cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 22°
25°

Enllaçats per la llengua dóna suport als directors expedientats

Un llaç a favor del català en un centre públic de Menorca. La comunitat educativa dóna suport als docents suspesos de feina i sou. | Grup Serra

El suport als tres directors menorquins expedientats pel Govern Bauzá per no aplicar el decret de tractament integrat de llengües (TIL) no deixa de créixer. Enllaçats per la llengua, que aplega més de 1.000 entitats de tots els territoris de parla catalana, també ha criticat la mesura de l'Executiu considerant-la un “acte repressiu”.

L'entitat, que lluita en defensa de la llengua pròpia, assegura que els directors dels centres “no han fet altra cosa que aplicar democràticament la llei i el que han decidit els consells escolar de cadascun dels centres”.

Enllaçats, de la qual en són membres fundadors l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors de les Illes Balears, creu que la mesura és “un acte de violència més de l'ofensiva premeditada de neteja cultural que l'Estat espanyol executa contra la llengua i les cultures pròpies dels Països Catalans, aquesta vegada dirigit contra les persones”.

L'entitat també vol denunciar “el silenci còmplice de mitjans, entitats i institucions que ajuden amb la seva inacció l'estat espanyol en l'intent d'esquarterar un país i exterminar una llengua”. “Tot el nostre suport i solidaritat amb la lluita dels docents, alumnes, pares i mares de les Illes Balears i Pitiüses”, conclouen.

Suport dels alumnes
D'altra banda, l'associació Estudiants 20 de juny està preparant sengles actes en suport dels directors. Els alumnes consideren que no poden quedar “impassibles” davant les mesures preses per la conselleria.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per VOLTOR NEGRE,,,, fa mes de 11 anys

VOLTOR NEGRE,,,

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.
Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes
- que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual
- que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella)
- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears
- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem
- que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"
- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa
- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)
- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)
- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!
- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa


I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura.

Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus".

Pobrets, pena me fan.

Valoració:18menosmas
Per Biel, fa mes de 11 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Valoració:1menosmas
Per Maika, fa mes de 11 anys

Fora putes forasters de les nostres aules i del nostre País!
Barco!!!

Valoració:-5menosmas
Per arg, fa mes de 11 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:18menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 11 anys

Fora catalanistes de ses nostres aules!!

Valoració:-16menosmas
Per joan, fa mes de 11 anys

Catalanistes, manipuladors i adoctrinadors a ses escoles i terroristes en es carrer. Arruix de ses balears !!!

Valoració:-17menosmas
Per I as pares, qui mos dóna suport?, fa mes de 11 anys

Depres de veure sa manera tan mafiosa i mesquina amb sa que han tractat es llibres de text en ses nostres modalitats, me sembla d'un cinisme impresionant que se queixin de "acte de violència més de l'ofensiva premeditada de neteja cultural....contra la llengua". Ells sí que n'han fet d'actes contra sa nostra llengo, i ben demostrables.

Valoració:-16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente