Miquel Ripoll
Nervis i esforç en el primer dia de Selectivitat
Milers de joves de Balears s'examinen aquests dies de la Selectivitat. Les proves, que s'iniciaren ahir i acaben demà, permetran als alumnes que les superin accedir als estudis universitaris. Els que treguin millor nota podran, a més, aspirar a les carreres desitjades, en cas que els estudis tinguin limitacions de places. Un total de 3.973 estudiants de segon de Batxillerat i tècnics superiors participen enguany en els exàmens de Selectivitat, que es desenvolupen de manera simultània a les quatre illes. D'aquests, 3.197 ho feren a Mallorca i 776 a la resta d'illes. Això representa un 6,8% més que en relació a l'any passat, quan s'examinaren 3.702 alumnes. Pel que fa al gènere, el 57% són dones, davant el 43% d'homes, una tendència que es consolida, ja que el 2011 el nombre d'al·lotes arribà al 60%, pel 40% d'homes.
Milers d’estudiants inicien avui les proves de Selectivitat
Sus a la Selectivitat. Milers d'alumnes de segon de Batxillerat participen, des d'avui fins dijous, en les proves per accedir als estudis universitaris. Els exàmens, que es realitzen a les quatre illes, determinaran la nota per triar les carreres desitjades. En concret, segons informà la Universitat de les Illes Balears (UIB), enguany s'examinaran un total de 3.973 alumnes a tot l'Arxipèlag. D'aquests, 3.197 ho faran a Mallorca, 309 a Menorca, 452 a Eivissa i 15 a Formentera.
Palma es desperta enllaçada
Palma es despertà ahir plena de llaços quadribarrats en defensa del català. Els flocs, de petites dimensions, foren penjats en diferents zones de Ciutat, des del centre antic fins al Camp Redó. A més, a Marratxí alguns carrers varen aparèixer plens de llaçades. L'acció, reivindicada de manera conjunta per Maulets i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), tenia per objectiu omplir les principals vies de Ciutat "amb diferent simbologia de campanyes a favor de la nostra llengua". Segons les entitats independentistes, s'hi arribaren a distribuir prop de "mig miler" de llaços, cartells de la campanya "A Mallorca, en català", impulsada per Endavant-OSAN, a més d'adhesius i cartells en defensa de l'ensenyament públic.
Acord pel futur del mallorquinisme progressista
Biel Huguet, d’Entesa, i Biel Barceló, del PSM, amb la resta de representants de les formacions. Foto: PSM El nacionalisme progressista suma esforços. PSM-Entesa Nacionalista i Entesa per Mallorca han arribat a un acord per confluir en una sola formació política. L'organització, que s'anomenarà PSM-Entesa per Mallorca, estarà oberta, a més, a "les persones, grups i partits propers a fi de bastir un projecte fort i d'ampli espectre". L'acord, anomenat "Acord pel futur del mallorquinisme progressista" i presentat ahir pels representants d'ambdues formacions, preveu que Entesa per Mallorca formi part de la Federació PSM-Entesa Nacionalista en l'àmbit de les Illes Balears.
CxI ratifica l’impuls per a la configuració del centre regionalista
El consell polític féu costat a les negociacions amb la Lliga.Foto: N.Rincón. Convergència per les Illes ratifica el seu compromís amb la vertebració del centre polític regionalista a Balears. El consell polític, màxim òrgan del partit entre congressos, donà ahir el seu aval a les passes engegades cap a la confluència amb la Lliga Regionalista. Josep Melià, president de CxI, explicà que "les bases del partit donen total suport a aquest procés". "Dins CxI hi ha unanimitat per explorar aquesta via i la configuració d'un escenari centrista i balearista", assegurà el dirigent. En la reunió del consell polític, duita a terme a Can Alcover, Melià explicà el "preacord" assolit amb la formació liderada per Jaume Font. "Les línies essencials són la defensa de la llengua i la cultura pròpies, el drenatge econòmic, la defensa de l'autogovern i la lluita contra la insularitat", indicà el dirigent de CxI. Aquests quatre eixos, en el fons, són els que haurien de permetre una "col·laboració del centrisme" que "contraresti", en paraules de Melià, les "polítiques extremes" del PP. "Hem d'avançar en l'articulació del centre polític, en l'àmbit d'acció de tot Balears", assegurà Melià, qui reiterà el "suport explícit i clar" envers aquest nou projecte.
Cap a Manacor: avui hi comença l’Acampallengua
Molts joves ja partiren ahir cap a Manacor. Foto: T. Ayuga. Sus a l'Acampallengua 2012. Desenes de joves començaren a partir ahir capvespre cap a Manacor, on aquest cap de setmana es durà a terme una de les cites més significatives i multitudinàries per la defensa de la cultura i la llengua pròpies. Des d'avui i fins demà diumenge, la dotzena edició de l'Acampallengua oferirà una gran diversitat d'activitats, des de musicals fins a conferències i taules rodones, que convertiran la capital del Llevant en l'epicentre de la reivindicació del català.
Just un 7% de pares ha triat castellà a l’escola, segons l'STEI-i
Pel sindicat, els pares donen suport a l’ensenyament en català. Només una mitjana del 7% dels pares i mares de l'escola pública hauria triat el castellà com a llengua en el primer ensenyament, enfront d'un 78,94% que ho hauria fet en català. La resta, un 14,09%, hauria elegit la casella del projecte lingüístic de centre. Així ho posa de manifest un mostreig realitzat per l'STEI-i, que revela que a l'escola privada i concertada la mitjana encara és inferior: un 3,5% en castellà davant un 78,1% en català. Un 18,4% ho hauria deixat en blanc, tot donant suport al projecte lingüístic del centre. Segons el sindicat, que ha relitzat un mostreig a 100 centres de tot Balears, no hi ha cap escola en què l'opció del castellà als 3 anys sigui superior a la del català.
Enllaçats per sempre
Els membres de l’OCB i veïns del poble, durant el procés d’elaboració del mural per la llengua. Foto: OCB. Esporles s'enllaçà pel català de manera definitiva. La delegació de l'Obra Cultural Balear pintà ahir una gran llaçada quadribarrada a la paret de l'edifici de les Escoles per reivindicar la defensa de la llengua pròpia. De bon dematí, una vintena de persones es concentrà a l'aparcament de les Escoles per començar el mural. El grafit, de sis metres d'alt, és un projecte de Kake Portas i recorregué a la inspiració dels veïns per realitzar-lo. Grans i petits es tacaren les mans de pintura perquè el llaç lluís amb tota l'esplendor. Primer es pintà el floc a llapis i a poc a poc s'omplí de pintura. Primer, el color groc. Després, el vermell i, finalment, se n'acabaren de perfilar les retxes. Ja ben entrat l'horabaixa s'hi feren els darrers retocs, amb relleus, ombres i perfils.
Sindicats, pares i alumnes fan pinya contra les retallades
Prop de 300 persones es manifestaren ahir pels carrers d’Eivissa en contra de les retallades educatives del Govern Bauzá. Foto: C.P.P. La comunitat educativa fa una crida a la "unitat ciutadana" en contra de les retallades en Educació. Els sindicats, les associacions de pares i els alumnes han convocat per al proper dia 22 una "jornada de lluita" en la qual volen donar un missatge clar al Govern Bauzá: "no" a les mesures que "posen en perill el sistema educactiu". La jornada començarà a les 11.00 hores amb una casserolada sindical a la seu de la Conselleria d'Educació.
Els tambors clamen per la sanitat pública
Les colles de Bunyola i Santa Maria tocaren durant 45 minuts. Fotos: T.Ayuga Els tambors clamen en defensa de la sanitat pública. Més de 200 persones es concentraren ahir a Caubet en una batucada contra el tancament de l'hospital Joan March i del General, previst en el darrer pla d'equilibri del Govern Bauzá. Els integrants de la batucada Saravá, formada per membres d'Escàndol Bunyola i Batuquè Santa Maria, van tocar durant tres quarts d'hora peces ben animades i feren retronar amb força, a l'empara de la serra de Tramuntana, el clam per la sanitat. Els treballadors, per part seva, reclamaren que el centre no es tanqui. Molts usuaris també acudiren a la protesta, que s'acabà amb crits a favor de l'hospital i en contra de les retallades de l'Executiu.
La flama de la llengua reviu a la Real
Alguns dels participants en la lectura de textos. Foto: P.Pellicer. La flama de la llengua no s'apaga. El monestir de la Real de Palma acollí de divendres a dissabte la segona edició d'"Enllaçats per la paraula", una iniciativa en la qual els ciutadans llegeixen textos en català per reivindicar la pervivència de la llengua i en contra dels atacs del Govern Bauzá. Durant 24 hores ininterrompudes, una setantena de persones varen llegir textos de tota casta: des de fragments significatius de la tradició literària catalana, passant pels clàssics grecs i de totes les llengües, fins a rondalles, contes i llibres de ciències. Així, s'hi varen poder escoltar les paraules més vives i sentides d'Homer, Sòfocles, Alcover, Costa i Llobera i Sebastià Alzamora. A més, aprofitant l'entorn del monestir cistercenc, es va fer especial rellevància a l'obra de Ramon Llull. S'hi llegiren fragments de Blanquerna, una de les obres més importants del ‘doctor il·luminat'.
Els sanitaris del Joan March, encesos
Els treballadors del Joan March estan en peu de guerra contra les retallades. Una vintena de facultatius continuen tancats al hall de l'hospital en protesta per l'anunci del Govern Bauzá de clausurar el centre. La mesura, inclosa dins l'anomenat Pla d'equilibri econòmic, també preveu el tancament de l'hospital General. Joan Palou, representant de CCOO, assegurà ahir que els treballadors "continuaran lluitant" fins que el Govern "recapaciti". "És incomprensible tancar un hospital en ple rendiment, actualitzat i amb una plantilla preparada", remarcà. Els empleats faran avui una assemblea per tal de concretar mobilitzacions i marcar les línies de la tancada indefinida, engegada dilluns vespre. "El que proposen és absurd i no afluixarem", asseverà. Palou, que també és treballador del centre hospitalari, afirmà que el tancament ha deixat glaçat tothom. "Ningú no ens n'havia dit res. Ho sabérem mitja hora abans de l'anunci del Govern. Ens agafà a tots per sorpresa", subratllà, i qualificà la mesura "d'improvisada". "La gent està molt trista i no entén res", hi insistí.
Pastor demana a Bauzá llibertat de vot per la llei de la funció pública
Pastor lluí per Sant Jordi un llaç a favor de la llengua catalana. Antoni Pastor, batle de Manacor, surt en defensa del català. El diputat del PP reclama a José Ramón Bauzá, president del Govern i del seu partit, "llibertat de vot" al Parlament en el debat de la modificació de la Llei de funció pública, que relega el català de l'Administració. Pastor, que ja ha mostrat en altres ocasions el desacord amb la política lingüística de l'Executiu, considera que qüestions com la llengua "són tan importants que han d'estar per damunt de les ideologies". En una carta enviada a Bauzá en la qual li reclama llibertat de vot, apunta que s'ha trencat el consens entorn de la llengua i insta el president a retirar la modificació de la llei.
El PSM demana la dimissió del president del Consell Escolar
Membres del Consell Escolar durant la reunió de divendres. Foto: J. Torres. PSM-IV-ExM reclamà ahir la dimissió de Jordi Llabrés, president del Consell Escolar de Balears i exregidor del PP a Palma, per "fer servir el seu vot de qualitat per evitar que el Consell transmetés al Govern el seu parer sobre el projecte de decret d'admissió d'alumnes". El Consell Escolar es reuní divendres per debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el paper de la comunitat educativa vers l'Ordre d'admissió d'alumnes. En una primera votació s'aprovà, de manera ajustada, una esmena en què es demanava la supressió de l'elecció de la llengua del primer ensenyament. Al final del debat, emperò, el nou text es tornà a sotmetre a votació. Hi hagué un empat i el vot de qualitat del president decidí que no es remetés l'informe a l'Executiu. Antoni Alorda, diputat de la coalició econacionalista, titllà d'"inacceptable" el posicionament de Llabrés. "Com és possible que el president d'un òrgan de participació i consulta impedeixi que arribi al Govern el paper de l'òrgan consultat, en aquest cas la comunitat educativa?", es demanà.
La cacera del rei marca el record de la Segona República
Desenes de persones participaren ahir horabaixa en una diada a favor dels valors republicans. Foto: N.Rincón Nombrosos municipis de Mallorca commemoraren ahir la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. Els actes van estar marcats pels freqüents comentaris sobre l'accident del rei Joan Carles, que es rompé el ballador per tres bandes durant un safari a Botswana i fou traslladat d'urgència a Madrid divendres de matinada, on a va ser operat. El viatge del rei era de caràcter privat, com el de la reina, que és a Grècia i no té pensat tornar a Madrid fins demà.
La pluja retura els pancaritats
Els veïns de sa Pobla acudiren a Crestatx en el tradicional pancaritat. Foto: M.N. La pluja retura els pancaritats d'arreu de Mallorca. Amb paraigües, capelines i impermeables, els veïns de nombosos pobles dugueren a terme ahir els tradicionals dinars a les ermites, deslluïts en molts casos pel mal temps. Tot i això, no hi faltaren l'arròs, les panades, els rubiols ni els crepells. Montuïri, Petra, Vilafranca, sa Pobla, Algaida, Alcúdia i Campanet foren alguns dels municipis on es feren pancaritats. A Montuïri els veïns pujaren al puig de Sant Miquel amb un cel ben ennuvolat. Una vegada a dalt, es cuinà l'arròs brut i, a hora de dinar, començà a ploure.
Panades, rubiols i festa marquen els pancaritats
Els pancaritats omplen els pobles de Mallorca de solidaritat, festa i jocs populars. Milers de persones participen, des d'ahir fins al diumenge de l'Àngel, en les tradicionals peregrinacions a les ermites dels municipis. En aquestes jornades, l'arròs popular, les panades, els rubiols i els crepells per compartir hi són ben presents. Pollença, Selva, Mancor de la Vall, Andratx, Muro i Felanitx foren alguns dels pobles que ahir celebraren les tradicionals peregrinacions que posen punt final a les festes de Setmana Santa. A Pollença centenars de veïns pujaren al puig de Maria i compliren amb la tradició.
Clam al Trenc contra la política urbanística del Govern Bauzá
Sus a les mobilitzacions en defensa del Trenc. Prop de 400 persones es varen concentrar ahir en aquesta platja de Campos contra la política urbanística del Govern Bauzá i el macroprojecte turístic previst a la zona de la Ràpita. Amb tot, el batle, Sebastià Sagreras (PP), va criticar la mobilització i assegurà que "ja està bé de provocacions". La marxa, convocada per EU, sortí al voltant de les 11.30 hores del Club Nàutic de la Ràpita. Els manifestants, que duien pancartes amb lemes a favor de la defensa del territori, varen recórrer la costa fins a arribar al Trenc.
Els veïns de Portocolom surten al carrer contra l’ampliació del moll
Prop de 700 persones es van concentrar contra l’ampliació del moll.Foto: G.Vicens. Els veïns de Portocolom surten al carrer en contra de l'ampliació del moll. Unes 700 persones es van concentar ahir migdia al nucli costaner per mostrar rebuig al projecte que pretén executar el Govern i que inclou augmentar amarratges, boies i pantalans. La marxa, convocada per la plataforma Salvem Portocolom, va recórrer els carrers de primera línia de mar, des del moll d'en Pereió fins a l'Apotecaria, on es llegí un manifest a favor dels "valors tradicionals" del port.
“El 30% de la població de les Balears pateix dolor crònic”
El 30% de la població de les Balears pateix dolor crònic, una malaltia que es caracteritza per presentar un quadre de dolor agut, sense causa fisiològica aparent i que es manté durant més de sis mesos. Tot i els avanços científics, encara no se n'ha trobat la causa i no n'existeix remei. Pedro Montoya, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de les Illes Balears, assegura que aquesta malaltia "representa un dels problemes sanitaris més rellevants en les societats occidentals, amb repercussions socials, econòmiques i sanitàries". "Es calcula que un terç de la població de menys de 65 anys pateix dolor crònic, cosa que afecta el rendiment del treball i el conjunt de les relacions socials.
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»