«Si algú està en contra de la unitat de la llengua o és un imbècil o és un fill de puta». Així de contundent es va mostrar ahir Sebastià Alzamora en la darrera de les taules rodones de l'«Encontre d'Escriptors», que s'emmarca en els premis Octubre que avui a la nit donaran a conèixer els seus guanyadors. Alzamora va compartir la seva taula amb Hèctor Moret i Toni Cucarella i varen parlar sobre La fragmentació de la literatura catalana. Com és de suposar el tema podia incitar a la polèmica i a fe que n'hi va haver de la bona en la sala d'actes del col·legi major Rector Peset de la Universitat de València.
I és que el mitjà no era precisament el millor per a Alzamora, que serva bons amics en les terres valencianes però que ahir li varen retreure el fet que hagi acceptat un càrrec en l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB). La veritat és que la taula rodona es va allunyar bastant de la transició i la seva època i va passar a analitzar els problemes més actuals de la nostra literatura, fet que els assistents més joves varen agrair de manera notable i que després de dies de debat al seu entorn va connectar de nou amb els temes més actuals.
I a poc a poc anaren apareixent les diferents problemàtiques: la manca de distribució de les obres literàries en la totalitat del territori, la incapacitat de la metròpoli Barcelona per assumir les propostes arriscades de les perifèries, les actituds ploramiques de la perifèria, la manca d'un teixit empresarial -editorial- fort i amb vocació de país i sobretot la distinció entre català i valencià.
En el debat les intervencions de Cucarella varen ser les més aplaudides pel públic assistent, i es poden resumir en una frase: «si aquesta fos una cultura normal jo estaria ací parlant de la meva obra i dels meus llibres i no de política lingüística i sociolingüística». Una vegada més, i aquí rau la màgia dels premis Octubre, les aportacions des del pati de butaques varen ser sucoses i orientatives. No en va, aquest acte havia estat organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i molts dels seus associats al País Valencià eren a les sales de Rector Peset.
La jornada, però, va començar al matí amb la taula rodona en la qual intervingué l'eivissenc Isidor Marí. Compartí cartell amb David Castillo i Mercè Ibarz, per parlar sobre La construcció i la decepció cultural. En aquest debat va ser Ibarz la que va oferir el punt de vista més interessant en reivindicar la necessitat de tractar en la literatura personatges que varen guanyar la Guerra Civil i esdevingueren franquistes declarats.
L'Associació d'Escriptors també va organitzar acte al matí, amb la presentació de la reedició del llibre La generació dels setanta, un treball molt interessant presentat trenta-tres anys després per Orial Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells. Per les seves planes hi desfilen entrevistes amb 25 autors d'aquesta generació i entre els illencs hi podem trobar Gabriel Janer Manila, Guillem Frontera, Maria Antònia Oliver, Miquel Bauzà i Jaume Pomar. Un text important per a la comprensió d'aquesta generació d'escriptors.
Molts dels congressistes d'ahir duien encara en la retina i en la memòria recent l'actuació que va oferir dijous a la nit Jaume Arnella al centre cívic Ca Revolta. Arnella va protagonitzar una de les vetllades literàries dels Octubre amb més afluència de públic i connectà amb l'auditori des del primer moment. Especialment intensa i emocionant va ser la peça que va dedicar a tots els maquis i tots els seus comentaris sobre el món de l'espectacle i dels cantautors en l'època de la transició. Fou una altra nit màgica a València. Avui, la dels Octubre.
