquè havia vengut d’Espanya i havia anat a Espanya. Però entenia perfectament el fet que un polític de Vox li digués que no voldrien més immigrants, perquè aquests havien vengut a llevar la feina i el pa a la gent d’aquí. Per tant, que sense immigrants hi hauria més feina i més bon viure, Els nadius d’aquí sabem que és el que són els immigrants, perquè nosaltres ho hem estat. S’ho haurien de fer mirar els que estan disposats a compartir els seus béns amb cans i moixos, però no estan disposats a compartir amb persones necessitades.

Com a conclusió, a tot el que em passava pel cap, per esbrinar què devia ser el que havia passat, vaig acabar pensant que la catalanofòbia havia estat un dels motors impulsors de l’augment exponencial de diputats de la dreta extrema i que el tros de rajola que havia enarborat Rivera havia estat com si se’l tiràs a ell mateix. Que voler viure de mentides havia destruït el seu partit. Mai no n’aprendran. Ells han estat els creadors de la catalanofòbia. El poble català no pot modificar el fet de ser-ho.