Et moriràs de son, com sa súl·lera des carreró. Vet aquí una expressió col·loquial que fèiem servir a Ciutadella. Antoni Marimon me la va fer recordar, i no perquè l’esmentàs en el seu article "Llorenç Bisbal a Mèxic" (Diari de Balears 7/7/08), sinó per les circumstàncies que hi explicava. Es referia l’historiador, entre altres coses interessants, als anys de principis de segle XX, després que la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines introduís en el món de la sabata una fortíssima competència en aquells mercats d’ultramar.
Deia Marimon, tot citant Bisbal, que el sabater mallorquí feia feina a escarada tot el dia i part de la nit, amb jornades de 14, 15, 16 i fins a 18 hores, en ocasions amb l’ajut de qualque fill o de la dona. Tot i que, en determinats casos, es podien fer alguns doblers amb aquest sistema, era a costa d’un terrible desgast físic i, sovint, d’introduir modificacions fraudulentes en el calçat. En canvi, per exemple, a les fàbriques franceses es treballava 9 o 10 hores diàries i es pagava el doble que a Mallorca. La situació devia ser similar a les empreses menorquines.
Sól·lera o súl·lera s’anomena a Mallorca i a Menorca, respectivament, un animalet de ploma, un ocellet conegut també amb el nom de cruixidell. Què deu tenir aquest ocellet perquè a Menorca en llenguatge figurat "súl·lera" hagi passat a significar també ‘vessa, peresa gran’ i, popularment, ‘constipat o refredadot,’ o també ‘embriaguesa, gatera forta’?
Els sabaters de banqueta, a diferència dels de fàbrica amb manuvies i controladors, feien feina de banqueta a "botigues" o bé a ca seua i quan tenien la feina acabada (la començaven i l’acabaven ells tots sols, artesanalment) anaven a "entregar es parell". Aquesta expressió, per cert, va ser durant anys un eufemisme popular de morir (entregar es parell era com lliurar l’ànima a Déu). "Entregar" és un antic castellanisme, avui en dia admès pel Diccionari normatiu de l’IEC; dir "lliurar" és gairebé un cultisme i emprar aquest mot col·loquialment pot semblar pedant.
Idò, mentre els sabaters feinejaven, solien cantar; molts d’ells eren caçadors, pescadors, cercadors d’esclata-sangs, de tàperes quan n’era el temps, o de caragols si s’esdevenia que hagués plogut. Açò vol dir que estaven molt sotmesos a les feines de temporada. Quan havien d’embarcar els parells produïts i els dies del termini s’escolaven, hi havia molta feina (d’ací l’expressió "tenir feina d’embarc") i havien de fer feina a escarada. Ara bé, quan la feina demancava, hi havia la possibilitat de prendre’s la vida amb més parsimònia.
Coincidint amb un moment àlgid de feina a escarada, un grup de sabaters devien treballar de sol a sol i, per temps, també de nits amb el llum encès en aquella "botiga" de fer sabates ubicada a un carreró del poble (treball domèstic). De manera que a l’animalet que tenien engabiat, aquella súl·lera, ja de natural donat a la vida flonja, a fer constants becadetes, no hi havia forma que la deixassin dormir. Quan no era un, era l’altre... el cas és que ella no que no podia descansar. Així és que... Sa Súl·lera des Carreró es va morir de son!
Per ventura (pel cas fóra desventura), tornaran aquells temps de fa cent anys, així com van actualment les coses. Molts estaven convençuts que havíem arribat a la fi de la història i que el capitalisme, amb la satisfacció general, constituïa l’organització social perfecta, "definitiva". Les dretes unides del món celebraven la gran victòria. Només uns pocs incurables estribol·lats feien sonar encara els picarols de vés a saber quin futur. Però ara resulta que la història reobre les portes i uns manifestants despleguen pancartes a Wall Street que posen "Marx tenia raó!".
El terratrèmol d’octubre de 2008. Menyspreats pels partits socialistes europeus com a "vells miralls simplistes" els quals calia rompre d’antuvi per ser "moderns", demonitzats a la Universitat on abans s’aplicaven com una base d’anàlisi econòmica, els treballs de Karl Marx susciten de bell nou l’interès. Mentre uns il·lusionistes estupends diuen pretendre "refundar" el capitalisme o "moralitzar" les finances, el filòsof alemany continua servint per despullar de mentides les relacions socials.
