El dictamen del Consell Consultiu ha deixat ben palès quin és el tarannà del PP. Reconèixer que la llei de símbols pot incórrer en continguts "inconstitucionals" és la mostra més clara del què implica l'obsessió de l'Executiu Bauzá per silenciar qualsevol veu crítica.

En el fons, la nova normativa es va plantejar per poder evitar les protestes de mestres i docents, del personal sanitari, de tot aquell qui mostra el seu desacord amb les retallades de l'Executiu. Ni llaços quadribarrats, ni llaços negres, ni cap símbol discrepant a les façanes. Silenci absolut i parets en blanc.

Però, com sembla que és el cas, aquesta dèria per establir censures prèvies entra en conflicte amb un dret tan fonamental com la llibertat d'expressió. És el que té viure en un règim democràtic, on les institucions són de tots els ciutadans i no només d'uns quants representants elegits per un curt període de quatre anys.