vaga ensenyament setembre 2012
Actes contra el TIL a Palma, Manacor i Sóller
La comunitat educativa continua mostrant la seva oposició al Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL). Durant aquest cap de setmana diverses entitats han mostrat el seu rebuig al trilingüisme educatiu del Govern Bauzá amb actes a Palma, Manacor i Sóller. A Ciutat, divendres a vespre, el grup municipal de MÉS per Palma celebrà una taula rodona amb persones i entitats del món de l'educació. Presentat per Isabel Busquets, professora de secundària i membre de MÉS per Mallorca, hi varen participar Joana Maria Mas (ADIPMA), Vicente Rodrigo (FAPA Mallorca), Maria Antònia Font (Stei-i), Albert Abad (Plataforma d'Estudiants) i Josep A. Revert (Plataforma CRIDA). Els ponents defensaren que el decret actua "contra la llibertat dels centres", "ataca el català" i "deteriorarà la qualitat de l'ensenyament".
Les administracions de Mallorca són les que més discriminen lingüísticament
Les administracions de Mallorca són les que més discriminen lingüísticament als ciutadans de parla catalana. Així ho recull l'informe "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, elaborat per la Plataforma per la Llengua en què es descriuen 40 casos de ciutadans dels Països Catalans que han estat discriminats per les administracions públiques per utilitzar la seva llengua.
El Pi se'n pot aprofitar
El desgavell que ha armat Bauzá amb la qüestió lingüística i amb el menyspreu que demostra envers el seu propi partit son cent cavalls de força per a El Pi. Els dirigents d'aquesta formació continuen centrats en fer feina fosca d'enfortiment intern i de cohesionar les seves agrupacions arreu de les Balears.
vaga ensenyament setembre 2012
Els mestres del CEIP de Sant Jordi rebutgen la "imposició" del TIL
Els mestres del CEIP de Sant Jordi han redactat un manifest en el què rebutgen el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá i la seva "imposició". Els docents, a més, volen expressar la "consternació" que els provoca que l'Executiu autonòmic "ignori el criteri dels docents i de la Universitat en qüestions d'educació" i, en canvi, apliqui criteris "que no tenen res a veure amb l'educació ni amb la pedagogia". Els professors, consideren que la millora de l'ensenyament de l'anglès passa, "necessàriament", per una "planificació seriosa, ben fonamentada i per la implantació paulatina del programa" que s'haurà de dotar dels "recursos necessaris", així com d'unes ràtios "adequades".
EU acusa Bauzá de "tergiversar" les dades d'elecció de llengua
Esquerra Unida (EU) acusa José Ramón Bauzá, president del Govern, de "tergiversar" les dades d'elecció de llengua a les escoles concertades de Balears. La formació política assegura que les primeres dades recollides per la Conselleria revelaren que només un 40,02% dels alumnes d'aquests centres havien elegit el català com a llengua en el 1r ensenyament. Per contra, les dades facilitades per les patronals del sector situen l'elecció del català entre el 75 i el 80%.
InformeCAT (II): Milers de catalanoparlants viuen fora de l'oficialitat
L'InformeCAT, que aquests dies ha vist la llum de la mà de la Plataforma per la Llengua, repassa exhaustivament allò que en podríem dir el grau d'oficialitat de cada una de les parles catalanes que es registra a cada indret. Segons aquest estudi, el govern espanyol, "obviant el deure de fer acomplir la Constitució i la Carta europea de les llengües minoritàries", no aplica el degut reconeixement en alguns casos. Prou coneguda és la manca d'oficialitat del català a l'Aragó, agreujada últimament per la irrupció de la figura del LAPAO. A això cal sumar-hi els 758 habitants del Carxe, a Múrcia. Alguns més, prop de 140.000 parlants, n'hi ha a la Catalunya Nord, els quals també parlen català i no tenen cap reconeixement oficial per part de les autoritats gal·les. InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
vaga ensenyament setembre 2012
La UOB fa una crida per "l'aprovat general" a l'educació
Unió Obrera Balear (UOB) ha reiterat la seva crida als centres educatius a realitzar un "aprovat general" el juny en protesta contra les actuacions del Govern Bauzá. El sindicat, a més, advoca per realitzar una "vaga indefinida" al setembre.
Aguirre: "El PP és l'únic partit autènticament nacional"
Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid, ha afirmat avui a Menorca que "el Partit Popular, a més de ser el primer d'Espanya, és l'únic partit autènticament nacional", ja que diu i defensa "el mateix en tots els llocs". "Nosaltres -ha asseverat- no ens disfressam de nacionalistes; estam orgullosos en cas de ser espanyols, defensam la Constitució i afirmam que el subjecte de la sobirania és el poble espanyol, perquè la nació espanyola no és cosa discutible ni discutida; Espanya és una gran nació i ser espanyol és motiu d'orgull". Aguirre ha fet aquestes afirmacions en el transcurs d'un acte celebrat pel PP a Alaior en el qual també hi participat José Ramón Bauzá, president del Govern Balear.
vaga ensenyament setembre 2012
UPyD critica que el TIL permet "relegar" el castellà a les optatives
UPyD critica que el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá permet "relegar" el castellà a les assignatures optatives.
Professors de la UIB i intel·lectuals, contra el TIL
Un grup de distingides personalitats del món acadèmic i cultural especialment vinculades des de fa temps a la recuperació de la plenitud i la dignitat de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes Illes ha fet públic aquest dimarts 28 de maig un manifest que duu per títol Llengua, Educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics. Segons apareix plasmat al document, s'han decidit a fer públiques una sèrie de consideracions al voltant de l'aprovació del polèmic Decret de Llengües (TIL) del Govern per "convenciment", i perquè ara és més necessari que mai, afirmen, en un "període d'extrema gravetat" com el que vivim. Vegeu el manifest complet
El professorat es declararà insubmís al Decret de Llengües
El professorat es planteja declarar-se insubmís al Decret de Tractament de Llengües (TIL) que es posarà en marxa de forma progressiva el pròxim curs a primer curs de segon cicle (3 anys); a primer, tercer i cinquè de Primària i a 1r d'ESO. Durant la reunió de la comunitat educativa del passat 20 de maig celebrada a la UIB, algunes veus ja s'alçaren a favor d'aquesta acció, i poc a poc aquest acte de desobediència s'estén i pren força. Educació dóna directrius per aprovar les alternatives al Tractament Integrat de Llengües L'IES Marratxí enceta les consultes lingüístiques
Un cap de setmana ple d'actes en defensa del català
Un moment de la gala dels Premis de Maig de l'any passat.Foto: Arxiu. La xarxa territorial per la llengua, la cultura i el país ha organitzat per aquests dies nombrosos actes en defensa del català: lectures poètiques, premis culturals i recitals d'obres d'Espriu. Ahir horabaixa prop d'un centenar de persones van participar a Binissalem a l' "Enfilall de lectures: llegim el patrimoni". L'acte, que impregnà el poble d'un esperit festiu i reivindicatiu, consistí en una lectura continuada de texts literaris i poemes. En total, 25 persones van ser les encarregades de recitar les obres, mentre el grup local de música, Leiv Motiv, acompanyà amb els seus instruments. L'activitat va ser organitzada per l'agrupació local de l'OCB i el Fòrum Cívic de Binissalem. Per altra banda, el Centre Bic d'Inca, acollirà avui a les 19.00 hores el lliurament dels Premis de Maig, que organitza cada any l'OCB del municipi.
Els centres just tenen 15 dies per elaborar un projecte alternatiu al decret de llengües
Nins de l’escola Mata de Jonc, durant la manifestació de dijous en contra de la llei Wert a Palma. Foto: M.À.C. La Conselleria d'Educació posa tots els entrebancs possibles als centres educatius perquè no tinguin temps de presentar el seu projecte alternatiu a la distribució horària i lingüística del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Just tindran 15 dies per elaborar el projecte lingüístic si volen incloure més ensenyament en català del que estableix el decret. El secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, va fer arribar ahir als centres educatius les instruccions per a l'aplicació del TIL. Allà els indica que l'elaboració del primer esborrany del projecte sota la supervisió del director del centre s'haurà de fer abans del 25 de maig. Abans del 4 de juny, s'han d'haver recollit les aportacions del claustre i de les associacions de pares i mares sobre l'esborrany.
Llengua sobirana
Entre LAPAO a Aragói el Constitucionalun veu cert que el món realsupera tota ficció.A Aragó amb la invenciós'han superat amb escreixi la suspensió és un feixfeixuc que ja es presumia;però la sobiraniades del mateix poble neix.
Modalitats
Que totes les llengües del món tenen modalitats, dialectes i coses similars, però que funcionen amb un model estàndard, ho sap tothom. Tothom menys els dirigents del PP i molts dels adherits a la causa.
Milers de persones junten les mans a favor del català
El Correllengua arriba a Palma amb una gran festa reivindicativa a favor del català. Unes 5.000 persones, 15.000 segons els organitzadors, participaren ahir horabaixa en una cadena humana que juntà la plaça d'Espanya i Cort per fer arribar la flama per la llengua al cor de la ciutat. Al voltant de les 18.00 hores, milers de ciutadans començaren a arribar a la plaça d'Espanya. Allà els rebé la música popular de Bullagall. Molta gent, ben falaguera, participà en la ballada. L'ambient era d'allò més festiu i reivindicatiu amb senyeres, llaços a les jaquetes, algunes estelades i també moltes camisetes verdes de la plataforma Crida. Devers les 18.30 hores, el so de la batucada donà el sus a la cadena per la llengua.
Crida a la cadena humana d’avui
L'Obra Cultural Balear (OCB) considera que els canvis que ha hagut de fer José Ramón Bauzá en el seu Govern responen que "la seva política lingüística ha desgastat els ja exconsellers". Per l'Obra Cultural, el president Bauzá "els ha cremat primer obligant-los a fer una política lingüística que té la majoria de la ciutadania en contra i després retraient-los la manca de resultats de les seves mesures impopulars".
Dues llengües de Bauzá
El president Bauzá afirmà ahir en el Parlament que ell no ataca la llengua "perquè en tenim dues". Es declarava així partidari, a la pràctica, de la política d'arraconament de l'idioma propi de les Balears des de fa 784 anys, preservat generació rere generació i en circumstàncies molt difícils des de principis del segle XVIII per la gradual imposició del castellà.
Barra de cap!
Amb plantejaments tan grisoshem d'encetar un nou camí.Sols al seny hem d'obeir.Ara cal ser insubmisos.No interessen els matisosque desbaratin l'acció.Aquesta insubmissióés, més que mai, necessàriaper servar la mil·lenàriallengua a l'educació.
Bauzá:“No s’ataca la llengua” perquè “en tenim dues”
La política lingüística a les aules tornà a protagonitzar ahir part de la sessió de control al Govern en el Parlament. El portaveu de la coalició MÉS, Biel Barceló, criticà el decret de tractament de llengües, que acaba amb la immersió lingüística per introduir el trilingüisme, i recriminà al president José Ramón Bauzá que s'hagi convertit en "l'enemic públic número u" de la llengua pròpia i que només tingui dues preocupacions:"enriquir-se" i "atacar la nostra llengua". Ell li contestà que "aquí ningú no ataca la llengua" perquè, entre altres coses, "en tenim dues". I defensà que el seu model és el de "la llibertat i l'elecció", mentre que el de l'oposició és el de la "immersió per obligació".
- El nou engany del Govern espanyol amb el català a Europa aboca Puigdemont a trencar el pacte amb Pedro Sánchez
- El president de RTVE descarta que el nou canal en català (2CAT) es pugui veure al País Valencià i a les Balears a través de la TDT
- Alexandre Miquel fa la seva darrera classe després de trenta anys de docència a la UIB
- El GOB qualifica l’acord entre PP i Vox per la requalificació de sòl rústic de «bomba urbanística i demogràfica»
- Educació reuneix els directors dels centres de secundària de Mallorca per informar-los sobre el pròxim curs escolar