L’Obra ret homenatge a l’empenta d’Aina Moll
Alguns dels membres de la família Moll, amb la directiva de l’OCB en destapar la placa per Francesc de Borja Moll.Foto: P.Pellicer. Just quan es compleixen els 50 anys de l'Obra Cultural Balear, l'entitat ha volgut reconèixer la tasca i l'empenta d'una de les seves sòcies fundadores, Aina Moll i Marquès (Ciutadella, 1930), que juntament amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, impulsà la creació de l'OCB el 21 de desembre de 1962. Ha passat mig segle d'aquell naixement i l'Obra continua sent un element clau en la defensa de la llengua, la cultura i el país, com també ho ha fet durant totes aquestes dècades la filòloga menorquina, a qui ahir es volgué retre un homenatge. Un gran llaç amb la senyera presidia ahir capvespre l'escenari del teatre Xesc Forteza, on amics i seguidors de la lingüista feren un repàs de la seva trajectòria personal i professional davant prop de 200 persones.
Torxes pel dret a decidir
Sóller surt al carrer a favor del dret a decidir. Prop de 200 persones van participar anit passada en la marxa de torxes amb motiu de la Diada, una iniciativa que, per segon any consecutiu, es consolida com un dels actes centrals del 31-D i tot un clam per "la sobirania popular". Els participants sortiren al voltant de les 19.30 hores de la plaça d'Amèrica per recórrer els principals carrers de la ciutat. La imatge era colpidora i emotiva: una llarga teringa de torxes i llums obria el pas, mentre se sentia la remor de les xeremies i els cops de la colla de bastoners de Gràcia. Al final de l'acte, que va transcórrer sense incidents, Francesc Pérez i Elvira Arbona, de la Comissió 31-D de Sóller, llegiren un manifesta en el qual van fer balanç de les retallades i dels atacs a la llengua i a la cultura per part dels governs espanyol i balear.
Rafel Torres s’oferí a fer el discurs
Els membrs de l'OCB d'Inca amb l’Estendard.Foto: A.P. El batle d'Inca, Rafel Torres (PP), s'oferí a llegir el manifest que tradicionalment es pronuncia en acabar la celebració de la festa de l'Estendard. Finalment, Torres -ni cap altre regidor de l'Ajuntament del PP- no assistí a l'acte que commemora l'arribada i la instauració de la cultura catalana a Mallorca. Dijous horabaixa -segons el relat dels protagonistes-, Rafel Torres va trucar a la presidenta de la delegació de l'Obra d'Inca (Antònia Fornés) i li digué: "Si no us ha de crear cap conflicte, i atès que enguany no hi ha una persona concreta que llegeixi el discurs final de la festa de l'Estendard, jo puc venir i llegir-lo". Fornés li respongué: "Enguany el discurs han de llegir-lo els socis.
El PP empeny el 31-D més combatiu
La radicalització espanyolista del PP -a les Illes Balears i a escala estatal- pot empènyer més gent que mai a manifestar-se, demà diumenge, per la Diada de Mallorca del 31 de Desembre. Com a mínim, així ho creuen els organitzadors. A més, la marxa, que enguany duu el lema "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!", es fa a l'ombra de l'auge de l'independentisme a Catalunya. La rebaixa forçada de la presència del català a l'escola, la progressiva castellanització d'IB3, l'eliminació del requisit de saber català per ser funcionari i la llei Wert, que pretén espanyolitzar els alumnes, són només alguns exemples de les mesures del PP que fan tibar la corda.
Cort extrema la seguretat per a l’ofrena floral de l’Estendard
Desenes d’independentistes xiularen i esbroncaren les autoritats del PP l’any passat a la plaça d’Espanya. Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Palma està blindant els actes públics de la festa de l'Estendard d'enguany. Si la setmana passada es féu públic que el batle Isern no llegirà el seu tradicional discurs al carrer (evitant una possible xiulada com la de l'any passat), ahir es conegué que Cort està extremant el control de l'ofrena floral al rei en Jaume. No debades, l'acte de dia 30 horabaixa, vigília de la Diada de Mallorca, esdevé cada any un focus de tensió per al Partit Popular a causa de les protestes del moviment nacionalista i independentista. Tant és així que Cort ha exigit enguany que tots els representants de les entitats que participin en l'ofrena floral s'identifiquin prèviament.
Baixen un 80% les matriculacions a l’Escola de Mallorquí
El nombre de persones matriculades en els cursos per aprendre llengua catalana a l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha baixat més d'un 80% els dos darrers anys. Dels 407 estudiants matriculats el curs 2010-2011 s'ha passat a la setantena del curs actual. La baixada ja es va percebre l'any passat, en què només 122 persones demanaren aprendre català.
L’independentisme conquesta el Galatzó
L'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM) conquesta simbòlicament el Galatzó. Una seixantena de persones participà ahir en una marxa reivindicativa amb motiu dels actes de la Diada del 31-D. Una vegada al cim, s'hi desplegà una gran estelada i una pancarta. Els participants partiren a les deu del matí de l'aparcament de la reserva del puig. La caminada va ser festiva i animada durant tot el recorregut. A més, s'hi van poder veure representants dels diferents col·lectius que formen l'EIM: Arran, Endavant-OSAN, SEPC, Pinyol Vermell i Alerta Solidària. Al voltant de les 12 del migdia, els excursionistes arribaren al cim. Allí, hi van desplegar una gran estelada visible des de ben enfora.
La comunitat educativa intensificarà el 2013 la lluita contra els atacs a la llengua
L'IES Marratxí durant la darrera protesta contra les retallades educatives.Foto: Arxiu. La comunitat educativa ho té clar i el 2013 intensificarà la lluita iniciada enguany contra els atacs a la llengua i les retallades a les escoles i als centres. Ja està en marxa la convocatòria d'una reunió d'entitats, sindicats i partits polítics que treballen per la normalització del català, el basc i el gallec, a fi de donar una resposta conjunta a la futura Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) per tractar una proposta que tindria dues fases. La primera serà coordinar una acció conjunta a tots els territoris, que s'haurà de veure en què es concretarà: si en grans manifestacions o bé en accions puntuals de protesta.
L’OCB celebra el 31 de Desembre més reivindicatiu
Tomeu Martí i Jaume Mateu, ahir a les portes de Can Alcover amb el programa d’actes del 31 de Desembre.Foto: C.C. L'Obra Cultural Balear presentà ahir a Can Alcover el programa d'actes amb el qual commemorarà la Diada del 31 de Desembre, marcada pel 50è aniversari de l'entitat i per les reivindicacions davant la situació de la llengua i la cultura catalanes a les Illes. L'acte principal es durà a terme el proper dia 29 a partir de les 20 hores al teatre Xesc Forteza de Palma, i consistirà en un homenatge a la filòloga i impulsora del procés de normalització lingüística Aina Moll i Marquès. "Ha estat un any horrible per a la llengua i la cultura catalanes i es notarà en la celebració", explicà el president de l'OCB, Jaume Mateu, durant la presentació de les activitats, que s'estrendran per tota la xarxa territorial de l'entitat. Mateu s'aferra a l'èxit de la passada Nit de la Cultura per reclamar la valentia necessària per "reivindicar el que ens pertany: els nostres drets lingüístics".
“Ara més que mai, la cultura és inseparable de la llibertat”
Josep-Lluís Carod-Rovira presentà ahir a Palma el llibre La passió italiana, obra amb la qual guanyà el premi Octubre 2012 i en què queda del tot palesa la "seducció" que ha exercit Itàlia al llarg del temps en il·lustres noms de la cultura catalana, una seducció de la qual Carod-Rovira tampoc no ha pogut escapar. "El llibre té una característica general pròpia que també és atribuïble a la meva persona: va per lliure i no és encasellable", assenyalà l'expolític de Cambrils. Els ingredients amb què ha cuinat aquesta obra són d'allò més diversos: "Hi ha prosa memorialística, lírica, un quadern de viatges, retrats literaris, recerca històrica i cultural, gastronomia, cinema i política".
La UIB surt en defensa de l’escola en català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha sortit en defensa de l'escola en català amb la publicació d'un informe, Llengua i escola. Un model d'ensenyament com a garantia dels drets lingüístics, que assenyala els perills de trencar amb l'actual model educatiu. El departament de Filologia Catalana de la Universitat, autor del text, assegura que si s'aplica un model que no doni un tracte preferencial a la llengua catalana, el resultat serà l'aparició d'infants "monolingües que no tindran llibertat per usar la llengua que desitgin". Aquests infants estaran en "desavantatge dins una societat que consideri el català i el castellà oficials i en la qual se'n faci un ús efectiu", amb els consegüents problemes d'integració.
Isern evitarà el discurs a peu de carrer a la Festa de l’Estendard
Una dona escridassa el discurs del batle, el 31 de desembre de 2011, a la plaça de Cort. Foto: M.À.C. L'entorn de Mateu Isern s'ha pres molt seriosament allò que val més curar-se amb salut. I per això, el batle de Palma no farà enguany el seu tradicional parlament de l'Estendard a peu de carrer, sinó que el llegirà dins la sala de plens de Cort. Isern evitarà així exposar-se a una xiulada o esbroncada com la del 31 de desembre passat, quan desenes de ciutadans anònims l'escridassaren a les totes a causa del seu discurs en castellà. La protesta, que la Policia Local de Palma reconegué com a del tot espontània, evidencià el descontentament de la ciutadania amb la política lingüística del PP.
Balears exporta “Enllaçats” a les comunitats amb llengua pròpia
Balears exporta a les comunitats amb llengua pròpia la iniciativa "Enllaçats", amb el nou lema "Enllaçats per la llengua ara més que mai", "Acaroados pola lingua agora máis que nunca" i "Hizkuntzez elkarturik inoiz baino gehiago". Així responen la comunitat educativa, els sindicats i les entitats civils a l'atac a les llengües pròpies que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, està preparant amb la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Una de les primeres accions es durà a terme demà de manera simultània a totes les Illes, al País Valencià, al Principat de Catalunya i a Euskal Herria. A Galícia ja es va fer el 12 de desembre passat.
31-D: clam per la independència i contra les retallades
La Diada del 31 de Desembre es presenta enguany ben animada. L'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM) ha organitzat una quinzena d'actes que tindran el zenit en la manifestació de dia 30, que partirà del passeig del Born a les 18.00 hores amb el lema: "Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme i feminisme". Biel Martí, d'Endavant-OSAN, i Albert Rotger, d'Arran, van fer ahir una crida a la ciutadania a participar en els actes i en la gran marxa independentista per tal de fer front "a les retallades i als atacs a la llengua catalana" per part del PP.
Demostració de força
Èxit de la Nit de la Cultura. La gala que organitza l'Obra Cultural Balear (OCB) es convertí enguany en una demostració de força del fet que la ciutadania no vol quedar palplantada davant els atacs constants cap a la cultura, la llengua i el país. L'Auditori de Manacor omplí ahir vespre les 785 localitats, fet que converteix aquesta gala dels premis 31 de Desembre en la més concorreguda de la història. Fins i tot hi hagué ciutadans que quedaren en llista d'espera. I és que l'ocasió pagava la pena i així també ho deixà palès el president de l'Obra, Jaume Mateu, en el discurs oficial, quan comparà la política de José Ramón Bauzá amb la de Felip V. Discurs de Miquel Àngel Llonovoy
Marina Albiol reclama que es puguin veure les televisions balear i catalana al País Valencià
La diputada d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha reclamat aquest divendres al president de la Generalitat, que «faci tots els esforços possibles» per a signar un acord de reciprocitat amb Balears i Catalunya, perquè les televisions públiques autonòmiques d'aquests indrets de parla catalana puguin veure's a territori valencià.
50 anys de l’Obra en un documental
La Nit de la Cultura d'avui s'augura com la més gran dels darrers temps. No debades, l'Obra Cultural Balear celebra el mig segle d'història, i els atacs constants de l'Executiu Bauzá cap a la llengua i la cultura han reactivat la participació dels ciutadans en aquesta gala. L'entitat aprofitarà també la multitudinària assistència per presentar una nova iniciativa: el documental L'Obra de tots. Mig segle de lluita dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana. El projecte serà dirigit per Antoni Mir Marí, que ja s'encarregà de l'audiovisual L'obra d'un gegant. En aquesta ocasió, pretén fer un repàs de la història de l'entitat a través del fons de l'OCB, però també amb les vivències de la diversitat de les persones que en formen part.
L’Obra presenta una Nit de la Cultura amb “nervi” després d’un any “horrible”
"Ha estat un any horrible amb tota l'extensió de la paraula". Amb aquests mots el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, feia balanç ahir del que ha suposat aquest 2012 en matèria de cultura, llengua i país. Ho féu durant l'acte de presentació de la Nit de la Cultura, que tindrà lloc divendres, dia 14, a l'Auditori de Manacor. Mateu recordà que enguany "s'ha decretat la ignomínia de l'Administració pel català" amb la Llei de funció pública, ha estat l'any que els balears ja no podem veure pel·lícules en català a la televisió pública i en el qual s'ha capgirat i retallat el sistema educatiu.
1939
Dialecte era el que deia la premsa oficial de les Illes per referir-se a la nostra llengua pròpia. Una campanya contra tota parla que no fos la castellana per part del Règim i on exposava aquestes idees que encara avui alguns esgrimeixen: "I és per això que l'ús dels dialectes, per tal d'honrar Espanya, no han de traspassar mai els àmbits de la família; de cap manera ha d'assaltar les oficines ni les escoles; no ha d'envair els centres públics i fins i tot no s'ha de permetre en el carrer.
Bauzá no ho sap: el castellà també és oficial a la UIB
Casas i Bauzá, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012. Els estudiants l’esbroncaren. Foto: Arxiu. Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei. L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana".
- Promouen un boicot a Mercadona: «Ens vol vendre les patates de la colonització, fetes per israelians a terres palestines robades»
- Antoni Llabrés (OCB): «O reaccionam o desapareixem com a poble: dissabte hem de sortir massivament al carrer»
- Alternativa Docent denuncia la falta de professorat i la pèrdua de poder adquisitiu dels docents d’un 20%
- La 43a Fira del Llibre se celebrarà a la plaça d’Espanya de Palma
- Alerten que la importació de residus suposarà un trànsit de 22.000 camions de fems a la xarxa viària de Mallorca