L'OCB ha celebrat l'efemèride i ha volgut donar les gràcies a tota la gent que ho va fer possible: «Una batalla per disposar de mitjans de comunicació en la nostra llengua que encara avui lliuram!».
A més, ha assenyalat que amb les aportacions de més de 1.000 ciutadans, es pogueren comprar uns terrenys a Alfàbia i instal·lar-hi un repetidor. Després vengueren el Canal 33, les emissores Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i Catalunya Música i les televisions valencianes Canal 9 i Punt 2.
Cronologia
1983-1984: El senyal de TV3 arribava a Mallorca, directament des de Barcelona, a diversos municipis de la Serra de Tramuntana. Els dies de futbol s’organitzaven autèntiques peregrinacions a municipis com Valldemossa per a veure els partits del Barça. En aquells moments hi va haver diversos intents per part de l’Obra Cultural Balear de reemetre el senyal a altres zones de Mallorca.
1984: L'OCB, presidida en aquell moment per Ignasi Ribas, decideix impulsar la creació d’un repetidor que reemeti el senyal a tot Mallorca.
10 de desembre de 1984: Es constituïa la societat Voltor, SA, que va néixer amb la finalitat de promoure la recepció dels mitjans audiovisuals en català i de qualsevol altre mitjà de comunicació en la nostra llengua. L’OCB havia adquirit prèviament uns terrenys a la serra d’Alfàbia. Els impulsors de Voltor varen ser Miquel Marquès, Miquel Fullana, Josep Maria Palau, Martí March, Maties Oliver, Miquel Pascual, Baltasar Darder, Guillem Adrover, Pere Morey, Damià Pons, Joan Melià, Jaume Serra, Salvador Ortoneda, Miquel Alenyà, Gabriel Janer, Josep Forteza-Rei, Sebastià Jordana, Juli Rifà, Bàrbara Mora, Jordi Valls, Vicenç Palmer, Pau Llabrés, Antoni Mir, Francesca Vidal, Xavier Pastor, Miquel Montserrat, Josep Carbonero, Francesc de Borja Moll, Josep Maria Llompart, Climent Garau, Ignasi Ribas i Nicolau Llaneras. Paral·lelament, començava la campanya 'Volem TV en la nostra llengua: TV3 ara!', que impulsava la construcció del repetidor via subscripcions populars. Més de 1.000 persones varen comprar accions de Voltor a un preu de 10.000 pessetes d’aquell temps.
Primera meitat de 1985: Continuava la campanya de subscripcions populars que aconseguia el suport de diverses personalitats de la vida social i cultural mallorquina i de diferents institucions (ajuntaments, Consell de Mallorca i Parlament). Paral·lelament, l’OCB i Voltor negocien amb el Govern espanyol —perquè no impedeixi l’arribada del senyal— i amb la direcció de TV3. Durant aquests mesos es construïa el repetidor d’Alfàbia.
4 de juliol de 1985: Començaven les emissions de TV3 a Mallorca.
22 d’abril de 1989: El conegut ultradretà Jaime Martorell atemptava contra el repetidor de TV3, poques setmanes abans de la data prevista per a la reemissió a Mallorca del Canal 33. La crema del repetidor va provocar una intensa campanya de solidaritat ciutadana. Sota el lema 'Prou barbàrie, som un poble digne', va començar una recollida de signatures perquè els ciutadans expressassin la seva indignació. També diverses institucions i entitats ciutadanes varen fer arribar el seu suport a l’OCB i a Voltor. Com a conseqüència de l’atemptat, es va construir de nou el repetidor, amb un equip més modern i amb millors condicions tècniques. A partir d’aquest moment, la consolidació de TV3 a Mallorca va ser un fet. Paral·lelament, hi varen arribar les emissores radiofòniques (Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, etc).
Finals de l’any 1989: El Canal 33 arribava a Mallorca.
1990: Canal 9 arribava a Mallorca. Posteriorment, també ho faria Punt 2.
16 d’octubre de 1995: Se celebrava el desè aniversari de la recepció de TV3. La televisió ha marcat diverses generacions de mallorquines i mallorquins, ha estat una porta oberta a la cultura feta en català i ha contribuït d’una manera decisiva a impulsar el procés de normalització lingüística.
28 de juny de 1996: Voltor rebia la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca a favor de la recepció de les televisions en català.
2 setembre de 2002: La recentment creada Televisió de Calvià usurpava la freqüència per la qual emet Voltor en aquest municipi, fet que obligava els seus ciutadans a resintonitzar el senyal. L’actuació unilateral provocava la protesta de Voltor.
7 maig de 2004: Jaume Matas i Pasqual Maragall pactaven llevar el senyal de TV3 i Canal 33 a Voltor i deixar-lo en mas d’IB3. A canvi de cedir en aquesta qüestió, Matas es comprometia a legalitzar la recepció de TV3 a les Balears través de TDT i a participar en un canal de televisió conjunt (el canal Euroregió). Matas no va complir cap dels dos compromisos. A partir d’aquest moment, varen començar les retallades de les retransmissions esportives.
10 de març de 2007: L’OCB organitzava l’acte 'Volem veure TV3. Festa pel futbol en català' al Palau Municipal d’Esports, per a reivindicar el retorn de les retransmissions esportives en català de TV3. Hi participaven prop de 500 persones.
27 de maig de 2007: La derrota del PP a les Balears permetia albirar certes esperances. L’acord signat demanava la legalització de la recepció de les televisions en català. IB3 es convertia en una televisió íntegrament en català i el Govern de les Illes Balears sol·licitava (i li era concedit) un nou múltiplex per a fer arribar el senyal de les emissores catalanes i valencianes a les Balears.
22 de gener de 2009: L’acord signat entre els dos governs i les direccions de les dues cadenes restringia la possibilitat de veure els canals en la nostra llengua: acordava una reciprocitat que garantia les emissions de TV3 i d’un segon canal a les Balears i d’IB3 a Catalunya, i retallava la programació de TV3 excloent els programes de producció aliena que també hagués comprat IB3. L’acord no esmentava per res el Canal 33 ni cap altra emissora pública en català.
1 de juny de 2010: El procés es consumava amb la substitució del senyal de TV3 pel de TV3CAT (el canal internacional de la CCMA). A partir d’aquesta data, només es podrien veure a les Balears els programes de producció pròpia de Televisió de Catalunya.
9 d'octubre de 2014: L'OCB presentava una proposta per a garantir la recepció plena a les Illes Balears dels canals de televisió en català davant la reducció del nombre de múltiplex en mans de les comunitats autònomes i del canvi per part del Govern del canal pel qual emetia el 3/24.
31 de març de 2015: Desapareixen els canals 33/Súper3 i el 324 de les televisions de les Balears, sense que el Govern de Bauzá hi faci res.
2 d'abril de 2015: L'OCB convoca un acte de protesta davant el Consolat de la Mar sota el lema 'Per la lliure elecció de llengua, volem veure el 3/24 i el Super 3/33'.
Desembre de 2015: Els espectadors de les Illes Balears varen tornar a rebre les emissions del 3/24 i del canal Super3/33.
15 d’abril de 2016: El Govern, juntament amb l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, torna a fer efectiva la reciprocitat de les emissions d’IB3 i TV3 als territoris de les Illes Balears i Catalunya.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Curiosament la "cronologia" dels canals de televisió que emeten en castellà o espanyol, des la creació de RtvE el 1956 i l'arribada del senyal a les illes Balears VHF i UHF, n'ha estat una altra de ben diferent. Per a aquests canals ha estat una "cronologia" ben planera i els organismes governamentals espanyols sempre hi han estat a favor i han creat els repetidors de senyal i infraestructures que els han estat necessàries. Així, anys després, a partir del 1990 els canals privats de televisió que emeten en castellà o espanyol també tingueren el camí planer per a arribar a les Illes Balears i a la resta dels Països Catalans, i cap organisme espanyol hi posa cap impediment per a la recepció, ans al contrari, si l'any 1988 l’estat espanyol comptava amb dos canals de cobertura estatal en castellà o espanyol, a final del 2005 n'eren trenta-dos. Ni durant l'arribada l'any 2010 de la TDT dels canals que emeten en espanyol o castellà, ni durant la reordenació de la TDT feta pel govern de Rajoy el 2014 els canals en espanyol o castellà tingueren mai cap "problema" ni incident amb l'administració espanyola. Pareix que l’estat espanyol difícilment renunciarà a continuar ocupant —i a donar-ne sempre preferència— a l’espai de comunicació, de llengua i cultura castellana o espanyola a tots el territoris on el català/valencià n'és llengua pròpia dins del regne d'Espanya, tal com ha anat fent i vertebrant pas a pas des del franquisme fins avui, en dictadura i en suposada democràcia. Ni en l'actualitat, a l'any 2025, l'estat espanyol és capaç de permetre un canal de TV que emeti per a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya alhora, quan s'ha demanat un cosa així aprofitant que es parla de crear un canal de la RtvE en català/valencià en principi únicament per a Catalunya i fer arribar el canal comú per a tots els Països Catalans a través d'un Multiplex assignat, aleshores tot son donar allargs i excuses de mal pagador. L'objectiu de l'estat espanyol des la mort biològica de la dictadura, ara en farà cinquanta anys, ha estat i és ben clar : una "nació", una "llengua", un "discurs" i un "star system", els d'ells, i és clar la nostra llengua i cultura els hi fan sempre molta nosa. D'ací deu derivar la "llibertat" fal·laç i fictícia que nos intenten fer empassar els hooligans del PP-Vox quan xerren, tot fent-ne befa, de "libertad de lengua".
Enhorabona. Ara, evitau demanar més canals de RTVE tot i que siguin en llengua catalana perquè RTVE és un instrument de l'Estat que va usar la força l'1 d'octubre.