MÉS insta la Comissió Europea a defensar el model educatiu i lingüístic de Balears
El Grup Parlamentari MÉS ha adreçat una pregunta a la Comissió Europea, amb sol·licitud de resposta escrita, per saber com valoren les institucions europees el decret del Tractament Integral de Llengües (TIL) aprovat pel Govern Bauzá. La iniciativa, que ha estat tramitada pels eurodiputats del grup Verds-Aliança Lliure Europea Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG), també està signada per altres parlamentaris catalanoparlants, del grup socialista i de CiU. El Grup MÉS i els eurodiputats signants de la iniciativa recorden que la UE practica una política positiva envers la diversitat lingüística (tal i com s'explicita a la Carta de Drets Fonamentals de la UE), i que el Parlament Europeu va aprovar l’any 2009 un informe que definia el model d’immersió lingüística com “l'eina més eficaç per promoure el multilingüisme”.
El Consell Escolar de Menorca insta el Govern a derogar el TIL
El Consell Escolar de Menorca aprovà la setmana passada una resolució per instar a la Conselleria d'Educació a derogar el Decret de Tractament Integral de Llegües (TIL). L'organisme educatiu, en el qual s'hi troben representats els diversos sector, també insta el Govern Bauzá a treballar "en el desplegament de polítiques que, des del realisme i el consens, facin possible i efectiva la consecució de l'objectiu de millorar la competència lingüística en anglès". El document aprovat pel Consell Escolar, a instància de la FAPA, considera que la implantació del TIL tindrà efectes molt "negatius".
Les mocions contra el Decret de Llengües arriben a Eivissa
Entesa d'Eivissa presentà el passat divendres dues Mocions al Consell i a l'Ajuntament d'Eivissa, en les què sol·liciten que en els propers Plens se consideri la derogació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Segons el grup polític, que recorda l'oposició unànime de tot el sector educatiu, el decret del govern Bauzá "limita l'educació en català, dificultant enormement l'objectiu d'aconseguir que els escolars, i a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país". Segons la moció "el sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d'escolarització".
Sa Pobla rebutja el trilingüisme del Govern
El ple de l'Ajuntament de sa Pola ha aprovat aquesta setmana una Declaració Institucional en defensa de la unitat de la llengua catalana. A més, amb els vots favorables del PP pobler, es van aprovar fins a tres mocions per demanar la retirada del Decret Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá. La declaració, que recorda la història lingüística i cultural dels diversos territoris de parla catalana, assegura que la llengua "és estesa i viva arreu de diversos territoris i que tant la comunitat acadèmica i científica internacional com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries utilitzen la denominació català per a referir-se a la llengua que es parla a la Catalunya del Nord, a l'Estat d'Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l'Alguer".
El TIL es fa notar en l'oferta de places docents
CC.OO. ha denunciat que el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) es fa notar en l'oferta de places docent per al curs vinent. Així, segons el sindicat, hi ha 76 places que es troben restringides als docents que puguin acreditar un nivell d'anglès B2 i 50 places d'anglès per a docents de l'escola oficial d'idiomes. Segons el sindicat, s'han detectat places de castellà i altres idiomes estrangers on es demana el B2 d'anglès, un fet al seu parer molt "estrany", ja que és el TIL "el que recorda que l'aprenentatge de les llengües no es pot realitzar en una llengua diferent".
L'ordre dels valors
Es poden fer lectures triomfalistes de les xifres sobre la llengua utilitzada pels estudiants a la Selectivitat. Fins i tot els espanyolistes s'aferren victoriosos al menys de l'1% de descens en l'ús del català respecte a l'any passat. Cadescú pot fer-ne la seva interpretació però a mi em preocupa que el prestigi del català no es correspongui amb la realitat.
Són necessaris
M'agradaria pensar que el rebot de la Part Forana amb les polítiques espanyolistes de Bauzá és el principi d'una erosió real de la sòlida base del PP a Balears. Els ajuntament de Pollença i Manacor s'han manifestat majoritàriament en contra del TIL, com no podia ser d'altre manera en municipis governats per minories que suquen les miques en el plat popular.
PP: política repressiva i no ajustada a dret
El sindicat STEI-i denuncia la política "repressiva, no ajustada a dret, de persecució ideològica" contra tots els integrants de la comunitat educativa que discrepen de la política del Govern Bauzá. És per això que el sindicat exigeix la retirada de l'Avantprojecte de Llei de símbols que segons el Consell Consultiu té elements anticonstitucionals.
El Consell de Formentera sí es deixa assessorar per l'Obra Cultural Balear
La passada setmana el Consell de Formentera, l'única institució no local -és a dir, insular o autonòmica- de les Illes que conservà el signe predominant de l'esquerra en les últimes eleccions del maig de 2011, tornà a reivindicar-se com l'últim bastió que manté intacte el respecte i la defensa de la llengua, cultura i patrimoni propis de les Illes com els valors vertebradors de la seva activitat. Mentre altres representants públics s'estimen més reunir-se i escoltar els consells dels sectors més dretans i radicals del castellanisme -la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, sense anar més enfora- a la Pitiüsa petita s'hi respira diferent.
Els docents denuncien que el Govern Bauzá els vol "criminalitzar"
El Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents de les Illes denuncia que el Govern Bauzá realitza una "campanya de criminalització" dels professors i lamenta que es vulguin "limitar els legítims drets d'expressió i de vaga". La reacció dels professors es produeix després que l'Institut de Política Familiar (IPFB) denuncies l'Assemblea de Docents davant l'Institut Balear de la Dona (IBD) per utilitzar un vídeo de crida a la vaga en el què, al seu parer, "s'empra la violencia de gènere". L'IBD reclamà la retirada del vídeo. El Comitè de Vaga explica a través d'un comunicat que ell vídeo "vol mostrar que les mesures i accions que s'han dut a terme contra l'educació pública i contra les condicions laborals dels docents durant els tres darrers anys són agressions" . Segons els docents, per il·lustrar aquesta "situació límit", el vídeo "alterna les imatges de bufetades del cinema clàssic amb les mesures, decrets i lleis" aprovats pel Governs del PP.
"Balears ha d'anar cap a l'estat propi"
"Balears ha d'anar cap a l'estat propi perquè l'Estat espanyol no té futur", afirmà anit l'ex senador de Bloc per Mallorca-PSM-Verds, Pere Sampol (Montuïri 1951), durant la presentació del seu nou llibre, "El fracàs d'Espanya. Un horitzó per a Catalunya, una esperança per a Balears". Aquest nou llibre és la continuació del que publicà el 2011, "Espanya no té remei". L'autor ha estructurat aquesta nova publicació en dues parts. La primera, és una recopilació d'articles publicats a Diari de Balears i la segona, una reflexió sobre el model fracassat d'Espanya. Segons Sampol, el fracàs d'Espanya s'entén "per la fallida econòmica i l'elevada taxa d'atur".
El Govern deixa en no-res el requisit del català en el concurs de trasllat de funcionaris
El Govern Bauzá deixa en no-res els requisits del català en el concurs de trasllats de funcionaris. Tal com publicà dissabte el BOIB, de les 867 places que surten a concurs només 100 tenen el requisit de la llengua pròpia, que passa a ser prioritàriament un mèrit. Segons la convocatòria, d'acord amb la disposició addicional dotzena de la Llei 3/2007, afegit pel punt 9 de l'article únic de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, com a "norma general" no s'exigeix per participar en el procediment de provisió de llocs de treball cap requisit de coneixement de llengua catalana. Així només han de complir "el requisit" els funcionaris que vulguin optar als "llocs convocats" que si el tenen establert.
Desenes d'illencs caminen per la unitat dels Països Catalans
Balears camina per la llengua i el territori. Mallorca, Eivissa i Formentera participen aquest cap de setmana en la campanya "Som Països Catalans" que pretén fer visible la unitat del català arreu dels territoris. Les activitats, que es desenvolupen a una seixantena de territoris de parla catalana en motiu de la festa de Sant Joan, consisteixen a pujar a d'alt de cims i muntanyes emblemàtiques. Les excursions estan organitzades per diversos col·lectius que defensen la llengua i la identitat. A Mallorca, entre ahir i avui, hi ha previstes quatre excursions: una pujada fins a la Talaia d'Alcúdia, una excursió fins el Puig del Galatzó, una caminada fins a Sant Salvador, i una pujada fins el Puig de l'Ofre. En aquesta darrera excursió, una desena de persones desplegaren ahir dematí senyeres i estelades a dalt del cim. Amb tot, les diferents rutes, tenen previst cobrir la pràctica totalitat de la geografia illenca.
Educació adverteix als centres que només acceptarà publicacions "objectives"
La Conselleria d'Educació ha advertit als centres que només acceptarà publicacions "objectives" al Web Educatiu de les Illes Balears. Concretament, la Conselleria considera "que les revistes escolars són el resultat d'un esforç i treball col·lectiu de la comunitat educativa per difondre els resultats pedagògics del centre, respectant sempre els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat i imparcialitat, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals o que tenguin cap tipus de connotació ideològica". És per això que amenacen que "a partir d'ara, només s'acceptaran les publicacions que compleixin aquests requisits".
vaga ensenyament setembre 2012
PSIB i MÉS, contra el Decret de Llengües
Els partits de l'oposició tampoc veuen amb bons ulls la posada en marxa el pròxim curs a 1r, 3r i 5è de Primària i 1r d'ESO el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i per això el PSIB ha decidit fer efectiu un recurs contenciós-administratiu contra el Decret. El portaveu adjunt, Vicenç Thomàs, ha presentat el recurs davant la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia contra un Decret al que "s'oposa tota la comunitat educativa i que ha crispat el món de l'ensenyament".
Esquerra demana al PP valencià que crei feina i no llengües
Esquerra Republicana a Mallorca valorà ahir negativament la presentació a les Corts Valencianes d'una proposició no de llei d'especial urgència per part del Partit Popular en què s'insta el govern valencià a adreçar-se a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè aquesta reconegui que el valencià és un idioma diferenciat de la llengua catalana.
'Que respectin la teva llengua i no t'acusin de terrorista'
El juny de 2011, Can Alcover acollí la presentació mallorquina de la cinta Fènix 11-23. Dos anys més tard d'aquella estrena, el film dirigit a mitges entre Joel Joan i Sergi Lara torna a ocupar aquest espai de la capital balear, ara prenent tot el protagonisme com a estrella d'un cinefòrum en què es pretén analitzar el plantejament de la pel·lícula, i vincular-ho amb la repressió policial ocorreguda els darrers anys al nostre territori.
Jorge Campos: "la imposició del català a l'educació s'utilitza per adoctrinar"
Jorge Campos, president del Círculo Balear, assegurà divendres durant una conferència a Eivissa que "la imposició del català a l'educació s'utilitza per adoctrinar els menors i polititzar les escoles". Campos també anuncià la creació d'una delegació eivissenca de l'entitat espanyolista. Durant l'acte, celebrat al Casino d'Eivissa, Campos defensa la "riquesa històrica i cultural eivissenca", acusant el "pancatalanisme cultural i polític" de voler empobrir-la. "Eivissa és un exemple de defensa de la llibertat enfront la imposició catalanista. La influència nacionalista a les Pitiüses és inferior a la resta de les Balears gràcies a l'actitud oberta de la societat eivissenca. El nacionalisme és minoritari a Balears. No té dret a imposar a la majoria les seves propostes", afirmà Campos.
vaga ensenyament setembre 2012
El món educatiu eivissenc, en peu de guerra
La comunitat educativa d'Eivissa es troba en peu de guerra. La FAPA, la Federació d'estudiants FADAE, els Sindicats de professorat i la Coordinadora de Professorat Preocupat, valoraren ahir a Vara de Rey el curs 2012-2013. Els docents, els pares i els alumnes coincidiren a assenyalar que les "desastroses actuacions" del Govern Bauzá "han provocat deficiències que difícilment tindran tornada enrere" i no descartaren sumar-se a la possible convocatòria de vaga indefinida de setembre. Els representants de les diferents entitats llegiren un manifest en el què destacaren que les retallades educatives han afectat la qualitat educativa i la dinàmica de molts centres.
- Rebuig a l’Ironman Mallorca pel «greuge que representa per als residents» i «per l’ús abusiu de les infraestructures públiques»
- Milers de persones omplen a vessar Santa Maria per a cridar ben fort: «Sí a la llengua!»
- El bisbe Taltavull ordena dos nous diaques al servei de la Diòcesi de Mallorca
- Alerta a Campos per un repartidor de begudes amb tatuatges nazis
- Promouen un boicot a Mercadona: «Ens vol vendre les patates de la colonització, fetes per israelians a terres palestines robades»