Mestres i professors ja han engegat els preparatius de la vaga de setembre. El començament de curs es preveu més calent que aquest estiu. El Govern Bauzá només gaudirà d’un parell de setmanes de treva abans que els problemes tornin a reaparèixer amb tota la seva magnitud. I és que res sembla solucionat. L’oposició al TIL no s’atura i la manca de mitjans fa preveure que la seva aplicació serà un desastre, les conseqüències de les retallades no fan sinó créixer i el rebuig a la llei Wert és cada cop més unànime. A més, la llei de símbols previsiblement farà esborrar de les parets de les escoles tot signe identitari o dissident.

Donada la situació que viu el sector la resposta de la comunitat educativa pot ser massiva. El 13-S pot constituir una nova fita en les mobilitzacions educatives viscudes el darrer any. Els docents i les famílies no afluixen. Si la Conselleria d’Educació no és capaç de refer els ponts de diàleg, la fractura pot ser abissal i desastrosa. Les tan promeses autopistes de l’educació només es concretaran en camins de pedres impracticables. L’aposta per l’ensenyament de qualitat demana considerar el diàleg amb la comunitat educativa i el finançament com una prioritat real. Per a no dir la prioritat més fonamental si el que es vol és garantir un futur on la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la llibertat crítica tinguin contingut.