Miquel Ripoll
L’OCB aplaudeix el discurs de Rotger sobre el català
L'Obra Cultural Balear (OCB) lloà ahir el discurs pronunciat dijous per Pere Rotgeramb motiu del Dia de les Illes Balears.El president del Parlament reclamà la unitat de totes les forces polítiques per superar la crisi econòmica, a més de la defensa de la llengua i la cultura pròpies com a element vertebrador. L'OCB li demana ara que "aturi l'atac" contra el català que suposarà modificar la Llei de funció pública, i l'insta a sol·licitar al Govern que "torni al consens". L'Obra assegura que "fa seu" el discurs de Rotger com a contrapes al del president Bauzà, que intenta justificar l'arraconament del català com a llengua vehicular al discurs de la Diada.
Els capellans de la Part Forana, a favor del català
Els capellans de la Part Forana, un grup de reflexió creat als anys 70 i del qual formen part 18 religiosos de diferents pobles de Mallorca, expressen el seu posicionament a favor del català. A través d'un escrit signat per Antoni Garau, rector de Sant Marçal i Pòrtol, el grup assegura que els "preocupa com a capellans aquí i ara que no estimen de veres la nostra bona parla, aquesta llengua que novament pateix embats i envestides per fer-la recular". Garau, que fa de portaveu del col·lectiu, explica en la missiva que "el darrer dijous del mes de febrer els 18 companys que compartírem la trobada de la Part Forana a Pina em demanaren que fes ressò de l'escrit que Pere Orpí va llegir. També hi afegírem altres referències: el sínode diocesà i el sermó del dia de la Conquesta. I, a hores d'ara, segur que també tots signaríem el manifest dels Missioners dels Sagrats Cors ". Preocupacions d'un capellà de PART FORANA
Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa de la llengua
El pare Antoni Vallespir, exprior de la Real, es mostra a favor de preservar la llengua catalana. Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa del català i mostren "alarma" davant les "propostes legislatives que arraconen la llengua pròpia". Desset religiosos, entre els quals es troben Antoni Vallespir, Gabriel Seguí i Jaume Reynés, subscriuen un manifest en el qual consideren que "qualsevol atemptat per imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti en formes democràtiques i suaus". "Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic i impropi dels nostres dies". El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca
Més de 500 firmes contra el nom de Palma de Mallorca
El grup ciutadà #ÉsPalma, nascut a través de les xarxes socials, ha engegat una campanya contra el canvi de topònim de Palma a Palma de Mallorca, proposat per Cort. En concret, ha iniciat una recollida de signatures contra el que consideren "un atemptat contra el Decret 16/1998", pel qual s'estableixen les formes oficials dels topònims. En prop més d'una setmana, ja han aplegat 500 firmes, a més d'augmentar els suports. El grup ciutadà, que disposa del twitter @es_palma, la pàgina #ÉsPalma i el grup obert La meva ciutat no es diu Palma de Mallorca, ambdós a Facebook, ha establert diversos punts de recollida de signatures a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a diverses universitats catalanes, com la Politècnica i la Pompeu Fabra de Barcelona.
La UIB exigeix la retirada de la llei que margina el català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) exigeix al Govern de José Ramón Bauzá la retirada "immediata" de l'avantprojecte de llei de la funció pública, que preveu que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració. Segons les al·legacions presentades per la institució, la modificació de la llei pot comportar "l'eradicació" de l'idioma propi de l'Arxipèlag i el "retorn a èpoques passades", caracteritzades pel "buit jurídic" i la "manca de protecció de la llengua". El PP adverteix que, si Pastor vota en contra de la llei, serà expedientat
Enric Gonyalons és viu
Enric Gonyalons és viu. L'agència AFP assegurà ahir que havia tingut accés a un vídeo en què apareix el cooperant mallorquí segrestat el mes d'octubre passat als camps de refugiats sahrauís de Tindouf, al costat de l'espanyola Ainhoa Fernández i la italiana Rossella Urru. El vídeo, difós pels captors, és una prova de vida enviada a un mitjancer per negociar-ne l'alliberament. En les imatges, que duren dos minuts i de les quals només se n'ha distribuït una fotografia, s'hi poden veure els tres ostatges, que es presenten breument en castellà i en italià sense fer cap petició concreta. Gonyalons, ferit durant l'assalt als campaments, té el peu esquerre embenat. Les dues cooperants porten una túnica blava i un mocador que els cobreix el cap.
“Els cercarem i els trobarem”
"Cercarem els cooperants i els trobarem". Així ho afirmà ahir Mohamed Mustafa, delegat del Front Polisario a Balears, qui assegurà que el segrest del mallorquí Enric Gonyalons Sureda, amb dues cooperants més, al camp de refugiats de Tindouf (Algèria) ha estat un gerro d'aigua freda per als sahrauís. "Sentim que han segrestat algú dels nostres, perquè els cooperants i els amics que ens vénen a ajudar són part del nostre poble", assegura Mustafa. Segons el representant del Polisario, la prioritat ara és cercar els cooperants i tornar-los "sans i estalvis" a casa. Trinidad Jiménez diu que Espanya va demanar enviar una comissió de l'ONU a Tinduf
El jou del Tea Party
El que s'ha viscut aquests dies als EUA no té nom. La picabaralla política entre demòcrates i republicans entorn el sostre de deute ha fregat el llindar de la irresponsabilitat. I de fet ha donat una autèntica imatge de fallida política. Una fallida que ha duit el país al límit de la suspensió de pagaments i de retruc ...
La dècada d'Ossama
EUA ha caçat el seu enemic públic número 1. Considerat pel món occidental com l'encarnació del mal absolut, Ossama bin Laden ja és història. Ara bé, la seva mort no posa fi a l'islamisme radical i molt manco a les xarxes de terrorisme internacional conegudes sota el nom...
L'OCB ja roda a Calvià
L'Obra Cultural Balear (OCB) ja és present a Calvià. L'entitat que treballa en defensa de la llengua constituí ahir la seva delegació al municipi amb una assemblea general de socis, en què se'n trià la junta directiva. L'acte també serví per presentar la campanya "Calvià m'agrada", amb una sèrie d'actes que es duran a terme demà, dissabte. L'assemblea constituent, formada per una seixantena de membres i realitzada al Col·legi Públic Ses Quarterades, elegí Francesc Sans com a president de la nova junta local; Pere Huguet, com a secretari, i Maria Avellà com a tresorera. A més, foren designats els vocals.
“El moment actual exigeix enriquir la democràcia”
Antoni Jesús Aguiló, investigador en Filosofia Política de la UIB, acaba de presentar la seva tesi, Processos de globalització, democràcia radical i emancipació humana en la teoria social i política de Boaventura de Sousa Santos. Hi analitza l'obra del sociòleg portuguès i planteja la necessitat de difondre un nou sentit comú polític que privilegiï la solidaritat, la participació i la interculturalitat. La globalització actual s'ha revelat com un procés generador de grans desigualtats a escala planetària, un procés en què la incertesa, el risc i l'exclusió creixen de manera exponencial. Quins canvis són necessaris per fer front als reptes del segle XXI? Des de les darreres dècades del segle XX i fins als nostres dies, la globalització neoliberal ha estat i és una autèntica arma de destrucció massiva: dels drets econòmics i socials de les persones, del sector públic, de la diversitat cultural dels pobles i del medi ambient. Arreu del món hi ha hagut importants retrocessos socials, ambientals i democràtics.
L'OCB veu la mà de Delgado en la marginació de l'associació a Calvià
L'Obra Cultural Balear (OCB) veu la mà del batle, Carlos Delgado, darrere la negativa del Consistori calvianer de cedir de manera gratuïta un espai municipal per a la realització d'un acte de la plataforma Calvià per la Llengua. Jaume Mateu, president de l'OCB, considera el fet com una "petita venjança del primer edil contra la gent que posa en evidència la seva política de marginació respecte de la cultura i la llengua pròpies".
Desequilibris globals, desigualtats sanitàries
La manca d'accés a medicaments i fàrmacs és una de les fonts de desequilibri global més grans. Molts països del sud no poden accedir a vacunes i cures que reduirien en bona mesura la taxa de mortalitat i la incidència de certes malalties.
15 anys de solidaritat
Quan l'objectiu és construir un món més solidari i just, la humanitat es presenta com una comunitat de futur. Com una comunitat on tots som veïns uns dels altres. D'aquesta manera es podria resumir l'esperit de l'ONG Veïns Sense Fronteres (VSF), que durant 15 anys ha desenvolupat desenes de projectes de cooperació a les zones desfavorides de l'Àfrica sud-sahariana. En concret, l'ONG ha realitzat projectes de cooperació al desenvolupament a Burundi, Tanzània RDC del Congo i Mali. L'entitat, que sempre ha defensat que la cooperació no ha de quedar-se emmarcada en la mera ajuda assistencial, ha dut a terme projectes estructurals que han dotat d'eines les poblacions autòctones. De fet, cal remarcar que l'entitat sempre ha treballat denunciant les injustícies socials d'aquests pobles i vetlant, a més, pel futur d'una de les comunitats més vulnerables, els pigmeus. Considerats com els exclosos de la societat, VSF, ha treballat pel desenvolupament de les persones pigmees, ja sigui creant habitatges o dotant-los d'eines per al desenvolupament de l'agricultura. Durants aquests 15 anys, l'ONG, que va néixer de la sensibilitat d'un grup de ciutadans preocupats per les situacions de conflicte als Grans Llacs, ha desenvolupat i col·laborat en 205 projectes de cooperació.
35 anys de lluita reclamant la seva llibertat
El poble sahrauí no es rendeix. Tot i viure dividits i sotmesos, continuen reclamant un Sàhara lliure. Des de la invasió de Mauritània i el Marroc, amb la Marxa Verda de 1975, l'antiga colònia espanyola viu en estat d'excepció. Després de 35 anys, inclosos 15 de guerra oberta durant els quals el Front Polisario ha aconseguit mantenir viu el poble, la solució definitiva encara no ha arribat.
Dignificar la professió de mestre
Mal anam si per reduir despesa pública hem de retallar en Educació. D'acord que en aquest temps tan difícil és un mèrit que les úniques places públiques que s'ofertin siguin a l'ensenyament, però passar d'oferir-ne 800 a només 150 és quasi un despropòsit si es...
Wikileaks, la revolució
Si amb una paraula es pogués resumir la crònica internacional dels darrers mesos, aquesta és Wikileaks. La web, dirigida per Julian Assange, ha posat damunt la taula els límits de la democràcia i de la llibertat d'expressió amb la filtració de 250.000 documents secrets del Departament d'Estat dels EUA. Els cables, que representen comunicacions consulars de les ambaixades de mig món, han causat un terrabastall polític, no tan sols pel contingut, sinó també pel fet de donar a conèixer una ingent quantitat de papers comprometedors que demostren que els EUA utilitzen les seus diplomàtiques com a seus d'intel·ligència.
Tomeu Salas i Pere A. Serra, orgull blanc-i-negre
El Constància va fer ahir una passa per recuperar el record i l'aroma d'una època en què passejava amb orgull els seus colors arreu de l'Estat. Aprofitant el sopar de Nadal, el club presidit per Jordi Guirado va retre homenatge a dos dels personatges que més han contribuït a fer de l'entitat un dels baluards del futbol illenc: Tomeu Salas i Pere A. Serra. El club va nomenar-los "Constanciers il·lustres. Constanciers d'Honor" i els en declarà socis d'honor.Tomeu Salas és l'únic supervivent de l'equip més important dels 88 anys història del club. En Salas, com era conegut al terreny de joc, era a l'onze que presentà el Constància en la promoció d'ascens a Primera que disputà l'any 1944 a Chamartín, contra el Deportivo de la Corunya.
Les Balears, pendents de la jornada electoral de Catalunya
Els partits balears seguiren de ben a prop les eleccions catalanes. Mentre que el PSIB reconegué que el projecte socialista "no ha convençut", el PP assegurà que s'ha convertit en una "força clau" en la governabilitat catalana. UM, PSM i Entesa recalcaren, de la seva banda, la gran força i el triomf dels partits nacionalistes, mentre que ERC demanà "autocrítica" i Iniciativa no amagà "preocupació" pel viratge a la dreta del Parlament de Catalunya. Rosamaría Alberdi (PSIB-PSOE) va reconèixer que el partit no esperava una davallada tan important. "Montilla ha fet molt bona feina, però no ha rebut la confiança dels ciutadans", assegurà. Per la dirigent socialista, ara cal una "remodelació del projecte" per tal de tornar a il·lusionar. "Cal obrir un període de reflexió i de canvi per poder convèncer de nou i donar solucions a la crisi", sentencià.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?