Miquel Ripoll
Armes sota control
L'entrada en vigor de la Llei de comerç d'armes (Llei 53/2007) ha suposat un avanç en el control de les exportacions d'armament a l'Estat espanyol. Tot i això, es continuen produint certes deficiències. Un estudi elaborat per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam sobre les estadístiques oficials de transferències d'armes el 2008 "confirma" que l'Estat exporta material a zones on es pot contribuir a cometre "violacions dels drets humans". Segons les entitats, el Govern continua sense facilitar "informació precisa" sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països on es registren o poden registrar-se conflictes, com és el cas de Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Un informe amb les darreres estadístiques presentades al Parlament durant el 2008 revela que es van fer transferències de defensa per valor de 1.000 milions d'euros, cosa que situa l'Estat espanyol en el sisè lloc del rànquing d'exportacions armamentístiques.
Les Balears lluiten contra la pobresa
La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes.
La xacra de la desnutrició
La desnutrició infantil és un dels problemes endèmics del segle XXI. Tot i la sobreproducció d'aliments de les societats benestants, la manca d'accés als productes bàsics continua marcant la realitat quotidiana de 55 milions d'infants d'arreu del planeta. Segons estimacions d'organismes internacionals, un terç d'aquest grup de menors de 5 anys morirà a causa d'això.
Una passa de gegant contra l'alzhèimer
L'alzhèimer, una de les malalties més terribles que es poden patir, és més a prop de desaparèixer. Dos grups de científics, un al Regne Unit i un altre a França, han fet una passa de gegant en la investigació d'aquesta patologia després d'identificar tres nous gens relacionats amb el seu sorgiment, cosa que podria reduir en el futur fins un 20 per cent les taxes d'incidència de la malaltia entre la població.
Aprendre dels errors?
Hi ha una dita que considera que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Ja sigui per qüestions relacionades amb l'amor o amb els processos d'aprenentatge, sembla que no treim cap lliçó dels erros. Ara bé, es pensa que la resta d'éssers vius tampoc no aprèn de les males accions. De fet, la que fins ara tan sols era una frase col·loquial ja té una base científica.
Una gran illa de fems a l'oceà Pacífic
Milers i milers de tones de fems i de plàstic acaben any rere any a les mars i als oceans d'arreu del planeta. La gran producció d'envasos i de plàstic genera una ingent quantitat de residus no biodegradables que, si són llançats al medi marí, afecten de manera irreversible els ecosistemes que hi habiten.
La crua realitat de la malària
Malauradament, les desigualtats entre el Nord i el Sud tenen el seu reflex en l'accés a la sanitat i la salut. Una realitat que té una de les cares més cruentes en la malària o paludisme. Tot i que a Occident aquesta malaltia, que es trasmet per la picada d'un moscard infectat, ha deixat de ser mortal i és bona de tractar, en molts de llocs dels països empobrits causa cada any milers i milers de morts.
Vida en condicions impossibles
Hi ha vida en altres planetes? Hi pot haver altres formacions biològiques a part de les terrestres? Aquests interrogants científics són, sens dubte, dels que més interès susciten. De fet, moltes missions espacials intenten cercar les restes d'organismes que puguin viure en condicions extremes, com és el cas de Mart.
Tot el que cal saber en un codi de barres?
La informació sobre els productes que consumim és, en molts de casos, bastant escassa. Tot i passar uns filtres de seguretat més intensos i exhaustius, sovint l'adquisició d'aliments ja no es fa com un temps, quan se'n coneixia el productor i se sabia de manera propera l'origen de cada mercaderia.
Superar la por de volar
No!, jo no puc pujar a un avió... I si cau? I si passa res?... Aquests són alguns dels pensaments que assetgen les persones que tenen por de volar. És una patalogia molt comuna que afecta de manera greu la vida de les persones que la pateixen. De fet, es calcula que només a Mallorca al voltant del 15% de la població presenta ansietat a l'hora de fer-lo servir. El percentatge és notable si es té en compte que a una illa l'aeronau esdevé un mitjà de transport quasi imprescindible.
La màgia de l'ambre
La natura és plena de sorpreses. Una d'aquestes és, sens dubte, una particular resina molt preuada pels homes al llarg dels segles: l'ambre. De fet, una sola gota pot contenir milions d'anys d'història i és el resultat d'un llarg procés de descomposió vegetal, en concret de les coníferes.
L'Europa contra la pobresa
Diumenge que ve es duen a terme les eleccions europees. Molts ciutadans tenen la sensació que aquests comicis no els concerneixen, que allò que es decideix a Brussel·les els queda molt enfora. Però al marge de les eleccions, dels partits polítics i de les institucions, existeix una realitat social preocupant a la UE. En el cor del Vell Continent, també hi habita la pobresa. La crisi econòmica causa estralls entre els països membres i les conseqüències ja són ben visibles entre la població.
El valor femení de l'Àfrica subsahariana
L'Àfrica és un continent meravellós. Tan gran com complex. Intentar desxifrar la realitat que viuen les dones arreu d'aquest territori és molt difícil. Ara bé, malgrat la seva intrínseca diversitat i particularitat, les dones de tot el continent pateixen problemes molt semblants. No és agosarat afirmar que les desigualtats entre el nord i el sud tenen el seu correlat en les qüestions de gènere. L'accés a la sanitat, sobretot durant la maternitat, la seguretat en el context de conflictes o l'accés als llocs de decisió política i econòmica en són els problemes cabdals.
Innovació en defensa del mar
Com diu la dita, la mar fa forat i tapa. La contaminació marina de la costa i el litoral, com també el naufragi d'embarcacions, són dos dels majors riscos que avui dia es poden patir a la mar. Emergències que necessiten una resposta ràpida, amb una tecnologia capaç de donar-hi una solució eficient i immediata.
Construir ponts i no murs
La Llei d'estrangeria torna a ser en el punt de mira. D'ençà que el desembre passat es va conèixer l'avantprojecte de reforma presentat pel Govern, la controvèrsia ha estat ben viva. La reforma vol intentar complir tota una sèrie de directives europees clarament restrictives i que acaben amb els reagrupaments en cadena, alhora que semblen potenciar les expulsions.
Un impuls a l'autonomia dels dependents
La Llei de dependència es troba actualment en el tercer any d’implantació. 628.614 persones d’arreu de l’Estat ja tenen dret a percebre els beneficis que en deriven d’acord amb el seu nivell i grau de dependència. De fet, segons les darreres dades, 430.669 són reconeguts com a grans dependents i 197.945 amb dependència severa. Tot i això, el Sistema d’Atenció a l’Autonomia i a la Dependència (SAAD), que s’encarrega de la distribució de les retribucions ha passat per tota una sèrie de vicissituds. Ha format part de tres ministeris i ara sembla que queda definitivament a càrrec de la cartera de Sanitat.
Un poble obert a la solidaritat
Molts pobles de Balears estan oberts a la solidaritat. Esporles, un bell municipi de Mallorca, se n’ha convertit en tot un exemple. Ara fa quatre anys, a partir de la iniciativa de diversos veïns lligats a l’àmbit associatiu, es creà l’ONG Esporles al Món, una entitat dedicada a la cooperació al desenvolupament i que s’ha convertit en tot un element dinamitzador del poble.
Més que fusta
Un bosc és una font de vida. Els arbres, la flora lligada a ells, la fauna, etc. conviuen i es relacionen en uns ecosistemes complexos que tenen incidències en els cicles naturals de l’aigua i la renovació de l’oxigen a través de l’absorció del CO2. De fet, són els ecosistemes terrestres amb més biodiversitat, a part de ser una font d’obtenció de recursos per a l’home. Ara bé, els tresors que ens ofereixen no només estan relacionats amb la fusta, sinó també amb la imaginació i el simbolisme: el boscs com a llocs on viuen éssers màgics i mitològicsi en els quals els homes es poden perdre.
Darfur, la pitjor tragèdia humanitària
Darfur, al nord-oest del Sudan, viu la pitjor tràgedia humanitària de les darreres dècades. Prop de 300.000 persones hi han perdut la vida i més de dos milions es troben desplaçades, des que el 2003 diferents grups rebels s’alçassin en armes contra el Govern del cabdill Omar Hassan al-Bashir. Aquesta situació s’agreujà el 4 de març passat amb l’expulsió per part de l’Executiu sudanès de 13 ONG internacionals i 3 de sudaneses, fet que ha deixat aquesta malmesa regió en el llindar d’un abisme.
Tothom vol saber quin temps farà
Quin temps farà? és una de les preguntes quotidianes més importants per molts ciutadans. De fet, la meteorologia ha agafat un paper molt rellevant en la societat actual. Des de la predicció de la temperatura i la de les pluges fins al canvi climàtic, la gent vol tenir cada cop més informació i de la manera més precisa sobre el temps que fa i que farà.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?