Avui en dia que el tema de la memòria històrica pareix que està de moda, determinades lectures periodístiques et deixen astorat i en llegir-les i rellegir-les, no acabes d'entendre si és que no saps llegir o els que afirmen el que has llegit demostren posseir una ignorància supina, malgrat que la cadira que ocupen demani un mínim de sentit històric. Això em passà l'altre dia en llegir una nota publicada el dilluns 7 d'agost per un periòdic de la capital, tot referint-se a les urbanitzacions i zones afectades pels canvis soferts al Pla territorial de Mallorca.

El qui ara vos escriu va néixer fa molts, molts d'anys, a Casablanca del prat de Sant Jordi, altre temps conegut com Pla de Catí, així amb i final accentuada. Prescindir de l'accent podria donar lloc a falses interpretacions que és millor obviar. L'astorament ve en veure que Casablanca del Pla de Catí, per a les portentoses llumeneres de la Sala és una urbanització com Son Vida, Son Espanyol, Can Moreno, sa Garriga o Son no sé quants. I a més no té clavegueram. Si ara volem gaudir d'aquest privilegi de la salubritat pública l'hem de pagar. Com estam fora de tot remei, lluny del clavegueram municipal, aconseguir-lo està fora de les possibilitats dels seus habitadors per ser prou onerosa la construcció a costa de les butxaques dels que gaudeixen dels moderns avantatges de tals urbanitzacions.

Les dificultats orogràfiques, diuen, agreugen el problema. El que no sé quines són les tals dificultats orogràfiques de Son Espanyol o Casablanca, ni la llunyania foramidada d'aquests nuclis respecte de la xarxa de recollida d'aigües brutes de la ciutat. Malgrat ser habitador de fora murada no puc opinar sobre Can Moreno i sa Garriga. És un lapsus vertaderament vergonyant, emperò com diuen en foraster el saber ocupa lugar.

Per tant les altres autoritats competents en matèria de salubritat, o sia les insulars, més llumeneres portentoses que les municipals, han declarat fora d'ordenació aquestes urbanitzacions, i per tant si volen clavegueram, no en podran tenir perquè tal tipus d'obra gaudeix de la interdicció no tan sols municipal, sinó també insular.

No et dic! Que tal cosa passi a una polenta Comunitat Autònoma que presumeix de tenir més asfalt per mil·límetre quadrat que ningú al món, més cotxes embalats a 150 per hora, i més directors generals del que sia, ara resulta que és la que menys clavegueram té per mil·límetre quadrat, cosa que no deixa de ser un xascarrillo digne de La Codorniz, entre nosaltres Sa Guàl·lera, de grata, gratíssima memòria.

Emperò el més important no és l'existència o inexistència de clavegueram urbà en aquestes urbanitzacions. La causa de l'astorament ve de la qualificació urbana que es dóna a Casablanca com a urbanització, com si de cala Murada es tractàs, Palmanyola o tants altres indrets que han canviat de nom tradicional com de camiseta solen canviar els polítics. Precisament les esmentades urbanitzacions encara mantenen el nom tradicional, cosa que prova almenys el bon gust dels seus promotors. No puc afirmar el mateix de Berenguer Vida i els seus germans, els quals en rebre de mans de Jaume I, a l'hora deRepartiment, els rafals d'Ali ibn 'Abbâd, Alquezeney i el d'Aben Taip, no tingueren gaire escrúpols a canviar-los el nom en benefici del nom del seu propi clan, actualment Son Vida.

I en aquest cas és quan la memòria històrica comença a fer figa i els responsables a fer jutipiris a tots els casablanquers que pagam religiosament els impostos municipals per posseir un xalet a tan cimada urbanització, emperò no tenim dret que les aigües brutes vagin a la depuradora de Sant Jordi que tan lluny està de nosaltres. És propi d'un país europeu que a més de presumir de tenir més depuradores per mil·límetre quadrat també té mes urbanitzacions il·legals de la Humanitat? Això sí, els impostos no suposen tenir dret a una claveguera comuna. Aquest coverbo el podríem contar als banyistes de Can Pere Antoni, com comentava fa poc un estimat col·lega en aquestes planes.

Casablanca! = Urbanització?
Mil llamps forcats! Un poc de vergonya torera, senyores regidores / senyors regidors de Ciutat. No vos demanam una llicenciatura en Història, tan sols un poc de sentit comú, malgrat aquest darrer sia el menys comú dels sentits.

Casablanca ja existia com a mansus albus, que es repartiren els magnats que acompanyaren Jaume I a la peregrina expedició de Mallorca l'any 1229. Dic peregrina perquè també fou considerada croada i com a tal els pelegrins vingueren disposats a cristianitzar-la.

El Vescomte de Bearn a qui li pertocà l'esmentat mansus albus que ja substituïa una aràbiga dâr al-baydâ' ( = la casa blanca) féu donació a les monges del monestir barceloní de Jonqueres de l'esmentada propietat. Per tant el qui ara escriu els presents mots de la veritat sempre s'ha considerat un serf de la gleba de dites monges i no de les regidores/regidors de Ciutat que són ara els que cobren les contribucions abans destinades a les arques mongils. A dir veritat aquelles no feren el clavegueram idoni per a la salubritat pública dels seus servents. Era cosa que no s'usava en aquelles saons. A prop de la casa hi solia haver unes figueres, primer de cristià i després de la feta d'en Cristòfol Colom, de moro, perquè els súbdits es poguessin alleujar.

A més al mapa que el Cardenal Despuig va traçar, és un dir, millor seria afirmar que va fer traçar, ja existia l'any 1784 Casablanca com un llogaret ciutadà. I per favor portentoses llumeneres municipals i insulars, llogaret no és una urbanització. Llogaret, si llegiu el Diccionari, és un nucli de població molt petit, que no arriba a poble i no forma municipi sinó agregat a altre nucli. Està clar?

I si ara ens voleu convertir en simple urbanització sense clavegueram, no quedarà més remei que exigir la més plena independència sobirana. Tal vegada una unió amb Sant Jordi, que almenys té depuradora, malgrat pudi de vegades, caldria pensar-ho molt bé... Emperò això és farina d'altre sostre i no crec que el crit de Viva el Pla de Catí, lliure! solucioni el problema. No en faríeu gens de cas.