Miquel Ripoll
La diversitat marina, font de la vida
La major part de la Terra està formada per mars i oceans. Tot i l'explotació de l'home i l'estudi de les espècies marines, els oceans i els fons abissals continuen sent els grans desconeguts. Milers i milers d'espècies habiten els extensos paratges marins i constitueixen el registre viu de la gènesi de la vida a la Terra. Un dels projectes més agosarats de la ciència en el segle XXI consisteix precisament en això: fer un cens exhaustiu de la vida marina a tot el planeta i intentar comprovar la repercussió dels medis marins en la biodiversitat del planeta.
La Xina agafa el relleu?
El president dels EUA, Barack Obama, ja no és l'home més poderós del planeta. Segons la prestigiosa revista nord-americana Forbes i coincidint amb la victòria republicana en les eleccions legislatives, Obama deixà el tron a l'homòleg xinès, Hu Hintao, qui, segons la revista "exerceix un poder dictatorial sobre més de 1.300 millons de persones".
Moda, art i música, de la mà a Palma
Moda, art i música es fusionaren ahir a Palma en un especial showroom. L'establiment Puro Hotel es convertí en un autèntic concep store amb la mostra de dissenys de moda, bijuteria, art i sessions de DJ que encisaren tots aquells que s'hi congregaren.
Enginy i evolució de la indústria balear
Tot i que el sector serveis ha esdevingut el motor de l'economia a Balears, la indústria ha tingut un paper destacat en la nostra història recent. Des de la indústria de l'energia, amb empreses com Sampol i Endesa, fins a la licorera Dos Perellons, passant pel tèxtil, com la mítica Can Ribes i el Gremi dels fusters, han determinat el passat i el present de sector industrial a Mallorca.
Els recursos hídrics globals, amenaçats
Els recursos hídrics globals per als propers vint anys es troben amenaçats. Quasi el 80% de la població mundial, al voltant de 5.000 milions de persones, viuen a zones amb un alt nivell de perillositat pel que fa a l'abastiment de l'aigua potable i el manteniment de la biodiversitat a tot el planeta.
Els fruits més madurs
En aquest petit racó de la Mediterrània, on el sol i el mar en són símbols, la tardor esdevé l'estació idònia per una mica de recolliment. No se sap molt bé per què, però un nota el pas del temps de forma diferent. La finitud ens envaeix, la distància agafa un altre...
(menys) objectius per al mil·lenni
L'objectiu: eradicar la pobresa i la desigualtat. La promesa: fer-ho abans del 2015. L'aposta: no claudicar i augmentar l'ambició dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Els dies 20 i 22, l'ONU revisarà aquests coneguts punts amb vista a replantejar l'estratègia per aconseguir reduir significativameent els índexs de desigualtat.
El lleó de Panjshir
La situació a l'Afganistan té molt mala ferida. Després de nou anys en guerra, oberta o encoberta, el país continua capolat. L'intent dels EUA "d'exportar-hi" la seva democràcia s'ha vist clarament abocat a la perpetuació de la lluita. El germen de l'integrisme radical...
La sortida del laberint
Tot i l'ambigüitat del comunicat, ETA sembla que hagi deixat clara la seva sortida: deixar les armes, però sense renunciar, per ara, a la negociació. Per molt que alguns no ho vulguin veure, l'organització armada ha llançat la pilota. Però, al meu parer, no només als...
La violència com un fi
La guerra del narcotràfic a Mèxic ha presentat al món la seva cara més cruel. Els cadàvers desmembrats apareguts a la ciutat de Cuernavaca són la mostra visible de violència quotidiana que propaga l'obscur món de la droga i el crim organitzat. Diuen que es tracta d'una...
Sus al colós de l'Armada
El nou colós de l'Armada ja és una realitat. Després d'un periple de 7 anys i molts milions d'inversió, el vaixell estratègic Juan Carlos I, la nau de guerra més gran que ha tingut mai l'Exèrcit espanyol, és a punt d'entrar en acció. Si no hi ha canvis, a final de juny serà entregat a Defensa i el setembre ja podria estar en ple funcionament.
Resistents de les ones de ràdio
"QSO, QSO...". Tot i la gran revolució de les comunicacions en els darrers anys, encara hi ha molta gent que utilitza les freqüències de ràdio per contactar amb altres parts del món. Ni internet, ni el telèfon mòbil no han acabat amb la radioafició, la passió per establir contacte a través de les ones hertzianes.
El ForAll, un vaixell adaptat a tothom
Un vaixell lleuger, fàcil de maniobrar i dissenyat especialment per a persones amb discapacitat. Aquestes són les senyes d'identitat del Dam 5.5 ForAll, presentat ahir per Vela Lleugera Dam Boat Sailing SL en el marc del Saló Nàutic de Palma, que es du a terme fins diumenge al moll Vell. Es tracta d'una embarcació ràpida, de gran estabilitat, que per les seves característiques està particularment destinada a persones que pateixen alguna discapacitat sensorial, física o psiquíca.
De lladres i espoliadors...
L'humor és la millor manera de combatre la vida. La millor manera de criticar una realitat que no sempre encaixa amb els nostres ideals. Passa, però, que la lleugera línia que separa la ironia del sarcasme és estreta. El que es va poder veure al programa de...
El bisbe dels pobres, un referent en la justícia social
"Vostès estan matant els germans camperols. Cap soldat no té l'obligació d'obeir l'ordre de matar. És temps que recuperin la seva consciència. En nom de Déu i en nom d'aquest sofrit poble, els ordén, els suplic que acabin amb la repressió". Com si fos una premonició, aquestes foren les darreres paraules que l'arquebisbe salvadorenc Óscar Arnulfo Romero dirigí als militars un dia abans de ser assassinat. El 24 de març de 198O, una bala disparada per un grup paramilitar d'extrema dreta n'encertà el cor. Caigué abatut mentre alçava el calze a la capella d'un hospital. Era l'inici de la guerra civil quan l'oligarquia del país n'ordenà silenciar el missatge de pau, de no-violència i de justícia. El seu llegat, però, persisteix. Trenta anys després de morir, la figura de monsenyor Romero, el bisbe dels pobres, s'ha convertit en un referent per a la justícia social a tot Amèrica Llatina, una reivindicació d'alliberament de les classes més populars. Romero (1917-1980) volgué ser la veu dels sense veu. Defensava una església identificada amb el poble i els que més malament ho passaven. Defensor del que s'ha anoment la teologia de l'alliberament, lluità contra la marginalitat i les injustícies, i reivindicà sempre la igualtat entre tots els homes.
“El cos de les dones s'ha convertit en un camp de batalla”
La seva mirada traspua tristesa i patiment, però alhora fermesa i esperança. Caddy Adzuba és una periodista originària de la RDC del Congo que ha hagut d'abandonar el seu país per posar la veu al servei de la veritat i denunciar els abusos i violacions que viu la població allà. Defensora del drets humans i guardonada amb el premi Llibertat de premsa 2010, Caddy es troba amenaçada de mort i ja ha passat per captiveris. Llicenciada en Dret, ha estat periodista de Radio Okapi, emissor de l'ONU a la zona, membre de l'Associació de dones periodistes i ha realitzat al·legacions a la Cort Penal Internacional i al Senat dels Estats Units. La setmana passada va ser a Palma, convidada per Veïns Sense Fronteres i Amnistia Internacional, per denunciar un dels conflictes més cruels i oblidats: el del Congo. Com explica Caddy, "la situació de guerra al país es remunta a l'any 94. Hi ha hagut milers i milers de desplaçats, 4 milions de morts, centenars de milers de dones víctimes de la violència sexual i nens enrolats en la guerra". "S'han destruït les infraestructures i la població ha quedat abandonada". Però el motiu que manté el conflicte és econòmic: "el pillatge dels recursos naturals" i "la lluita pel seu control".
Construint futurs
L'exclusió d'ètnies i grups humans és comuna a la majoria de societats. Solen ser grups estigmatitzats, marginats i en molts casos tractats com a infrahumans. En el món on vivim avui dia, la solidaritat i la lluita contra la injustícia no poden oblidar aquells a qui se'ls nega la dignitat. L'ONG mallorquina Veïns Sense Fronteres (VSF) i l'organització Liorna fa anys que lluiten pel desenvolupament i reconeixement dels pigmeus de Burundi. Un grup ètnic de devers 60 mil habitants i que històricament han estat rebutjats de tots els aspectes de la vida pública. En concret, la feina de VSF s'ha centrat en una comunitat de 900 habitants pigmeus del nord del país i ara acaben d'inaugurar un grup de 25 cases, construïdes gràcies al finançament de l'Agència de Cooperació (ACIB) del Govern balear. Dos membres de l'organització, Jaume Obrador i Francisca Pons, han viatjat al país per participar a l'acte, al qual assistí el president de la República, Pierre Nkurunziza, qui aportà xapetes noves, arbres fruiters i menjar per a tota la comunitat.
“Copenhaguen ha estat una oportunitat perduda”
"Copenhaguen ha estat un fracàs i una oportunitat perduda". Així de contundent és la valoració que féu ahir a Palma Juan López de Uralde, president de Greenpeace, de la cimera sobre el canvi climàtic duita a terme a Dinamarca el desembre passat. Uralde, al costat de tres activistes més, passà 21 dies en presó preventiva per haver tret una pancarta de protesta durant el sopar de gala. "Vàrem ser la víctima expiatòria de la frustració del Govern de Dinamarca pel fracàs que suposà l'esdeveniment", "fou una qüestió política i de revenja". El president de Greenpeace oferí ahir una conferència al Centre Cultural Sa Nostra sota el títol Canvi climàtic i crisi econòmica, en la qual criticà la "falta de compromís" dels països industrialitzats i l'estratègia a seguir per frenar un "canvi climàtic devastador". "L'acord assolit en la cimera, de no permetre un augment de dos graus en la temperatura reduint l'emissió de gasos, no és ni vinculant, ni ambiciós, ni just", digué.
750€ de multa per dur burca en públic
França vol combatre la proliferació de l'ús del burca. El Govern Sarkozy du a terme un polèmic projecte de llei que pretén prohibir aquesta peça en els espais públics, que inclou la possibilitat de multes de 750 € per a totes les dones que el duguin pel carrer. Si la iniciativa surt endavant, es començaria a aplicar la pròxima tardor.Segons l'esborrany presentat fa quinze dies, la multa seria per a qualsevol persona que en la via pública dugui la cara "íntegrament tapada" i, a més, es preveu una "sanció agreujada" per a qualsevol que obligui una dona a dur el vel integral. Tot i que no ha estat presentat de manera definitiva al Parlament, el projecte ha generat un intens debat al país gal. Igual que amb la prohibició del vel islàmic a les escoles, ara fa cinc anys, la proposta ha generat les crítiques sobre la idoneïtat de mesures restrictives per combatre l'ús d'aquests signes islàmics.
Suport fins al darrer moment
Deia el filòsof alemany Martin Heidegger que nosaltres som "éssers per a la mort", que el que constitueix la nostra essència és la finitud i el fet de saber-nos finits. Tot i que això pugui ser veritat, la mort sempre és mala d'acceptar.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?